I a Madrid ho comencen a no veure clar…

Avui sí que, altra vegada, hem vist en el Gobierno l’enèsima constatació de que tots plegats compleixen cent per cent el Principi de Peter, que recordem que diu:

“En una organització les persones que realitzen bé el seu treball són promocionades a llocs de major responsabilitat una vegada i una altra fins que arriben al seu nivell d’incompetència.”

El nepotisme de manual que sistemàticament apliquen els monàrquics fa que mai se’n adonin del nivell de putrefacció e incompetència que tenen a casa seva. Per això s’esmeren des de fa tant de temps judicialitzant la política; ningú és capaç de dir-los que remenar sorres movedisses els acabarà asfixiant.

Ningú mai no els ha dit que el Rei va despullat!

Visca la República!

Diria que es comença a veure la llum, tantes barbaritats tantes interpretacions torçades, mal intencionades, guerra bruta dels cosos policials amb finalitats polítiques….. etc han fet molt mal, molt; Ara amb l’internacionalització que han dut a terme Puigdemont i els consellers exiliats per fi forçaran a les justicies europees a pronunciar-se i no pot ser de cap altra manera que els seus dictamens evidencien la tirania i les barbaritats que la policia i el poder judicial ens estan llençant al damunt……………….. Pinta be perquè més avall sembla difícil caure, ENDAVANT REPUBLICA!!!!

Està molt clar que en el terreny internacional Espanya patirà una derrota. Segur que intentaran influir, pressionar o fins i tot subornar qui calgui per guanyar. Si el tema estigués només en un país tindrien possibilitats de sortir-se’n però sent en tants països diferents segur que punxen. La qüestió és si punxaran a tot arreu o si en algun lloc ho aconseguiran.

Al terreny intern hi ha un fet que també els posa molt nerviosos. Que a la manifestació del 15 també convoquin els sindicats “espanyols”. En això Torrent l’ha encertada i cal reconèixer-li i que al front contra la repressió hi hagi més gent a banda dels partits republicans.

Tant de bo que els nostres partits no tornin a desaprofitar les oportunitats que tot això els presenta i no paguin cap preu que de ben segur més d’un els deu haver demanat a canvi de fer costat a la democràcia i als drets humans. Hi ha molts “demòcrates” i molts “defensors dels drets humans” que mai estan disposats a defensar la democràcia ni els drets humans de franc.

Si us plau no canteu victòria. Sembla que no haguem après gaire: l’Estat espanyol té molts recursos i molt pocs escrúpols. Anem pensant en el moment de després, i després en el següent. Fem tanta recreació del moment quan podem alleugir les angoixes que el moment següent ens descol.loca, i cada cop que guanyem després perdem. I hem d’encadenar moltes batalles seguides, moltes victòries seguides.
En aquella presó almenys està segur. Sense la seva determinació no tindriem la magnífica oportunitat que se’ns ha obert. Però ens hem de preparar per la batalla de demà, entendre el que passarà, forçar les capacitats, les complicitats, empènyer i recolzar. La nostra determinació és en correspondència, per això és el nostre President.

És evident que la lluita per la llibertat ha estat, és i serà complexa, per això cal demanar calma i mirar els fets en perspectiva. Si fins fa poc dies hi havia uns quants presos a presó ara n’hi ha els doble però el capítol internacional incideix en aquest fets amb les dues sentències de la ONU en favor de Sánchez i Puigdemont. I això té una importància crucial en el moment que s’està jutjant al nostre president: seran capaços els tribunals alemanys d’extradir un polític català totalment no-violent anant en contra de la ONU. Cal recordar que la Alemanya, per sort nostra, és un estat de drets democràtic, i no és Espanya i per aquest motiu s’hi pensarà en la possibilitat de cometre tal barbaritat. Sobre aquestes demandes i recursos a nivell internacional se n’haurien de presentar molt més fins a demostrar al món, que el govern espanyol és una dictadura en formes suavitzades.

Sobre el front contra la repressió liderat per Torrent, cal fixar molt bé quin serà el seu full de ruta per tal que aquesta unitat no es desfaci i Catalunya pugui donar al món la imatge d’un poble cohesionat i que sap què vol. Caldrà veure com actua per poder-lo valorar però aquest fet de la lluita unitària el trobo altament positiu. És allò que Joan Tardà deia d’ampliar la base.

