13.12.2023 - 21:40
The Washington Post · Leo Sands
Els militants houthis del Iemen han intensificat els atacs contra les naus que travessen la mar Roja, una de les rutes marítimes més transitades del món, incloent-hi les que transporten petroli.
D’ençà que Israel va declarar la guerra a Hamàs en represàlia per l’atac del 7 d’octubre, els houthis –amb el suport de l’Iran– han emprat la seva posició al nord del Iemen per atacar vaixells que travessaven la mar Roja. Les forces nord-americanes al Llevant s’han trobat obligades a respondre-hi en alguns casos; al novembre, el personal de l’USS Carney va abatre míssils de creuer disparats del Iemen estant i possiblement adreçats a Israel. Alguns altres grups de la regió, amb el suport de l’Iran, també han atacat objectius nord-americans en resposta a l’ofensiva israeliana a Gaza.
Els houthis diuen que ataquen vaixells vinculats a Israel o que s’adrecen als ports d’aquell país. Però l’exèrcit israelià ha afirmat que alguns dels vaixells atacats no tenien cap vincle amb Israel. El 19 de novembre, els rebels houthis van intensificar encara més els atacs: segrestaren un vaixell de càrrega d’uns 200 metres d’eslora, el Galaxy Leader i en prengueren 25 membres de la tripulació com a ostatges.
Els Estats Units, que espera que la guerra d’Israel contra Hamàs no s’estengui per la regió, confia que una coalició d’aliats intervindrà per protegir el trànsit marítim a la mar Roja.
Qui són els houthis?
Els houthis són un moviment rebel que va prendre el control de la capital del Iemen l’any 2014. Són coneguts formalment com a “Ansar Al·là”, que vol dir “partisans de Déu” en àrab. Després d’enderrocar el govern –aliat dels Estats Units– a Sanà, van obligar el president d’aleshores, Abed Rabbo Mansour Hadi, a fugir a l’Aràbia Saudita, cosa que va desfermar una guerra civil que s’ha allargat anys. Desenes de milers de persones han mort durant el conflicte, que ha abocat el Iemen a una emergència humanitària crònica.
La guerra civil ha enfrontat els rebels houthis, alineats amb l’Iran i que mantenen un bastió al nord del Iemen, amb les forces governamentals arrenglerades amb l’Aràbia Saudita i una coalició formada principalment per estats del golf Pèrsic. Els Estats Units ha proporcionat suport militar a la coalició encapçalada per l’Aràbia Saudita durant tota la guerra.
Els rebels van prendre el seu nom de Hussein al-Houthi, una figura clau en la promoció de la branca zaidita de l’islam xiïta, dominant al Iemen durant segles. Després de la invasió nord-americana de l’Irac, l’any 2003, Houthi va organitzar concentracions contra els Estats Units en oposició al govern iemenita, que comptava amb suport nord-americà, fins que morí a mans de les forces governamentals, l’any 2004.
El grup ha emprat regularment míssils i drons per a atacar els oponents, fins i tot més enllà de les fronteres del Iemen. Els houthis, per exemple, s’han atribuït un atac en massa perpetrat l’any passat contra la infrastructura petroliera de l’Aràbia Saudita, un seguit d’atacs contra Riad l’any 2020 amb un míssil balístic i un atac amb drons que va matar tres persones a Abu Dhabi l’any passat.
Què volen els houthis, i per què s’involucren en la guerra entre Israel i Gaza?
El dirigent dels houthis, Abdulmalik al-Houthi, va amenaçar d’implicar el grup en la guerra entre Israel i Gaza si es travessaven allò que definí com a línies vermelles. Si els Estats Units intervenien a Gaza, avisà, els houthis hi respondrien amb atacs amb míssils i drons.
El fort suport a la causa palestina a tot l’Orient Mitjà, incloent-hi el Iemen, ha desfermat una onada d’indignació popular arran de l’ofensiva militar israeliana a Gaza. És en aquest context que els houthis s’han erigit en defensors dels palestins, mentre intenten d’intensificar la seva influència entre les milícies de la regió, segons que expliquen els analistes.
