03.04.2024 - 21:40
Entomòleg de professió, escriptor, pare de tres fills i cantautor sempre que pot. L’alcoià Hugo Mas té a l’espatlla quinze anys de trajectòria musical amb unes quantes agrupacions. Ara reivindica la figura del poeta i convilatà seu Joan Valls (1917-1989) amb el disc Valls, que ja és disponible a les plataformes en línia i es presentarà oficialment el 3 de maig a Alcoi.
El disc aplega vuit cançons, que surten dels dos darrers poemaris de Valls, Quadern vermell i Anys i paranys. “Al final de la seua carrera, ell basteix vint-i-un poemaris, els últims dels quals són d’una complexitat semàntica, sintàctica i lèxica importantíssima. És a dir, difícils d’entendre, sobretot per a una persona que era autodidacta, que era un treballador de fàbrica”, explica Mas.
Ha triat aquests dos poemaris perquè, a parer seu, el poeta s’hi reivindica com a persona i com a subjecte polític. “Són els que més m’identifiquen. I jo crec que, en el cas d’aquest poeta, són sintètics, en el sentit que el seu recorregut ideològic i poètic se sintetitzen en els últims poemaris”, diu. Valls hi parla de com ha patit, de què ha significat perdre la guerra i de com ha patit el seu país.
En aquest àlbum, Hugo Mas col·labora amb la banda de jazz Bron. Conta que fa temps que va musicar aquestes cançons, “però la poètica és tan dura i és tan complexa que no sabia si tenia gaire sentit fer un disc de cançó d’autor”. No obstant això, quan va començar a reunir-se amb aquests músics, recorda que va eixir tot molt fàcilment. “Queda un disc una miqueta arriscadet, perquè és un disc de jazz contemporani i una miqueta de spoken word, perquè hi ha algun poema que està simplement recitat sobre una base de so”, assenyala.
Un poeta oblidat
Amb aquest àlbum, Hugo Mas vol reivindicar la figura del poeta Joan Valls perquè siga conegut per tot el país. “Segurament, és un dels millors poetes que ha donat la literatura catalana. Formalment, és impecable, i el seu perfil com a poeta és paregut al d’Ovidi Montllor. Passa és que és algú molt oblidat. És una llàstima que siga tan poc reivindicat i tan poc conegut als Països Catalans”, diu.
Mas lamenta que no se’n trobe l’obra enlloc, i que tampoc existesca l’obra completa reeditada. És per això que ha volgut rescatar alguns dels seus poemes, amb la intenció de donar-los difusió. “És incomprensible que no existesca l’obra d’un poeta que podria ser perfectament comparable a Salvador Espriu, a Estellés, a qualsevol poeta nacional. És molt estrany que tu tingues un poeta en Alcoi, que parla d’Alcoi, de la història d’Alcoi, i que, essent Alcoi tan xovinista com és, no siga capaç de publicar-ne l’obra sencera. És estrany, i jo crec que ara es farà”, reconeix.
També diu que potser la complexitat dels seus poemes ha impedit que fóra més reconegut, i posa l’exemple d’un altre alcoià que ha estat àmpliament llorejat. “D’Ovidi Montllor, l’obra creativa que més s’ha reivindicat segurament és la més senzilla. Ovidi té discos que són complexos, de recitals de poesia, que no s’han reivindicat tant com ‘La fera ferotge’ o ‘Teresa’, algunes de les cançons que eren més fàcils de digerir. Jo crec que això és darrere la manca de reconeixement de Valls. Això, i que era un perdedor de la guerra, un comunista, un geperut, músic, i que durant els anys difícils era un tio segurament molest”, explica.
A Alcoi, tanmateix, existeix l’associació d’Amics de Joan Valls, de la qual forma part Hugo Mas. “Si t’interessa la poesia, i t’interessa la política, i t’interessa el país, al final Joan Valls ha sigut un referent, d’alguna manera”, diu.
Una vida de passions
Hugo Mas és un apassionat de la música i la cultura, però la seua vertadera passió són les bestioles. És enginyer forestal i és al capdavant del laboratori d’entomologia de la Generalitat Valenciana. “És la cosa que a mi m’agrada”, diu. “Moltes vegades dic que la meua faena és la música, i el cine, i escriure, però això és el meu hobby. Quan faig conferències dic no, això que faig al matí és el hobby”, confessa rient.
Diu que ho ha de compaginar, per vocació i per voluntat pròpia, perquè reconeix que seria impossible dedicar-se a aquesta mena de música professionalment. Quan li preguntem pel temps lliure, té clara la resposta: “La meua vida és això. No és temps lliure ni temps de faena, sinó que el temps que tinc el dedique a això.”
