23.03.2018 - 01:50
|
Actualització: 23.03.2018 - 09:22
La no investidura de Jordi Turull obre un moment d’una gran incertesa, amb molts condicionants (com la presó) que poden tenir un pes determinant des d’avui mateix. Quina sortida té el blocatge? Que la mesa permeti la votació delegada de Carles Puigdemont i Toni Comín des de l’exili, contravenint el TC? Que tots dos renunciïn a l’escó? Proposar un candidat que sigui del gust de Madrid? Tornar a l’opció de Puigdemont? O unes noves eleccions, ara que ha començat a córrer el calendari de dos mesos de termini perquè hi hagi investit un nou president? Sobre tot plegat reflexionen el sociòleg Salvador Cardús, el professor Hèctor López Bofill, l’ex-diputada de Catalunya Sí que es Pot Àngels Castells, la periodista Cristina Puig, el periodista Francesc-Marc Àlvaro, el president del Ciemen, David Minoves, i l’historiador Jaume Sobrequés
Salvador Cardús: ‘No em farien por unes noves eleccions’
La situació és tan incerta que fer previsions és suïcida. Perquè som en un moment sense regles de joc, i pot passar de tot. La gent pot entrar a la presó sense ser justificat, pot haver-hi sorpreses d’última hora… Si ara la investidura de Turull no va endavant, a part que haurà començat a córrer el temps i caldrà fer càlculs de temporalitat, si aquesta via no funciona jo crec que s’hauria de reconsiderar la possibilitat de tornar al començament, intentar un canvi de reglament i permetre la investidura no presencial d’un candidat i cercar aquest enfrontament amb l’estat. Un enfrontament que implicava presentar gent com Jordi Sànchez i Jordi Turull però que l’estat no vol i que fa el que calgui per impedir-ho, com hem vist. Posats a confrontar-nos, seria més raonable fer un canvi de reglament. La resta, si és una alternativa perquè Turull no pot ser president i cerquen algú que no tingui cap assumpte pendent, pot durar quatre dies, perquè ja li trobaran un assumpte pendent. Rebaixar la voluntat de confrontació no serveix de res.
I no em farien por tampoc unes noves eleccions perquè el vot independentista s’ha demostrat fort. Amb tots els estats d’ànim actua de la mateixa manera; tothom hi va. En canvi, el que en diem el bloc del 155 és difícil que es torni a mobilitzar com ho va fer el mes de desembre en una situació de forta crispació que ara ja no hi és.
Hèctor López Bofill: ‘Hem de mantenir la fermesa davant la deriva autoritària’
Si no hi ha cap altra investidura, hi haurà eleccions i les formacions independentistes hauran d’explicar molt bé a l’electorat per què hem arribat a aquesta situació. Els que hauran d’explicar-se més són els que no han volgut investir un president i han optat per mantenir el 155. Estem en una situació d’emergència nacional i tot estarà condicionat per les decisions judicials. És molt difícil això que hem de fer i hem de ser conscients que la resposta de l’estat espanyol serà molt dura. Però no hem de deixar de defensar la democràcia, els nostres drets i la denúncia dels abusos d’Espanya internacionalment. Internacionalment, hem de mantenir la fermesa contra la deriva autoritària del règim, perquè si hi ha cap canvi, vindrà per aquí.
Àngels Martínez Castells: ‘Tot sembla abocat a unes noves eleccions’
És una situació difícil i tot sembla abocat a unes noves eleccions. A mi em fa tota aquesta impressió. Els partits independentistes no saben evitar aquest escenari. Amb tants dies com hi ha hagut, quina llàstima no haver pogut acordar un programa republicà i que pogués unir moltes més sensibilitats. Crec que no han treballat prou horitzontalment per aconseguir una majoria que assegurés que avui es va a Madrid amb un president votat al parlament. I si observem el discurs de Turull, al marge de la primera part, que ha estat més genuïna, m’ha semblat un ‘copy-paste’ de discursos del Puigdemont o fins i tot, d’Artur Mas. Veient la situació, em fa la sensació que n’hem après poc, de tot el que hem passat, i això em sap molt greu.
Cristina Puig: ‘La CUP ha estat coherent’
Jo no he descartat mai les eleccions perquè això està encallat des del dia que Puigdemont no va tornar per a ser investit. El president de la Generalitat, malauradament, l’acabaran escollint des de Madrid. Els jutges i el govern espanyol. I això és així. Sobre això que va passar ahir, la CUP ha estat coherent amb els seus plantejaments i no em sorprèn que s’hagi abstingut. A mi em sorprèn que aquest ple es convoqués ahir sense tenir un acord tancat amb la CUP. Potser la manera de desencallar la situació és que Toni Comín i Carles Puigdemont renunciïn al seu escó. És una opció.
