Houria Laghlid, la marroquina que ha fet que els seus veïns parlessin català

El català és la llengua materna de la gran majoria dels 844 habitants de Sudanell, una petita vila dels afores de Lleida banyada per les aigües del riu Segre. Però aquest no és pas el cas d’Houria Laghlid, una ciutadana marroquina que arribà a Sudanell l’any passat i que aviat constatà que la llengua dels seus nous veïns no era pas el castellà que ella sabia. La preeminència del català a Sudanell despertà ràpidament l’interès de Laghlid, però el seu afany d’aprendre’l es va topar de bon començament amb un obstacle inesperat: a Sudanell no hi havia cap curs de català orientat a nouvinguts.

Lluny d’arronsar-se en el seu afany, Laghlid va decidir aleshores de recórrer als seus conciutadans, i finalment l’associació veïnal Lo Portal s’oferí a organitzar-li un curs de català que va començar aquest passat mes de febrer. El projecte ha estat un èxit rotund: s’hi han apuntat gairebé tots els no-catalanoparlants del poble, una setantena llarga de persones de deu nacionalitats diferents. Ara, després de l’interès de l’administració i diverses entitats de la societat civil, la iniciativa s’ha estès més enllà dels termes de Sudanell, en un programa pilot que els impulsors esperen que acabi abraçant Catalunya sencera.

“He d’entendre on sóc”: la lluita de Laghlid per aprendre català

“Jo volia ajudar els meus fills amb els deures i no entenia res; rebia comunicacions de l’ajuntament i tampoc entenia res. Per això cercava alguna cosa per a entendre millor el català, per a aprendre a parlar-lo i poder treballar”, diu Laghlid, que confessa que quan va arribar a Sudanell i va veure que tothom parlava català va sentir que li ho “canviaven tot”. Però els motius de la marroquina per a aprendre català, segons que explica, no han estat mai purament utilitaris. “Jo ho veig així: si sóc aquí, he d’aprendre català. Hi ha gent que diu que com que ja es fa entendre en castellà, doncs no cal, però jo no ho crec. A mi en castellà també m’entenen, però la solució no pot ser aprendre tan sols castellà”, diu. I afegeix: “Si jo sóc en un altre lloc, en un altre país, he d’entendre on sóc i parlar la llengua que s’hi parla.”

Laghlid també explica que un escull per a aprendre català com a nouvingut és l’actitud de molts catalanoparlants, que s’hi solen adreçar directament en castellà. “Si et parlen en català acabaràs entenent-lo, no hi ha més remei. Però com que et parlen en castellà, t’hi acostumes i deixes d’interessar-te pel català, perquè ja t’entenen.” Això, afegeix, desincentiva els nouvinguts a aprendre la nostra llengua. “Si no hi tens interès, no l’aprendràs, el català, perquè ja et parlen la llengua que saps. Però si hi tens interès, sigui per feina, per a integrar-se amb els altres, o bé per qualsevol altre motiu, l’has d’aprendre. Si no, et quedaràs amb el castellà tota la vida, que hi ha gent que fa molts anys que és aquí i tampoc l’entén!”

A Sudanell, explica Laghlid, aquest problema no és tan prevalent. “Aquí ens coneixem tots, i es parla en català”, diu. Però fora de Sudanell la gent rarament se li adreça en català: “Em passa sovint que em parlen directament en castellà. Com saben si parlo català o no? Entres a una botiga i tothom parla en català, tot és en català, però, així i tot, a tu et parlen en castellà“, lamenta.

Més enllà de l’aula: el català, eina d’inclusió

La gran rebuda del programa, batejat amb el nom de “Català per a la inclusió”, evidencia que Laghlid no és l’única nouvinguda de Sudanell que veu la situació de la llengua en aquests termes. “Quan vaig veure la demanda que hi havia, al principi vaig pensar, ui, això no arribarà a final de curs. I la sorpresa ha estat que m’han aparegut alumnes nous a les classes perquè ha corregut la veu, i això és el més important”, explica Paula Mollet, professora del curs. Les classes es fan en tres torns d’una hora dos dies la setmana, el dimarts i el dijous, i funcionen amb un format obert, al qual Mollet assegura que els alumnes responen millor: no es treballa amb llibres sinó a partir de fitxes específiques, cosa que permet de personalitzar l’aprenentatge i adaptar-lo als interessos dels alumnes.