Finalment, em voldria referir a les actuacions dels CDRs d’aquests últims dies. Si fins ara eren mobilitzacions pacífiques, han de saber que a dins tenen gent unionista infiltrada que són els protagonistes de les agressions i els insults als mossos, però des de darrera engrescant i enardint el gruix dels manifestants, no fos cas que ells també rebessin. Cal que es detectin i s’anul·lin. Hem de saber que les baralles amb els mossos a qui més perjudiquen és als independentistes i aquests elements estan entrenats per fer-ho bé. Ja corren per les xarxes instruccions d’aquests grups unionistes per participar en aquests tipus d’accions i per participar en els tuïts a TV3. Alertem als membres del servei d’ordre perquè estiguin al cas i a la ciutadania general. No hi pot haver cap tipus de violència per part del sobiranisme en els actes. Cal fer resistència pacífica.

Caldria fer memòria (no gaire) i recordar alguns altres desastres que les euroordres han provocat. Sense anar més lluny, us recomano llegir aquest article (https://www.elperiodico.com/es/sociedad/20140118/el-rosario-de-casos-oscar-obliga-a-la-ue-a-reformar-la-euroorden-3023372) i veure el documental “Injustícia exprés” sobre la necessitat d’estudiar les euroordres i de no concedir-les automàticament. I si no, que li ho preguntin a l’Òscar Sánchez (sí, el senyor de Montgat confòs amb un narcotraficant i extraditat a Itàlia gràcies a una euroordre que cap jutge espanyol va tenir la decència de comprovar).

Merkel demands answers from Rajoy over police actions

The German Chancellor phoned the Spanish Prime Minister earlier today after apparent scenes of police brutality in attempting to stop the referendum going ahead were scene around the world, according to a report by the German newspaper Die Welt.

https://www.express.co.uk/news/world/861102/Catalonia-referendum-independence-Angela-Merkel-Mariano-Rajoy-Guardia-Civil

La noticia que he posat al comentari anterior que la Merkel va trucar Rajoy podria ser intoxicació a nivell europeu o no, ja que el twitt encara hi és.. ho hauria d’aclarir qui va fer el twit al respecte Holger Zschäpitz (senior editor of the financial desk and market maniac at @Welt)

“German Chancellor Merkel holds phone call with Spanish PM Rajoy as Catalan govt says 465 people injured by police forces.”
6:10 PM · Oct 1, 2017

https://mobile.twitter.com/Schuldensuehner/status/914537994450808832

Si no va ser Merkel sospito que deuria ser algú altre..

Em sembla que aquí ningú crida al·leluia ni res que s’hi assembli. Estem dient que de moment sembla que anem bé, i ens burlem -això sí i a gust- de la bestiesa continuada d’aquesta gent tan ufana i tan superba. Els nomenen Ministres quan han demostrat que són prou limitats? Com s’acabarà, ja ho veurem, però de moment no es pot dir que vagi malament, i així com el primer dia estàvem tots mig acollonits, ara sembla que s’albira una llum al final del túnel. I si tot sortís bé, Espanya i el seu símil de justícia, fotran un ridícul còsmic i el President i els Consellers podran anar per tota Europa explicant el perquè de tot plegat. Crec que a partir de llavors si això succeís, les ràfegues dels organismes mundials serien constants contra les decisions sempre injustes i antidemocràtiques del “gobierno de España”. O aprenen que no es pot viure en el segle XXI actuant com al segle XV, o es queden apartats del món per sempre.