I si tot això acaba en unes eleccions, els resultats ens poden donar moltes sorpreses. A mi em fa patir. Tinc la sensació que hi ha un desencís important entre la gent i que no es valora prou.
Francesc-Marc Álvaro: ‘Demostrem una certa incompetència’
Per no caure en prediccions complicades, m’estimo més mirar qüestions de concepte. Ahir, malauradament, es va posar en evidència la manca d’unitat estratègica i de discurs per part del bloc sobiranista. Al meu entendre, si no hi ha un reset i si els tres partits independentistes no acorden aquesta unitat estratègica i acorden, també, el missatge que va acompanyat d’aquesta unitat, qualsevol moviment –Catalunya endins i Catalunya enfora– i qualsevol torcebraç amb l’estat es pot girar en contra del mateix moviment. Crec que ahir va passar això.
La repressió de l’aparell de l’estat cohesiona, en la mesura que ens obliga a tancar files, però no n’hi ha prou per a compensar la manca d’unitat estratègica que tria. La repressió serveix per a parar el cop però no per a avançar. I, per tant, demostrem impotència i també una certa incompetència. Perquè m’agradaria que algú m’expliqués per què es va convocar el ple si no hi havia el suport de la CUP. Per què es va engegar el rellotge?
Ara l’acceleració judicial de Llarena dóna ales als partidaris d’anar cap a unes eleccions, aquells que volen prioritzar el torcebraç per davant de fer govern. Si avui Llarena fica gent a la presó, els que volen eleccions tenen més arguments a favor. I per dir-ho així, els pragmàtics queden més fora de joc.
David Minoves: ‘Han de trobar la manera de no malbaratar la majoria’
En aquests moments toca que la societat civil passi un missatge molt clar als partits republicans que no es pot malbaratar l’actual majoria. I això implica un acte de responsabilitat. Hem vist avui els límits de cadascú. Hem vist què no permeten de fer els límits i els partits han d’activar allò que sí que permeten, per no haver de malbaratar la majoria. Perquè convocar unes eleccions no seria la situació desitjable. Si ahir van quedar clars els límits, ara cal que quedin clares les oportunitats. Si ahir no hi havia acord per a investir un president republicà, cal que d’ara endavant trobin com fer efectiva la majoria. Si no la troben, el missatge que enviarem a la gent serà molt negatiu. Han de trobar la manera de fer valer la majoria.
Si es malbarata la majoria, l’estat guanyarà la batalla amb la seva política de repressió, l’amenaça amb els ostatges i a través del codi penal i el 155. Les entitats cíviques han de marcar objectius que vagin més enllà de la investidura del govern perquè aquest no sigui l’únic front del moviment d’emancipació nacional.
Han de recordar que el 21-D la gent va votar per la República, no per un govern efectiu o un govern legítim. El record de la major part de votants republicans el 21-D era el mandat de l’1-O, i han de ser conscients d’això. El capital que gestionen no és tenir un govern legítim o efectiu.
Jaume Sobrequés: ‘Si la cosa empitjora, el poble català haurà de fer una acció ferma’
Jo d’entrada denunciaria moltes coses. Com ara l’actitud totalitària i feixista del govern de Madrid i els seus companys que formen la coalició anticatalana. I també vull denunciar l’actitud de la CUP. L’actitud de la CUP de no investir Turull en unes circumstàncies dramàtiques per al futur de Catalunya és un fet d’una gravetat extraordinària.
La possibilitat d’unes noves eleccions, per més que el sistema democràtic parlamentari les permeti, em semblaria una barbaritat, no en seria partidari. Perquè tenim el risc de perdre. Quan gaudeixes d’una clara majoria parlamentària per dur endavant tot el procés, jugar-se totes les cartes en unes eleccions no ho veig bé.
I proposar un candidat que sigui més del gust de Madrid seria doblegar-nosa a la seva voluntat. El poble català ja ha fet prou concessions. Els partits independentistes majoritaris ja han fet prou concessions. Potser ha arribat el moment de prendre una decisió, de fer una acció pacífica, ferma i de gran consistència. El país té prou majoria, aquests més de dos milions de ciutadans, favorables a decidir el destí de Catalunya. Si la cosa empitjora, que ja és dir, el poble català haurà de fer una acció pacífica però molt ferma per evitar la humiliació constant de l’acció feixista dels tribunals espanyols manipulats pel PP i els seus aliats, que són el PSOE i Cs i la immensa majoria dels mitjans de comunicació d’Espanya i de Catalunya.
