Cap a quarts de deu del matí del 27 de setembre, els telèfons mòbils dels residents de l’interior de Carolina del Nord –un estat de la costa est dels Estats Units situat a mig camí entre Nova York i Florida i coronat, a l’extrem occidental, pels Apalatxes– van començar a vibrar a l’uníson. Aquest fet, en si mateix, no era excepcional: en període de pluges, com ara a començament de tardor, les autoritats estatals solen enviar missatges de servei públic als residents per alertar-los del risc de possibles inundacions.

Però aquesta alerta era ben diferent. “Avís de tornado”, resava, en majúscules, el missatge. I continuava: “Refugieu-vos immediatament en un soterrani o en una cambra interior a la planta baixa d’un edifici robust.” Rere l’avís hi havia l’huracà Helene, que havia tocat terra la vigília al sud del país, a Florida, i havia anat desplaçant-se, a una velocitat inusitadament alta, en direcció nord fins a arribar a l’estat: primer per l’extrem occidental de Florida, després a través de Geòrgia i, finalment, per l’interior de Carolina del Sud.

A la costa i l’est de l’estat, més allunyades de l’epicentre, els efectes de l’huracà no van traduir-se en gran cosa més que aiguats molt intensos. Però l’interior de Carolina del Nord –la franja occidental de l’estat, que s’allarga cap al centre del continent– va córrer una sort ben diferent. Pocs indrets van patir més directament els estralls de l’huracà que Asheville, una ciutat de prop de cent mil habitants situada als peus dels Apalatxes que aquests darrers anys ha esdevingut un dels grans imants demogràfics de la regió i ha acumulat un creixement poblacional de gairebé un 40% aquestes darreres dues dècades.

Un desastre sense precedents

Les xifres –i fins i tot les fotografies– fan difícil d’entendre la devastació que l’Helene ha infligit sobre la ciutat, tal com explicà la batllessa Esther Manheimer poques hores després de la catàstrofe. Entre el divendres 27 i el dissabte 28 de setembre, Asheville va registrar una precipitació acumulada de 251 litres per metre quadrat, la xifra més alta amb diferència d’ençà que els registres començaren a final del segle XIX: per a posar perspectiva, la xifra equival a la precipitació mitjana de cinc setembres a la ciutat, i supera el volum que ciutats catalanes com ara Tarragona acumularen al llarg de tot el 2023. Els cabals del French Broad i del Swannanoa, els dos rius que travessen la ciutat, van augmentar respectivament de 7,5 i 8 metres, van submergir gairebé del tot el cèntric districte de les Arts i van crear corrents d’aigua que van escombrar tot allò que van trobar al seu pas –camions, pals telefònics o, fins i tot, ponts sencers.

This is the most terrifying debris flow video I have seen from the flooding in East Tennessee/Western North Carolina#HurricaneHelene #tnwx #ncwx #flood pic.twitter.com/gDCI09Ge4a

— Alan (@smokiesvol) September 28, 2024

Més amunt, a les muntanyes que s’alcen als afores d’Asheville, torrents d’aigua es precipitaren sobtadament pels vessants amb una inèrcia capaç de desplaçar cases dels seus fonaments i enderrocar localitats senceres. L’idíl·lic retir de muntanya de Chimney Rock, per exemple, ha acabat “completament destruït” per l’huracà, segons que explicà la setmana passada el batlle Peter O’Leary. En localitats com ara Swannanoa, alguns residents van haver de sortir nedant dels cotxes per evitar que la riuada se’ls endugués amb ells a dins.

De les prop de 240 morts que l’huracà –el més mortífer d’ençà del Katrina, l’any 2005– ha deixat als Estats Units, més d’un centenar s’han registrat a Carolina del Nord: d’aquestes morts, la major part han estat al comtat en què es troba Asheville, Buncombe. Més d’un miler d’efectius de l’exèrcit i la Guàrdia Nacional nord-americana, mentrestant, continuen a la recerca de les 200 persones que es calcula que, més d’una setmana després del desastre, continuen desaparegudes a l’estat.

Chimney Rock, North Carolina

This is one of the many small towns wiped out by Hurricane Helen. Literally. What you see is the wreckage of houses mixed in with the remains of furniture, belongings, cars and boats.

This photo is from nine days before the storm hit. pic.twitter.com/3hANSyj2xG

— DI MONAK 🌍 (@ILordOfCruise) October 4, 2024

Chimney Rock is gone. Swannanoa is under water to the rooftops.