Sóc de 57 -l’Iñigo del 56- ell de Tetuan, jo de Manresa. En distancia, a la quinta hòstia diríem, però dels mateixos temps.
I tots dos sabem, no, que les fronteres es mouen. Que és cert. Si no també que en política no hi ha amics sinó aliances d’interessos.
La seva Espanya és desmunta i la meva Catalunya emergeix. A tots dos ens costa d’entendre -a mi també- que tan depresa canviïn els escenaris, però és una resolució de fats.
L’Espanya actual i per extensió Europa, és com una joguina vella a l’habitació d’un infant. De tant veure-la i fer-la servir jeu desmanyotada en un racó i veu desesperada com li cauen les piles -Catalunya- i crio se les mira amb delit per aprofitar-les per un altre andròmina.
No ens enganyem. No.
Estem on estem per causa de molts assajos-error. Per causa de moltes proves.
Potser algú a hores d’ara encara pensa que som on som per causa de la bona direcció que ha pres algú -cosa que no nego- però és més al meu entendre que els esdeveniments han sacsejat la magnèsia i ara… ara bull.
Espanya és una Nació. Sí. I com a tal te molt poder i molta gent que pensa. També.
Però que més l’ajuda és que té un deute molt gran. Monstruós. I no es pot permetre perdre les piles… això sí que no.
Cada u pensi com deu li doni entendre… però som uns dos milions i mig que ens coneixem i quan no hi han piles les joguines no funcionen i…

Tinc la sensació que la senyora Merkel que és més llesta que una guineu, aprofitarà la situació per a agafar per l’orella al Rajoy i portar-lo a Alemanya, asseure’l a una taula amb el nostre President i començar una negociació amb ella davant. Si això fos així, el primer pas per a qualsevol negociació política és l’alliberament dels presos polítics i l’abolició de totes les mesures agressives dictades fins al moment d’iniciar les negociacions. Seria maco oi? Caldria estar més atent que mai, però, perquè tots dos són de la mateixa corda, encara que una sigui persona i l’altre sigui animal o cosa.

Compte que el tirà es maquiavèl·lic i s’està treballant tots els relats imaginables per justificar el seu discurs. Eva Salas descriu molt bé aquest triomfalisme tant típic i que ens fa tant de mal.

Circulen fotos d’un individu encenent els contenidors de diumenge, encaputxat i amb una motxilla de provisions com per fer una setmana de vivac….

Aqui podeu veure un policia enxampat per error… per la propia policia! Què estaria fent?
https://youtu.be/azHcW4h8674

Compte que les fake news volaran i de quina manera. Se’n estan fabricant constantment.

Els alemanys tenen molt interioritzat, forma part de la seva cultura, que cadascú ha d’assumir la responsabilitat dels seus actes, i els posa dels nervis si algú intenta transferir-la a algu altre. El pitjor que li pots dir a un alemany és “m’he esta 10 anys sense afrontar un problema no fer res, i ara t’exigeixo que tu em treguis les catanyes del foc i m’és igual els problemes que això et crei..” Aprofitem aquest relat. Els alemanys ho han de tenir clar i el rebuig a la posició espanyola està assegurat. A part d’això, hem de ser molt conscients que Espanya necessita en aquest moment urgenment accions violentes i aldarulls per justificar la seva repressió. Sobretot no hi caiguem. CDR’s amb tot el carinyo, aneu molt en compte.

Encara que ens costi de creure, a la resta d’Europa no han tingut la imatge que Espanya fos un estat antidemocràtic des del 78. No han viscut la humiliació diària dels petits i grans gests que ens oferien des de la meseta o del veí del tercer. Costa molt en una societat democràtica entendre que el franquisme ha perdurat en les institucions espanyoles.
Ara però poc a poc tot Europa comença a veure el que passa tot i que els costi d’entendre. La opinió pública europea pot decantar la balança si ells segueixen la seva política repressiva. Als Estats els costarà una mica més per tots els interessos que els uneix.
Temps al temps…

Estic pel que diu en Josep Maria Martín

Denunciar pertot el VIGENT Decret de Nova Planta.
Aquesta denúncia del seu injust poder seria com el peó que defensa la reina potenciant les accions legals internacionals.

Cal fet pedagogia a Europa i al mon democràtic perquè està Catalunya sotmesa, per una invasió i agressió brutal i represora, perquè roman el fascisme d’en Franco a la suposada democràtica constitució del 78, maquillada de democràcia i que ara es treu la màscara.
Ni a Alemanya ni a Italia es va permetre una llei de punt final i oblit de les atrocitats comeses pel fascisme. A espanya la estructura funcionarial del franquisme ha romangut intacte, fins i tot subvencionada.