En una conferència recent al centre d’estudis Chatham House, Mustapha Noman, analista, escriptor i ex-diplomàtic iemenita, digué que els houthis somnien que els nord-americans o els israelians els ataquin, perquè això els convertiria en una veritable força de “resistència”.
Per què ataquen els vaixells de la mar Roja?
D’ençà de l’esclat del conflicte, els houthis han afirmat que els vaixells vinculats a Israel (o que s’hi adrecin), si passen per la costa iemenita de la mar Roja seran considerats objectius legítims. La ruta marítima, que connecta els ports europeus amb els ports asiàtics corresponents pel canal de Suez, és considerada un pas clau per al comerç mundial. És una de les més transitades del món: uns 8,8 milions de barrils de petroli hi passen cada dia, segons el govern nord-americà.
El 19 de novembre, els houthis van segrestar el Galaxy Leader, una nau de càrrega amb bandera de les Bahames, i van prendre’n com a ostatges vint-i-cinc tripulants. Segons el Departament de Transport nord-americà, el segrest va ser a la costa de la mar Roja.
En el moment de l’atac, els houthis van dir que el vaixell segrestat era israelià, però Israel va dir que era de propietat britànica, que era operat per japonesos i que no tenia cap tripulant israelià. El propietari del vaixell explica que els membres de la tripulació van mantenir un contacte mínim amb les seves famílies durant el segrest.
Després del segrest del Galaxy Leader, un portaveu houthi, el general de brigada Yahya Saree, va declarar a les xarxes socials que el grup atacaria tots els vaixells tripulats per Israel, que en fossin propietat o que en duguessin la bandera. I afegí que els houthis actuaven “en solidaritat amb el poble palestí després de la brutal agressió israeliana contra Gaza”.
Dissabte passat, Saree va intensificar l’amenaça: va anunciar que els houthis actuarien per a impedir que qualsevol vaixell anés a Israel. “Advertim tots els vaixells i companyies que evitin de tractar amb ports israelians”, declarà.
El grup rebel ha desplegat drons i míssils contra vaixells de càrrega i petroliers. Dissabte, l’armada francesa va assegurar que havia abatut dos drons disparats des del Iemen en direcció a una de les seves fragates a la mar Roja.
Israel, que insisteix que les amenaces dels houthis són un problema mundial, cerca ara el suport de més països per a fer-hi front. Tzachi Hanegbi, cap del Consell de Seguretat Nacional d’Israel, va declarar al Canal 12 d’aquell país: “Si no hi ha un esforç internacional coordinat –perquè aquest és un problema global– treballarem per a eliminar aquest blocatge marítim.” Hanegbi, tanmateix, no aclarí si parlava d’una possible acció militar.
Com han respost els Estats Units als atacs dels houthis?
L’administració Biden s’ha mostrat poc disposada a involucrar-se en el conflicte militar, i ha mirat d’equilibrar l’objectiu de dissuadir les amenaces dels houthis amb la campanya diplomàtica per a posar fi al conflicte civil desastrós que sofreix el Iemen de fa anys, i que es podria complicar amb atacs directes dels houthis contra Israel.
Per a encarar l’amenaça, els Estats Units han proposat als seus aliats l’ampliació d’una força naval multinacional per a salvaguardar el trànsit marítim de la mar Roja. La Força Operativa Combinada 153, una unitat militar centrada en la mar Roja i el golf d’Aden, forma part de les Forces Marítimes Combinades, integrades per 39 aliats i amb seu a Bahrain.
“El nostre objectiu és garantir que hi ha prou recursos militars per a dissuadir les amenaces dels houthis contra el comerç marítim a la mar Roja i l’economia mundial en general”, va declarar recentment el portaveu del Consell de Seguretat Nacional dels Estats Units, John Kirby.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges de The Washington Post publicats en català a VilaWeb
