17.06.2023 - 21:40
|
Actualització: 18.06.2023 - 07:34
Avui a Ciutadella se celebra el Dia del Be, un pròleg bonic, familiar i emocionant de les festes de Sant Joan. A les nou del matí, quan la comitiva surt de cal caixer senyor, la primera visita que fa és a l’ajuntament de la ciutat. És la manera que tenen els estaments de la festa de convidar tot el poble a participar-hi. Avui els rebrà, en un Saló Gòtic amb una llum nova després de les obres de remodelació, la batllessa Juana Mari Pons. Pons, del Partit Popular, ahir va ser investida sense que els partits d’esquerra, que sumen onze vots sobre vint-i-un, fessin res per evitar-ho.
Una nota prèvia: l’abstenció a Ciutadella va depassar d’unes dècimes el 50 %. És a dir, més de la meitat dels ciutadans cridats a les urnes no hi van anar.
Com a resultat de les eleccions, el Partit Popular va obtenir 9 regidors; el PSOE, 5; el PSM-Més per Menorca, 5; Ciutadella Endavant, 1; i Vox també 1. El vespre de les eleccions i els dies següents es parlava de la possibilitat de revalidar un pacte per tercer mandat consecutiu, cosa que hauria estat un fet històric a la ciutat. Els nombres sortien i el PSOE, el PSM i Ciutadella Endavant tan sols s’havien de posar d’acord, cercar els temes en comú dels programes electorals i posar-los en net per fer un programa en comú i defensar-lo durant els quatre anys vinents. Tan sols havien de veure de quina manera, un acord de tots tres podia permetre de consolidar els canvis que han fet junts aquests darrers vuit anys i enfrontar els nous desafiaments que vindran. Que són molts i molt complicats. Després ja es podria decidir com es feia, qui seria la batllessa i com es distribuïen les àrees de gestió. Res que no haguessin fet fins ahir.
Tan sols havien de posar Ciutadella davant les aspiracions personals.
Però tot va ser fum de formatjades. La realitat ha demostrat que no han estat capaços de posar-se d’acord. Ni tan sols per a intentar acabar els projectes començats el mandat passat, quan el PSM governava amb el suport del PSOE i Podem, que és la formació precursora de l’actual Ciutadella Endavant.
Tampoc no han estat capaços de posar-se d’acord per convertir Ciutadella en un dels pocs municipis de l’illa on no governi el PP. L’altre és Maó, on el socialista Hèctor Pons ha revalidat el mandat.
Les formacions encapçalades per Carol Cerdà i Maria Jesús Bagur ni tan sols han estat capaces de posar-se d’acord per demostrar a la ciutadania que no tots els polítics són iguals, que no tots lluiten per aconseguir una poltrona al preu que sigui, encara que sigui el de no fer cabal a allò que els ciutadans mateixos els demanen una vegada cada quatre anys, que és quan poden anar a les urnes i decidir qui i com volen que els governin.
A l’hora dels discursos, tant el PSOE com el PSM com Ciutadella Endavant van lamentar la situació i van demanar disculpes a la ciutadania per la seva incapacitat de pactar. Però no van poder estar-se de llançar-se retrets acusant els altres de la impossibilitat d’haver obtingut una majoria d’esquerres, plural, progressista. Tots tres partits van dir que havien dedicat hores i hores a negociar i que s’havien esgotat totes les opcions. També van explicar que cada vegada que s’asseien a la taula els uns o els altres canviaven les regles del joc.
Sebastià Servera, de Ciutadella Endavant, va parlar de la desafecció de la ciutadania. Una expressió molt rebregada que potser ja no serveix per a qualificar allò que va passar ahir dalt la sala.
La majoria dels ciutadans va demanar a les urnes que el PSOE i el PSM es tornessin a entendre, que deixessin de banda les rivalitats personals, les qüestions de pell, perquè onze regidors són més dels deu que sumen la dreta i l’extrema dreta, que debuta dalt la sala.
El final del mandat passat va ser molt convuls i els retrets entre els socis van ser agres i freqüents, per això semblava que el canvi de les persones al capdavant de les candidatures podria facilitar una nova entesa, però no ha estat així.
De les negociacions, que diuen que es van allargar fins pràcticament l’hora de començar el ple, ha transcendit allò que ha publicat la premsa local. En cap moment no s’ha parlat de desavinences programàtiques, sinó que allò que era en joc era veure qui governava. El PSOE deia que la seva candidatura havia estat la més votada de totes tres i, a més, que havia crescut respecte de les eleccions del 2019. Però això no convencia el PSM, que deia que tenia els mateixos regidors que el PSOE. Tampoc no els va semblar bé la solució de governar dos anys cadascuna de les formacions, tal com va passar, per exemple, al Consell Insular la legislatura del 2015-2019.
S’han sabut mesures tan estrafolàries com ara que, a fi que ni la candidata dels socialistes ni la dels ecosobiranistes governessin, ho fes l’únic regidor de Ciutadella Endavant… Esperpents que tan sols poden tenir d’explicació que els responsables de negociar perden el món de vista; o no saben com és de fràgil el material que tenen entre mans; o tenen la memòria curta i no recorden què ha passat a Ciutadella cada vegada que el Partit Popular ha governat. I, fins i tot, sembla que no han tingut en compte com ha costat de reduir el dèficit de l’ajuntament, reconduir les polítiques urbanístiques, o millorar unes polítiques socials, que els dos mateixos grups han fet en aquests dos mandats en què sí que van tenir la capacitat de pactar.
Així van arribar al ple d’ahir. Cada candidat es va votar a si mateix i Juana Mari Pons, la candidata del PP, la llista més votada, va aconseguir la vara de comandament. En el discurs va admetre que seria complicat perquè hauria de governar en minoria un mandat que li ha plogut del cel, quan menys s’ho esperava. O potser sí.