Denunciem el nostre dret a treure’ns de sobre un invasor que fa 300 anys que ens saqueja com una colònia.

M’afegeixo a la Gemma R., el Josep M. Juanpere i el Pep Vinyals en el seu elogi al comentari de l’Eva Salas, compte!
Normalment estic molt d’acord amb l’Albert Miret, però avui, això de seure Rajoy davant Puigdemont en territori teutó, això ja no és wishful thinking, ja és directament Alice in Wonderland! Una altra cosa seria que com va dir (massa eufòricament, per cert) Martí Anglada a TV3, tenir físicament Puigdemont donés poder a Alemanya per forçar un inici de negociació, que no m’ho crec, però tan de bo; però en aquest cas això no seria mai a la llum publica, sinó en el més profund dels bunkers de Berlin.
I em faig meva una frase del Víctor Serra: “CDR’s amb tot el carinyo, aneu molt en compte.”

El gobierno e$zpaÑÑol porta incorporat al seu còdig genètic uns especials elements que el condueixen inexorablement a anar perdent l’apreci, la confiança i la consideració dels altres estats, especialment els europeus democràtics reconeguts com a tals. Una mostra és “la leyenda negra”, tan temuda i denigrada per la dreta, especialment la fanquista, i una altra, la progressiva destrucció del “imperio donde nunca se pone el sol” per la inopia, la insolència, la deslleialtat, la crueltat i el despreci de la llei que habitualment ha sigut un segell distintiu de la classe política i de l’aristocràcia parasitaria i que -pel que es veu- continúa vigent.

Sí, potser sí, però he seguit una part del ple del Parlament i no acabo de veure la determinació, la fermesa, la unanimitat, la contundència que hom esperaria del bloc independentista (tret de la CUP, és clar). Us adoneu que de tots els agents, de tot el panorama independentista allò que, qui fa patir més són els partits polítics i el Parlament?! No és això el món al revés? No hauria de ser el Parlament l’instrument d’amplificació i concreció del voler popular? A mi tot això em fatiga i m’exaspera: tinc la rabiosa sensació de que se m’ha pres repetidament el pèl.

Algú hauria d’explicar a qui s’escaigui que la legitimitat no rau sols en el nombre (!). El nostre país ha estat secularment ocupat, oprimit fins a reduir la seva gent, per via de la repressió i l’exili, a la pràctica impotència i a esdevenir quasi una minoria. En nom de què tants escrúpols per dir i actuar des del convenciment que la RAÓ HISTÒRICA ens assisteix, que és la nostra font principal de legitimitat?! Per què tanta mediocritat i encongiment intel.lectual i moral?!

Els campions d’això, no cal dir, són la majoria de dirigents d’ERC: sempre han cregut més en l’ideari republicà que en Catalunya, el que els porta, per viaranys indesxifrables però ineluctables, a voler salvar Espanya una i altra vegada… Déu faci que m’equivoqui.

Tinc la trista i dolorosa impressió que el Parlament NO CREU, NO S’ATORGA la plena sobirania i legitimitat que diu, que proclama tenir.

Si fos així, avui mateix (i qualsevol dia dels mesos passats) hauria pogut procedir a la votació d’investidura de Puigdemont (o, si realment hi ha tanta fosca i inconfessada oposició a aquest nom, a un o l’altra dels dos candidats en lliça o llista d’espera).

Ara, en el millor dels casos, haurem d’esperar una setmana o més a tenir president, i qui sap què pot passar entremig, qui sap quins paranys i jugades no s’empescarà Madrid per fer-nos naufragar, arronsar de nou…

Jo desitjava que sense donar-los temps de reaccionar i donat que demà és festa a les espanyes Torrent hauria demanat una investidura per a demà, de Puigdemont és clar. Però reconec que la moderació és evident és el que impera ara entre els dirigents independentistes. No estic al cas del que ha succeït aquest matí al Parlament i el primer que lkegeixo són els vostres comentaris. És evident que estem obligats a esperar encara. Intento comprendre les seves reticències tot i la seguretat que tinc que investir el nostre President hauria enfortit la nostra posició i la dels presos de cara a Europa, però és clar, tenim el que tenim i no som capaços de revertir la situació. He escoltat Terribes un moment, i Graupera, a la ràdio, dues posicions enfrontades. Estem dividits i això és el que l’adversari ha fomentat i fomentarà tot el que pugui encara. A part del lamentable partidisme, que està sent una condemna. Per tant tot i que ens costi empassar-nos la fel cal que ens mantenim units i recolzar la posició del qui és la primera autoritat sense deixar de pressionar ni d’alçar la veu per les vies més discretes sense renunciar mai al que creiem que és just i ens és favorable. La desbandada seria la fi.

