18.04.2024 - 21:40
La campanya de les eleccions basques s’ha enrarit molt aquestes darreres hores. Un periodista de la cadena SER, dilluns, va demanar al candidat d’EH Bildu, Pello Otxandiano, si ETA era una “banda armada”. Otxandiano va fer una resposta ambigua, en què recordà que la violència al País Basc ja s’havia superat, que n’hi va haver de tots els costats i que en qualsevol cas al País Basc la gent qualifica ETA de maneres molt diferents i no hi ha, ni de bon tros, unanimitat en un concepte tan manipulat i parcial com “banda armada”.
L’incident ha desfermat la persecució i l’assenyalament del candidat d’Euskalherria Bildu, en un moment en què les enquestes li anaven completament de cara i indicaven que diumenge la seua formació seria guanyadora. PSOE i PNB s’han afegit a l’atac amb entusiasme, per aquest motiu. I amb un cinisme espectacular en el cas de Pedro Sánchez que, de Brussel·les estant, ha qualificat d’intolerables les paraules d’Otxandiano, alhora que afirmava que una cosa tan greu, segons ell, com aquesta ha d’afectar el resultat de les eleccions basques, però no l’estabilitat del seu govern –dòcilment assegurada per Bildu de fa anys. Otxandiano de seguida ha començat a demanar perdó a tort i dret, i vés a saber si no acabarà perdent les eleccions i tot. I la premsa espanyola ha deixat reposar unes quantes hores la ferocitat anticatalana per recuperar momentàniament i amb un gran afany la ferocitat antibasca.
És ben curiós, tanmateix, constatar que fins fa tres dies ETA no havia aparegut en cap moment de la campanya electoral. El PNB –que té molta por de perdre electoralment, tot i que té assegurat el govern gràcies al pacte amb el PSOE– ja havia fet alguna trampeta, però encara dins els límits d’allò que es pot considerar tolerable. Per exemple, durant els debats, el seu candidat, Imanol Pradales, es va adreçar en algun moment al candidat de Bildu anomenant-lo candidat de Sortu –el principal partit de la coalició d’esquerres, considerat per molts com un grup extremista en comparació amb la suavitat de què s’ha revestit la candidatura abertzale.
Però el salt d’aquestes darreres hores és monumental i ens ensenya un parell de coses que els catalans faríem bé d’aprendre i no oblidar. Sobre la monumental barra de Pedro Sánchez, per exemple i encara que això no siga novetat. Però, sobretot, pel camí de les renúncies: quan comences a renunciar mai no renuncies prou per als qui et volen derrotat, que sempre faran tant com convinga per humiliar-te. Si cal, per exemple, recuperar sense escrúpols una organització armada dissolta i que fa una dècada que no existeix per llançar-te-la a la cara i embrutar el teu nom.
PS1. Precisament avui us oferim aquesta entrevista a Pello Otxandiano, feta pel nostre col·lega del diari Berria Aitor Biain. Demà us oferirem una entrevista al candidat del PNB Imanol Padrales i diumenge treballarem braç a braç a les dues redaccions per seguir l’escrutini i explicar-vos-el en temps real.
PS2. Ahir era dijous i, per tant, tocava La tertúlia proscrita. Aquesta setmana, parlant de la pre-campanya, del debat sobre el català i, també, amb la presència de Martxelo Otamendi, sobre les eleccions basques de diumenge. La podeu veure ací.
PS3. La nostra feina és ajudar els nostres lectors a pensar i interpretar la realitat que vivim, i això ho fem honradament i sense límits ni fronteres. Si ho voleu, i podeu, us demanem que us feu subscriptors de VilaWeb.