“Adaptem les classes a les seves necessitats”, explica Mollet. “Molts han començat ara a buscar feina per a la campanya d’estiu, i jo fa uns dies els vaig ajudar a preparar entrevistes i el currículum.” Un altre dels objectius de les lliçons és acostar la cultura catalana als alumnes: a l’abril, per exemple, es va dedicar una classe sencera a tractar la diada de Sant Jordi.

Al capdavall, diu Mollet, el català no és sinó un pretext per a la inclusió social dels nouvinguts. “Jo sempre els dic el mateix: amb dues hores que fem la setmana no en tindreu prou, vosaltres heu d’anar al poble i parlar amb la gent en català”, diu. Per això, el programa, tal com explica el soci de Lo Portal Àngel Riosalido, “va molt més enllà d’unes classes”: “Buscàvem cobrir totes aquestes necessitats d’inclusió. No tan sols serveix de curs, sinó que també pot servir per a trobar solucions als problemes de la seva vida quotidiana, com ara renovar els papers, portar la família a Sudanell o bé accedir a la beca de menjador dels nens, entre més.”

Les classes són merament una de les quatre potes de la iniciativa, explica Riosalido: també hi ha un servei d’assessorament jurídic una vegada el mes, un programa de parelles lingüístiques amb catalanoparlants de la zona i un èmfasi en la participació dels alumnes a les diverses festes populars que se celebren anualment a Sudanell. Per Carnestoltes, per exemple, l’associació Lo Portal va organitzar un sopar popular en què els alumnes d’origen marroquí van dur les postres. Durant la festa, “totes les persones del poble que van venir van acabar parlant amb els alumnes de català, i et deien, ostres, doncs són simpàtics, o bé, ostres, doncs no sabia que vivien aquí. Així aconseguim la inclusió de les persones que sempre han viscut al poble amb les persones no catalanoparlants que fan el curs”, explica.

La iniciativa, fins i tot, ha servit per a promocionar Sudanell a la resta del país. “Hem tingut ponents que han vingut a presentar llibres, o bé a tocar en concerts, que no ens haguéssim imaginat mai que vindrien a un poblet de vuit-cents habitants del Segrià”, afegeix Riosalido. “Tots ens sortim beneficiats”, celebra.

Més suport institucional

Tot i la repercussió que ha acabat tenint, el programa va començar de manera més aviat modesta. “Un bon dia, va aparèixer l’Houria i ens va dir, hola, vull aprendre català. I jo, amb el moment d’emergència lingüística en què estem, amb l’auge del discurs feixista, vaig dir, trobarem un curs de català per a tu”, explica Riosalido. La sorpresa fou que, després de dos mesos de trucar a tort i a dret, els veïns van ser incapaços de trobar un curs que s’adaptés a les necessitats de Laghlid. “Vam començar a picar a diverses portes, no ens van respondre i vam decidir de muntar-lo nosaltres.”

Eventualment, la iniciativa va atreure l’interès de l’Ajuntament de Sudanell, el Consell Comarcal del Segrià i la Diputació de Lleida, que es van oferir a abonar el salari dels professors, i entitats com Òmnium i la cooperativa Abacus cobreixen els costos de material i col·laboren en l’organització d’activitats culturals. El programa ha rebut l’interès de la Generalitat de Catalunya, i els impulsors treballen ara per implementar el model a altres municipis, a partir de l’experiència de Sudanell com a prova pilot.

“La idea és intentar replicar la iniciativa, amb l’ajuda de les administracions, a tots els pobles que tinguin una situació com la nostra, perquè nosaltres ho hem fet sols com hem pogut”, explica Riosalido. En certa manera, aquest objectiu ja és una realitat: a Vilanova de Bellpuig (Pla d’Urgell), fa poc que ha començat un programa d’aprenentatge de català, inspirat en el de Sudanell, amb els refugiats ucraïnesos que s’han establert al poble enguany.

Tant per Riosalido com per Mollet, la salut de la llengua és al cor del programa de Sudanell i tots el que se’n derivin en un futur. “Com a mestra, m’adono que el català es va perdent“, lamenta Mollet. “Si no fem projectes d’aquesta mena, no sé què passarà en un futur”, conclou.