20.12.2018 - 21:50
Serà Nadal i no tornaràs a casa. Aquest, tampoc. Bah, estan sobrevalorades, les festes de Nadal. (Està sobrevalorat sobrevalorar.) Vam passar la fase nadalenco-adolescent i no en volíem saber res, de tions ni arbres decorats ni àpats en estovalles vermelles ni postals amb paraules boniques. Ens eixugàvem d’amagat els petons a la galta. Ui, ecs. Donàvem les culpes al capitalisme i a les religions, parlàvem de solstici d’hivern i tombàvem les figuretes del pessebre amb la mala bava del dit gros i l’anular. Que Jesucrist era comunista, pareu de gastar llum.
Les contradiccions d’aquests dies seran les esperances per a viure tot un any. Com hem viscut aquest que ja s’acaba i que semblava que tot faria un pet com una gla. Encara aguanta, l’alzina. Serà l’any del cent cinquanta-cinc, la desorientació, la cara d’idiotes i les seqüeles permanents de l’1-O. Serà l’any que els nostres presos polítics i exiliats van passar privats de llibertat, que no van tornar a casa per Nadal. Serà l’any que vam acollir persones a la deriva a la mar nostra, però que ens vam desentendre de moltes altres. Recordes aquell any que va ploure tantíssim?, direm, i pensarem en el Llevant de Mallorca. Serà l’any que n’haurà fet vint-i-cinc de l’assassinat de Guillem Agulló, ni oblit ni perdó, i que l’extrema dreta semblava que reviscolava amb més força, amb tantes coartades. També n’haurà fet vint-i-cinc de la mort de Vicent Andrés Estellés, el dels amants i la mort i la consciència de no ser res si no s’és poble. I enmig de tot plegat, a mamar tots els versos!, i un cant a la vida que ressoni i esmorteeixi els laments, que les bones notícies són breus en planes parells.
Començàvem l’any amb la vaga feminista del 8 de març i l’onada del ‘jo també’ que va anar desvetllant ments i cossos, com un circuit rebobinat de fitxes de dòmino. I l’acabem amb ‘sororitat’ com a neologisme més votat. Agermanades sempre. I alguns dies més que mai. Entremig, desenes d’articles que no sé si treuen cap a res, perquè mentre a les dones ens maten hi ha qui s’entesta a mirar el dit que assenyala els culpables. Serà Nadal i elles no tornaran a casa. Del llatí soror, qualitat de germana. La referència de ‘sororitat’ del diccionari Alcover-Moll data de mitjan segle XV. Avui, d’aquella fraternitat, la nostra, la que ens lliga i ens fa germanes. Una sororitat que ve de més enrere del 2018 i durarà anys. Amb més força i més ràbia que mai, amb tot per guanyar.
Serà Nadal i no tornaràs a casa. Perquè ja no hi ets. Perquè ets a la presó. Perquè te’n vas anar a l’estranger a guanyar-te la vida. Perquè no en tens, de casa. Tindrem contradiccions i tindrem esperances. Serà Nadal i pensarem en tu, i no ens voldríem haver eixugat mai la galta.
«Només un mot que t’ho diria tot:
vida. Només. Amb això, bastaria…»
