19.04.2016 - 11:55
Human Rights Watch ha denunciat en un informe que la primera ronda d’expulsions de refugiats de la Unió Europea a Turquia el 4 i 8 d’abril passat va ser ‘a corre-cuita, caòtica i va violar els drets dels deportats’. Segons l’organització, les 66 persones expulsades de Chios i les 136 de Lesbos van patir ‘irregularitats i violacions’ dels seus drets. ‘A Turquia, els deportats detinguts han perdut el contacte amb familiars i amics que segueixen a Grècia, i les autoritats turques no han permès visites d’ONGs o de l’ONU’, diu HRW. A més, a Grècia, les autoritats ‘no van informar la gent que seria deportada, ni on els portarien, i a alguns no els van permetre agafar les seves pertinences’.
‘En la pressa boja per iniciar les deportacions de l’acord amb Turquia, la Unió Europea i Grècia van vulnerar els drets, inclosos els de la gent que volia demanar asil’, assegura Fred Abrahams, director adjunt de Human Rights Watch. ‘Les deportacions abusives exposen els defectes fonamentals de les deportacions accelerades de la UE cap a un país que no es pot considerar segur’, afegeix Abrahams en un comunicat.
Després d’una segona jornada d’expulsions el 8 d’abril, Grècia va suspendre des les deportacions a Turquia, i Human Rights Watch demana que ‘s’ampliï la suspensió fins que hi hagi proteccions efectives en marxa per garantir el dret a demanar asil’. ‘L’acord de la UE es basa en l’assumpció falsa que tota la gent retornada estarà segura a Turquia, quan els fets indiquen tot el contrari’, assegura Abrahams.
Segons l’informe de HRW, ‘molts detinguts no tenien la informació adequada sobre demanar asil a Grècia’ i no van poder accedir a suport legal. ‘Tampoc se’ls va informar de la raó de la seva detenció ni del seu dret a apel·lar-la’, indica l’organització. ‘Aquestes deficiències aixequen dubtes respecte a què els demandants d’asil arribats a Grècia després que l’acord UE-Turquia entrés en vigor el 20 de març, inclosos els que van ser deportats el 4 i el 8 d’abril, tinguessin una opció justa de demanar protecció’, indica HWR.
El govern grec i Frontex, l’agència europea, van assegurar que els deportats des de Grècia no volien demanar-hi asil. ‘Però, segons l’ACNUR, l’agència de l’ONU pels refugiats, 13 dels deportats de Chios van expressar el desig de demanar asil, 11 d’Afganistan i 2 de la República Democràtica del Congo’, diu HMR, que considera que les xifres ‘podrien ser més elevades’.
Human Rights Watch explica a l’informe que va veure i escoltar missatges de persones deportades, on es podia constatar la ‘confusió’ i la falta d’informació que tenien a l’hora de marxar cap a Turquia. L’ONG va guardar els telèfons mòbils de quatre d’aquestes persones deportades de Chios el 4 d’abril i, en data 18 d’abril ‘cap d’ells ha contestat als missatges a Viber, l’aplicació que utilitzaven’ per comunicar-se amb els seus familiars i amics. ‘Quan se’ls truca, tres dels telèfons semblen apagats i un dels números no funciona’, indica l’organització. ‘La base legal per confiscar els telèfons de la gent deportada, si n’hi ha, sembla poc clara. Tenint en compte que els demandants d’asil i immigrants depenen dels seus telèfons per estar informats i mantenir contacte amb la família, aquestes mesures semblen innecessàries i cruels, així com una violació de la propietat individual’, assegura Human Rights Watch.
