30.12.2024 - 21:40
|
Actualització: 31.12.2024 - 14:38
Avui és el darrer dia de l’any i hi ha una certa tradició que recomana de fer una mirada cap enrere i recapitular els 365 dies que acabem de passar junts. A VilaWeb ho hem estat fent amb la sèrie de vídeos en què alguns dels periodistes d’aquesta casa reflexionen sobre les grans notícies que hem pogut viure i compartir aquest 2024.
De la gota freda que ho ha alterat tot, amb Esperança Camps, a la rebel·lió judicial espanyola, amb Josep Casulleras. De la victòria de Trump, amb Blai Avià, a la de Salvador Illa, amb Odei A-Etxearte. De les guerres al Llevant, amb Àlex Solano, a l’exemple de Gisèle Pelicot, amb Clara Ardévol, o la situació de la llengua catalana, amb Ot Bou. Ha estat un treball intens que subratlla la nostra defensa dels formats audiovisuals –posada en relleu també amb La tertúlia proscrita, els pòdcasts i el treball desenvolupat enguany a Instagram i Tiktok– i la nostra defensa d’un periodisme de qualitat basat en el prestigi de periodistes que són experts en els temes de què parlen i que per això mateix poden parlar o escriure amb autoritat.
Però, més que no pas mirar al passat, avui a VilaWeb vivim amb molta il·lusió el futur. D’entrada i especialment, el futur més immediat. Perquè aquest 2025 farà trenta anys que vam fundar aquest diari, el primer diari digital aleshores als Països Catalans i el més antic dels digitals que s’editen encara avui a Europa.
El 1995 els nostres companys de professió es miraven VilaWeb sobretot com una cosa simpàtica, estranya, tecnològica i essencialment innovadora, cosa de minories. Nosaltres mateixos –diuen que en això consisteix ser pioners– vam haver de trobar el camí per a fer periodisme en un mitjà completament nou, sense tenir referències de cap mena on agafar-nos. Del VilaWeb d’aquell llunyà 1995 al diari d’avui va una distància enorme que reconec que, encara ara, sovint em sorprèn i em deixa perplex. Agradablement perplex.
Perquè trenta anys després, sobretot, estem orgullosos d’haver sabut fer de VilaWeb el diari nacional que no havia tingut mai el nostre país. Un diari de tots els Països Catalans, fet sense subordinacions dels uns als altres ni paternalismes condicionants. I un diari, per això mateix, radicalment català en el fons i en la forma –sense concessions de cap mena als marcs informatius espanyol o francès. Un diari autocentrat i amb una mirada pròpia sobre el país i el món que és capaç de parlar de tu a tu als diaris de qualsevol altre país. Vam nàixer per a fer això i podem dir que això hem aconseguit de fer.
Ho hem aconseguit de fer, a més, amb professionalitat i rigor. Amb elegància i pensant sempre en la qualitat de la informació, en l’ètica, que és el cor de la nostra professió, i en el servei, sempre insubornable, als nostres lectors i a la nostra societat.
Com és ben sabut, VilaWeb és una empresa privada, però que té en el seu ADN més profund el servei a la societat, el servei, si ho podem dir així, públic. Per això hem basat el nostre creixement en la combinació entre la informació en obert per a tothom i la demanda als lectors perquè s’hi subscriguen i facen possible així que alcem cada dia la persiana. Ho he dit moltes vegades, això, però avui ho vull dir d’una manera ben especial: no tenim paraules per a expressar el nostre agraïment als subscriptors, a la seua generositat, a la seua solidaritat, al seu sentit de la responsabilitat.
I dit això, vull aclarir també que per a nosaltres els trenta anys, més que un motiu de celebració, són un estímul molt gran. Fa temps que ja no treballem pensant únicament en l’endemà, sinó pensant també en els trenta anys vinents d’aquest diari i en el paper que haurà de tenir com a mitjà, en un món tan i tan canviant, tot mantenint-ne el caràcter de diari nacional dels Països Catalans. I això implica traspassos generacionals, renovacions i canvis que ja hem començat a fer amb calma i previsió, sense precipitacions innecessàries, perquè ho volem aconseguir de manera sòlida.
Alguns d’aquests canvis ja són ben visibles, i d’altres s’aniran fent visibles al llarg d’aquest 2025, sobretot, quan comencem a celebrar, al maig, els trenta anys rodons de VilaWeb.
Mentrestant, cada dia i a cada hora, nosaltres us continuarem explicant la realitat tot provant de presentar-vos –en paraules de Carl Bernstein– “la versió més aproximada a la veritat que siguem capaços de descriure”. I sabent, com ens va ensenyar Joan Fuster, que el nostre país s’explica per si mateix, sense necessitat de subordinar-se al relat de ningú. Tampoc en les portades ni els reportatges, en les entrevistes o les investigacions.
Bon any a tots, doncs, i un record molt especial avui per a la gent de l’Horta Sud i la Ribera, en un dia que segur que serà especialment dur, sobretot, en aquelles cases on hi haurà cadires involuntàriament buides. Mazón, dimissió.
PS1. L’any que ara s’acaba ha tingut en Vicent Andrés Estellés una figura essencial. La Generalitat Valenciana es va negar a commemorar-ne el centenari i ha estat el poble, la ciutadania, qui ha convertit el 2024 en una celebració colossal del gran poeta de Burjassot. Hem parlat en aquest article amb la plataforma Cent d’Estellés, impulsora dels homenatges, que encara té actes programats fins el mes de març.
PS2. Avui us presentem aquesta llarga i impactant investigació exclusiva del Washington Post sobre com Israel ha desenvolupat un conjunt potent d’eines d’intel·ligència artificial que han fet servir, i que han provat, durant la guerra de Gaza. L’article descobreix una realitat amagada, polèmica i que ha originat fortes dissensions entre els militars israelians mateixos. És un treball d’Elizabeth Dwoskin, l’especialista més reputada en noves tecnologies del diari americà: “Habsora: Com Israel ha desenvolupat eines potents d’intel·ligència artificial per a fer la guerra a Gaza”.
PS3. Jordi Goula explica la realitat econòmica com pocs altres periodistes ho saben fer. Combina un coneixement universal amb una rara capacitat per a remarcar els matisos i els detalls ocults. Avui ens n’ofereix una mostra més amb l’anàlisi de l’any que s’acaba: “Se’n va un any molt més bo que no es preveia”.
PS4. Una de les coses importants en aquest diari és escriure bé, respectar la qualitat literària i intel·lectual. Els nostres articulistes d’opinió ho fan cada dia, però avui em deixareu que destaque Marta Rojals i el seu darrer article del 2024: “Tal dia farà un altre any”.