En la meva opinió com els qui heu dit que aquelles cadires volant contra els policies per part dels encaputxats i els contenidors cremant que surten als videos penso que són obra dels ultres guiats per un estat que necessita legitimar el seu relat. A banda de les fake news. Anem en compte.

Sap greu que haguem de donar voltes cada dia al voltant del mateix.
A mi particularment em defoga una mica poder escriure en aquest mitjà i poder llegir-vos.

Gràcies Vilaweb.

Llibertat Presos Polítics.
Visca la terra!

Puigdemont President ja!!
i al primer ple posterior anul.lar l’estatut d’autonomia de merda franquista-constitucional, tancament del Parlamenti desparició de la Generalitat constitituional.
Tanquem totes les noses i institucions franquistes-constitucionals i que es vegi clar que FRANCO ES VEN VIU I QUE LA MAFIA CRIMINAL DEL OPUS-DEI ES EL GOBIERNO, JUSTICIA I PODER D’ESPAÑA.
NO A UN GOVERN DE RATES per honorar aquesta constitucio franquista, racista, golpista i capellanesca

PAU BOLDU 28.03.2018 | 15:14 – OK, Puigdemont President, s’instaura la Republica, i els espanyols es retiren dema mateix. La pregunta es, estan preparats els CDRs per al control de la frontera maritima? O acollim tots els vaixells que arrivin ja sigui amb refugiats, els mafiosos que els porten, o vaixells carregats d’armament? Nomes per dir una tonteria eh! Te’n podria dir moltes mes.. Sortim d’Europa i com que el capitalisme es una merda que s’enfonsin totes les empreses o els diem que es busquin la vida i que parlin amb els seus advocats… Pujaria el pa un 500% en dos dies? Allo tipic que pasa en aquests casos? Clar que com diu Maria Sirvent s’expropiarien les boses immobiliaries als bancs i es repartirien per garantir una vivenda digna, aixo lo primer tu! I si en falten les segones residencies tambe expropiades o okupades les buides, com a la revolucio cubana del Fidel.. Sona genial! Tothom tindra sostre.. Pa ja no n’estic tant segur…

Que diria la EU i la resta del mon al respecte, ah! cap problema, sou exemplars! tranquils que militaritzem la frontera continental i per aqui no pasen, l’imperi Franc-Alemany crea una nova marca hispanica l’any 2018 perque Catalunya ha decidit independitzar-se..

Em fa l’impresio que aixo no pasara, s’hauria de buscar una altra estrategia… Aixo de Puigdemont President i Visca la Republica… Es repetir els errors del passat…

M’ensumo que abans que es pugui investir ningú el nombre de detinguts, encausats, investigats i intimidats haurà augmentat exponencialment. El ritme, el tempo del Parlament no és el d’un país en estat d’emergència, és evident… el que no seria greu si l’Estat (enemic) no ho estigués, ell, en virtual estat d’emergència.

Són no només dues velocitats diferents, sinó també dos objectius diferents: ells, destruir-nos; nosaltres acabar de decidir entre nosaltres que volem ser quan siguem grans, i mentrestant posar-nos d’acord per fer un front comú… per rendir-nos ordenadament i col.lectiva.

Vergonya de Parlament…

Voldria sincerament equivocar-me, però tinc la impressió que al Parlament hi hauria una majoria de diputats independentistes amb complex d’inferioritat i de culpabilitat…

Massa d’ells haurien interioritzat la claudicació i la meselleria com l’única forma possible de viure… bé, de sobreviure. Gasten retòrica, però tenen l’ànima esclava del que pateix la síndrome d’Estocolm.