Pray for these folks 🙏 pic.twitter.com/tQWnLS5LED

— Mike Justice 🇺🇲 (@justmikejustice) September 29, 2024

“De cop, la ciutat era sota cinc metres d’aigua”

“Tot va anar molt de pressa: va començar a ploure i, al cap de poques hores, ja s’havia acumulat un pam d’aigua”, explica en declaracions a VilaWeb Margaret Conway, una escriptora i editora que fa set anys que viu a la ciutat. “Hi havia fang pertot i l’aigua s’emportava qualsevol cosa que trobés: d’arbres arrossegats de la muntanya als cotxes que hi havia aparcats al centre”, continua.

“La tarda de dijous vaig tornar a casa i vaig veure que plovia molt, però no passava res de l’altre món: vam pensar que pararia de ploure durant la nit i que tot tornaria al seu lloc el matí següent. Divendres, quan em vaig llevar, el centre de la ciutat estava de cop sota cinc metres d’aigua”, explica Forbes Fowler, que treballa d’ajudant d’infermeria en una clínica a Asheville.

Una vegada superat el primer xoc de l’huracà, Conway explica que els residents d’Asheville es van trobar, a efectes pràctics, aïllats de la resta del món. Les carreteres d’entrada i sortida de la ciutat estaven tallades, fos perquè estaven inundades per les riuades, perquè els moviments del sòl n’havien esfondrat seccions o perquè les desenes d’arbres que hi havien caigut en blocaven el pas. Durant les hores immediatament posteriors a l’huracà, de fet, la majoria d’ajuda que arribà a la ciutat fou mitjançant helicòpter, atesa la impossibilitat d’accedir-hi per mitjans terrestres: en total, es tallaren unes quatre-centes carreteres a tot Carolina del Nord, incloent-hi dues de les principals autopistes interestatals.

“Va ser caòtic. Ens vam quedar aïllats i, durant dies, els treballadors de la clínica vam haver de subsistir a base d’arròs i blat de moro perquè els ingressats poguessin continuar fent àpats normals”, diu Fowler.

Lluny de tornar a la normalitat

Deu dies després de l’huracà, que segons les informacions preliminars ha deixat danys de milers de milions de dòlars tan sols a Carolina del Nord, la vida a Asheville és lluny de tornar a cap semblança amb la normalitat. “Encara anem curts de menjar, i molts continuem sense electricitat”, diu Forbes Fowler.

Les vies d’accés a la ciutat ja han estat reobertes, però les feines de reparació del clavegueram –la riuada va destruir desenes de metres de canonades a la ciutat– continuen i, segons que han explicat les autoritats locals, podrien allargar-se unes quantes setmanes més: ara com ara, bona part dels residents de la ciutat continuen depenent de l’aigua potable que arriba diàriament a Asheville en camions d’emergència. “La setmana passada ens van dir que tornaríem a tenir aigua al cap de catorze dies, però d’aleshores ençà no n’hem sabut res més. Encara no hi ha previsió”, lamenta Fowler.

La situació no és gaire més favorable el cas del subministrament elèctric. A banda d’enderrocar una xifra incomptable de pals telefònics a Asheville i més punts de l’oest de Carolina del Nord, l’huracà va inundar centenars de les subestacions elèctriques en què es vehicula la xarxa elèctrica de l’estat. La major part d’aquestes subestacions ja ha estat reparada i reconnectada a la xarxa, però algunes de les subestacions que encara són fora de servei –és a dir, les més danyades per l’impacte de les riuades– podrien trigar encara setmanes o fins i tot mesos a reparar-se. Aquest cap de setmana, desenes de milers d’habitants d’Asheville, i prop de 150.000 de tot Carolina del Nord, continuaven sense electricitat a casa. En un indici més de les dificultats de restablir l’ordre a la ciutat, el campus de la Universitat de Carolina del Nord a Asheville ha anunciat que no reprendria les classes fins el 28 d’octubre, més d’un mes després de l’huracà.

La catàstrofe que no havia de passar

El sud-est dels Estats Units és, certament, un racó del planeta que difícilment es pot dir que no estigui familiaritzat amb la fúria dels huracans. Tanmateix, fins el matí del 27 la possibilitat que un huracà penetrés amb tanta virulència tant a l’interior era, senzillament, impensable. Per a trobar un episodi remotament semblant a Asheville cal remuntar-se més d’un segle enrere, el 1916, quan les inundacions derivades d’un episodi de pluja excepcionalment intensa hi deixaren vuitanta morts. Tot i la quantitat de víctimes, l’abast d’aquelles inundacions no té punt de comparació amb les riuades de l’huracà Helene, que va fer créixer el French Broad i el Swannanoa als nivells més alts d’ençà que se’n tenen registres. “No m’hauria pensat mai que veuríem res així en aquesta ciutat”, diu Conway, que, com molts altres residents d’Asheville, se n’ha anat temporalment després de l’huracà. “No m’hauria pensat mai que pogués passar. Pensava que estàvem segurs”, afegeix. “La meva família fa tres generacions que viu a Asheville: cap de nosaltres no havia vist mai res així“, continua Fowler.

