16.11.2017 - 22:00
|
Actualització: 17.11.2017 - 09:34
El galès Hywel Williams (1953) és diputat al parlament de Westminster, al Regne Unit. Forma part del partit Plaid Cymru. Wilkiams també és president de l’All Party Parlamentary Group on Catalonia (APPG), l’actiu grup de diputats britànics que segueixen el cas català. Ahir mateix van organitzar un debat amb Eulàlia Reguant (CUP), Joan Giner (Podem), i Elisenda Alamany. Han fet preguntes interessants a Alan Duncan, secretari d’Afers Exterirors britànics. El debat es pot llegir ací, en anglès. El mateix Williams va ser un dels observadors internacionals que van venir a Catalunya durant el referèndum. En aquesta entrevista telefònica ens explica la seva visió del moment actual.
—Com veieu la situació actual a Catalunya, des del Regne Unit?
—Per a la Unió Europea, en general, és un repte enorme. També ho és per a la gent que dóna suport obertament a les democràcies i que respecta les opinions, també sobre la independència de Catalunya. Crec que hi ha accions del govern espanyol que són clarament antidemocràtiques: els fets del dia del referèndum i dels dies següents, així com l’empresonament de polítics catalans i líders de la societat civil. És vergonyós el silenci de la majoria dels líders de la UE i, en general, dels països europeus. És un silenci que dóna esperança a la gent que té una mirada opressora. I només s’ha de mirar l’abast del nacionalisme autoritari que travessa l’est d’Europa en aquests darrers anys per començar-se a preocupar seriosament. En aquest sentit, crec que Rajoy té una posició molt parcial i partidista, i no prioritza l’interès dels ciutadans d’Espanya i d’Europa en general, i dels catalans en concret.
—Rajoy diu que no és que la seva actitud sigui democràtica, sinó que el govern català ha trencat la llei.
—El govern català va ser escollit en unes eleccions amb una participació molt alta i va aconseguir la majoria al parlament català. El govern català té tota la legitimitat democràtica. El dia del referèndum d’independència, el 43% del cens va anar a votar. I això que va haver-hi mil avisos per part del govern espanyol sobre la il·legalitat del referèndum. Tots vam veure les accions policíaques d’aquell dia. Per això, la participació d’un 43% és increïble. I pràcticament la majoria dels votants van decantar-se per la independència. Si hagués estat un referèndum democràtic just i lliure, sense accions policíaques opressores, qui sap quin hauria estat, el resultat. Ara sabem que els contraris a la independència, per tenir opcions de guanyar, haurien d’emportar-se la majoria dels qui no es van presentar. I que la participació fos multitudinària. En aquest sentit, el referèndum del primer d’octubre va ser una victòria concloent per als independentistes. Una victòria que només ha tingut una resposta de Madrid: l’empresonament de mig govern, de la gent que va organitzar el referèndum. Atacar el missatger mai no és una bona idea. I el govern d’Espanya ho ha fet, en aquest cas. Clarament. La majoria ha estat engolida per les accions del govern de Madrid. Això és clarament un problema polític i no s’ha de resoldre als tribunals.
—Què opineu de les eleccions que s’han convocat?
—Dono la benvinguda a les eleccions del 21-D. Tanmateix, les eleccions s’han de fer amb llibertat total. També per a la gent que vol participar en la campanya. I això no es pot aconseguir si hi ha gent a l’exili o a la presó. Les accions del govern espanyol poden augmentar la sospita dels catalans que les eleccions no siguin lliures i justes, com tothom vol o no. La UE se n’hauria d’assegurar. Hi ha polítics d’arreu d’Europa que ho intenten. Ho dic per algunes xerrades que he tingut amb polítics de Brussel·les. La meva impressió, però, és que, de moment, no s’ha pres cap mesura.
—No confieu prou en el govern espanyol. És això?
—Jo dic que els governs d’arreu d’Europa han de posicionar-se clarament i, de moment, no ho han fet. Repeteixen la mateixa línia: és un afer intern espanyol, és una qüestió de legalitat. Però, clarament, és una prova de les credencials democràtiques d’Espanya i, per extensió, de la democràcia d’arreu de la UE. D’això se’n diu test Litmus, si no m’erro.
—Vau venir aquí a Catalunya l’1 d’octubre. Hi vau fer d’observador internacional. Què en recordeu?
—Em va sorprendre la determinació pacífica i no violenta de gent normal i corrent. Volien que la seva veu fos escoltada. I recordo les accions policíaques, que vaig presenciar en una escola, per a emportar-se les urnes, les butlletes, tot. Vaig veure que era clarament un moviment popular. No cal que t’ho expliqui, fa anys que hi ha milions de persones que surten al carrer de manera regular en manifestacions pro-democràcia i pro-independència. És un moviment popular.
—Quina ha estat la reacció a Westminster després de l’empresonament de la meitat del govern?
—Els partits de govern, a Westminster, no estana favor de la independència catalana. Clarament. Dit això, la gent està preocupada per la manca de democràcia en un país europeu. És molt alarmant. Hi ha preocupació. N’hi ha.
—Veieu el Regne Unit reconeixent un dia una Catalunya lliure?
—No crec que el Regne Unit trenqui amb Espanya, de moment. Hi ha poc dubte, ara per ara. Però quan hem tingut debats sobre la situació catalana, tots els qui han parlat, com a mínim, han mostrat preocupació sobre la situació a Catalunya. Tots tret del ministre del govern, que va deixar anar la frase habitual: per al govern espanyol és una qüestió legal. Hem reunit suports de tots els partits, tots, tret dels unionistes d’Irlanda del Nord.
—Hi haurà iniciatives al Regne Unit sobre Catalunya, al llarg dels dies vinents?
—Ja hem fet preguntes, en el passat, i en farem. Hem tingut debats i tenim reunions del grup. Aquesta setmana hem tingut polítics catalans. Uns a favor i uns altres en contra. Joan Giner, Pablo Iglesias, Eulàlia Reguant.