Apreciat Sr. Sergi Guitart 28.03.20 / 16:31 – Vostè fa una pregunta i vostè mateix es respon amb un relat que sembla que això de fer una república independent es pot executar mentre dura un capítol d’una sèrie de Netflix. I no, això no ho pot fer un guionista de Hollywood.
Hem fet una gran pas iniciant la rebel·lió pacífica contra el règim totalitari. Ara ens cal proclamar el president que vam votar per majoria en les darreres eleccions i continuar suportant la ràbia espanyolista: més cops de porra, més presos polítics, més 155 i més mentides. Com diu la cançó: “si jo l’estiro fort per aquí i tu l’estires fort per allà, segur que tomba, tomba, tomba…” L. Llach
I el que li dic no és res d’estrany: d’Espanya ja s’han independitzat més de 20 repúbliques i cap es va fer en 45 minuts.
No es desanimi, home! “Al andar de hace camino…” A. Machado

Si la situació no fos dramàtica, fins i tot tindria un costat còmic. Mentre nosaltres intentem convèncer una colla que sols se sent catalana subsidiàriament o de manera vergonyant (i encara com a molt, en no pocs casos), anem perdent gent (detinguda, inhabilitada, intimidada, cessada, etc.) i regalant temps a l’enemic… Grotesc.

En nom de què oferir aquest avantatge al bàndol contrari? L’Iceta no que no serà mai inhabilitat; tampoc en Domènech, ni l’Arrimadas, ni l’Albiol. D’aquí una setmana tornaran a amollar llur particular cantarella més o menys insofrible. En canvi, la seguretat de que en Torrent, l’Artadi o en Riera puguin expressar-se amb la mateixa plena llibertat amb la que parlen els altres, els suara esmentats servidors i representants de la metròpoli, és incerta, és lluny de ser absoluta.

Hi ha un fart d’oferir el coll a aquell que te’l vol tallar. És pura síndrome d’Estocolm. Vella i reincident patologia. Només que gastéssim la meitat de la pugnacitat i implacabilitat que gasten els nostres enemics amb nosaltres, estaríem anys llum del fangar patètic en el que xapullem, de l’empantanagament miserable en el que estem colgats, del pou d’inèpcia on hauríem decidit suïcidar-nos.

josep soler 28.03.2018 | 18:33 – Correcte, una Republica no es fa ni en 45 minuts ni en dos anys com els darrers.. Si jo hagues sigut el guionista de Hollywood el “gran pas” l’hauria fet quan l’exercit revolucionari pacific hagues establert aliances o confidencies amb l’exterior (do not declare independence!) i quan hagues calculat que numericament l’atac pacific hagues sigut infalible (mira que si ens donen un referendum i el perdem), ja que la derrota no es opcio una altra vegada, i a pel.licules com l’escocesa la gent surt destrossada del cinema i no es tracta d’aixo.. Tot i aixo ens van entrant bones cartes, o sigui que desanimat no estic, estic enganxat a la serie! 🙂 Pero hi ha uns personatges malevols que semblen dels bons pero em sembla que no ho son, i encara no els hem descobert tot que es allo que ja ho intueixes… ara mateix la serie es previsible i avorrida…

I el mes sorprenent es que gent de JxC somriu al faristol, i altres ploren.. ho dic per l’Artadi que potser es que es aixi aquesta senyoreta amb un somriure clavat a la cara, pero no ho acabo d’entendre, em sembla que nosaltres mirem una serie i ells una altra…

A Sergi Guitart,
Noi tens moltes fantasies.
Jo no dic de fer la republica, sino davant el regim franquista que reina españa, pp-psoe-cs EL MILLOR QUE ES POT FER ARA, es esfonsar el REGIM DE LA CONSTITUCIO FRANQUISTA DEL 78. anul.lant l’estatut de merda i fent que Catalunya ja no sigui una autonomia i es tingui de regir per un sistema especial.
Totes les independencies es fan d’un dia per l’altre, no resant ni esperan miracles dels comuns, ara, quan es proclamen el poble surt a defensar.la i els liders surten al balcó proclamant.la davant el poble lliure