Generalment, un huracà assoleix el punt de màxima intensitat en el moment de tocar terra, a la costa, i progressivament va perdent pistonada a mesura que avança terra endins, fins que acaba dissolent-se. El cas d’Asheville, tanmateix, sembla capgirar aquest esquema: els efectes de l’Helene van ser tan intensos, si no més, a la regió interior dels Apalatxes com a la costa de Florida, on l’huracà va tocar terra el 26 de setembre procedent del golf de Mèxic.

El cop ha estat especialment dur per a una ciutat de clima temperat que, durant anys, s’ha definit a si mateixa com un “refugi climàtic”, arrecerada pels Apalatxes dels alts i baixos –calor extrema, pluja torrencial, vents huracanats, etcètera– que collen algunes altres àrees de l’estat o la regió. Per acabar de reblar el clau, Asheville és la seu del Centre Nacional per Informació Ambiental dels Estats Units, un dels arxius més importants de dades climatològiques i informació sobre el canvi climàtic al món. Els servidors del centre es van desactivar arran del pas de l’huracà, i encara no s’hi ha recuperat del tot l’activitat.

Aquesta designació de refugi climàtic no era del tot il·lusòria: en el mapa de risc d’huracans de l’Agència Federal per a la Gestió d’Emergències (FEMA) nord-americana, per exemple, el comtat de què forma part Asheville apareix marcat amb “risc moderadament baix”, el segon nivell de risc més baix; la resta de comtats que l’envolten, com a “risc molt baix”.

Tanmateix, irònicament, el factor que explica com un huracà de la intensitat de l’Helene pot haver arribat fins a una ciutat tan interior com Asheville no és sinó el canvi climàtic.

Poques hores abans de tocar terra a Florida, l’Helene va passar de ser un huracà de categoria 1 (la més baixa) a categoria 4 (la segona més alta) a causa de la temperatura i humitat excepcionalment altes de les aigües del golf de Mèxic –conseqüència, al seu torn, de l’efecte de l’escalfament planetari al Carib. Com més calent és l’aire sobre el qual es forma l’huracà, de retruc, més alta n’és la capacitat d’absorbir la humitat ambiental i, per tant, més intenses solen ser les precipitacions. Els experts no preveuen que el canvi climàtic augmenti la xifra total d’huracans que es formen al món anualment, però sí que pronostiquen que una proporció més gran d’aquests huracans assolirà una intensitat de categoria 4 o de categoria 5, la més alta possible.

Extremely done with anyone saying Asheville should have expected this or other inane nonsense. This was worse than the previous worst flood *on record* (in 1916). There was no way to anticipate it. By the time we had any idea how bad it was going to be, most people were trapped pic.twitter.com/t9NXV1Ttqk

— NC RENT FREEZE NOW (@ghosts_hmu) September 29, 2024

Pray for Asheville and the Western part of North Carolina. It looks horrible. This was biblical devastation. One small town was completely wiped away….no cell phone signal, no electricity…for days out there That storm really did sumthn i couldn’t even go to work at the farm… pic.twitter.com/4JAWzPJQsE

— Taff 🍭 (@IzTheTruth) September 29, 2024

Per si no n’hi hagués prou, durant els dies previs a l’arribada de l’Helene, el sud-est dels Estats Units –i, sobretot, Carolina del Nord– va ser l’escenari d’un episodi prolongat de pluja que va saturar el sòl, de manera que en va reduir la capacitat d’absorció de nova precipitació, i augmentà la humitat de l’aire, cosa que potser va donar un impuls afegit a l’huracà i l’ajudà a mantenir-se actiu a mesura que avançava cap a l’interior. Els investigadors ja han establert una correlació entre la humitat a terra i la persistència d’un huracà en casos com el de l’Ida, l’huracà que assotà el sud dels Estats Units l’any 2021.

Deu dies després, un panorama incert

Deu dies després de l’huracà, el panorama a Asheville continua essent incert. Parts del centre continuen negades pel fang i les restes de les inundacions, i bona part dels residents de la ciutat afronten ara l’envit de refer la vida en una regió en què menys d’un 1% té assegurança contra huracans, segons una anàlisi de The Washington Post. Amb milers de persones encara sense llum o aigua corrent, el camí serà llarg. Però per als habitants d’Asheville la lliçó de l’huracà quedà clara d’un primer moment: ningú no està a recer dels estralls del canvi climàtic. “És una cosa que passa una vegada a la vida. Si més no, això espero”, sospira Fowler.