Què en farem, del gos o del gat, quan hàgim de marxar de viatge? Molta gent es fa sovint aquesta pregunta quan s’acosten les vacances d’estiu. Hi ha qui opta per demanar als amics o familiars que se’n facin càrrec, però aquests darrers anys s’ha fet moda una altra opció: els hotels canins. Uns espais dissenyats especialment per allotjar temporalment els animals de companyia mentre els propietaris són fora de casa i que tenen uns objectius ben clars: tenir cura dels animals i donar tranquil·litat als propietaris.

A Calders, al Moianès, fa vint-i-un anys que un mecànic de cotxes i una perruquera van convertir la passió pels gossos en un estil de vida i professió. Són Josep Cardona i Laura Pintó, que d’ençà de l’any 2003 regenten l’Hotel Caní el Vilà, un espai privilegiat que ofereix un bon grapat de serveis per acollir gossos, gats i uns quants animals de companyia més, com ara ocells, conills i fures. L’hotel té habitacions, suites, espais d’esbarjo, calefacció radiant, aire condicionat, càmeres web, piscina, pista de joc, servei veterinari, perruqueria…

D’un bon començament van tenir clar que es volien diferenciar de les residències de tota la vida, de les gàbies, els barrots i els tancaments metàl·lics, que causen molta calor i mala olor. “Quan dèiem a la gent que fèiem aquest espai per a gossos, ens deien que estàvem sonats. Encara ara hi ha algú que ens ho diu. En molts casos, els gossos estan millor aquí que a casa seva”, diu Cardona.

Explica que els primers anys van ser prou complicats, però el negoci s’ha consolidat i té molta reeixida. L’estiu també és la temporada alta dels hotels canins. Acostumen a tenir a tot estirar una seixantena de gossos i una desena de gats. El 80% dels clients són de l’àrea de Barcelona, però també ens tenen de comarques de nord i sud, i fins i tot d’Andorra.

Com és un dia en un hotel caní?

A l’Hotel Caní el Vilà, hi treballen cinc persones amb contracte fix durant tot l’any, tot i que ara a l’estiu n’hi ha tres més. Els gossos surten al matí als patis generals en grups que es portin bé. El personal aprofita aquest temps per netejar els espais i habitacions, ventilar-los i deixar-ho tot enllestit perquè puguin tornar-hi a mig matí. Una vegada descansats, els donen l’esmorzar. I, cap al migdia, surten a la piscina, que amb tanta calor és de molt profit. A la tarda també descansen o els fan jugar entre ells, als patis o a la piscina.

L’hotel acull tota mena de gossos i gats, sempre que no tinguin problemes de conducta amb els humans. Els gossos surten a passejar per mides, és a dir, se separen entre petits, mitjans i grans, i sempre es vigila que socialitzin bé. Si les gosses estan en zel, no tindran contacte amb mascles no castrats ni femelles dominants. L’equip de l’hotel recomana que els propietaris portin algun element que faci olor de casa, com ara una joguina i els recipients de menjar i l’aigua. Això els ajuda a sentir-se més bé i més protegits.

A l’agost, les residències i hotels canins estan tots plens i tothom té feina. “Per la senzilla raó que hi ha molts gossos i tampoc no en som tants, que ens dediquem a això. La resta de l’any, tenim una feina bastant regular. Tenim molts clients, més aviat de classe mitjana”, explica Cardona. L’afluència depèn de la temporada. Per Setmana Santa, tots cinc dies acostumen a estar plens i, durant l’estiu, hi ha gossos que s’hi poden estar una setmana, deu dies, quinze o tot un mes. “A aquesta gent, l’envejo, perquè no he pogut fer mai un mes de vacances”, diu rient Cardona.

A part de les habitacions estàndards, que costen uns vint-i-set euros cada nit, la joia de la corona són les suites. Habitacions interiors de deu metres quadrats amb calefacció radiant independent amb termòstat, sonda tèrmica de seguretat, aire condicionat, càmeres web i una televisió amb el canal nord-americà DOG-TV, amb continguts dirigits als gossos. També hi ha un pati exterior de vint metres quadrats, amb zones de graveta i sauló. En aquest cas, el preu és de quaranta euros la nit.

Ara són moda, els hotels canins?

Fa molts anys que existeixen hotels i residències canins. Tanmateix, pot ser que hagin guanyat molta popularitat aquests darrers anys? “Hi ha més gossos i hi ha més gent conscient que quan l’han de deixar, l’han de deixar en bones mans, en un lloc professional. Els qui el tenen bé, volen tenir-lo molt bé, i quan l’han de deixar, miren el millor i el que es poden permetre. Ara fa vint-i-un anys no hi havia gran cosa. Avui, si busquem una mica, podem trobar algun lloc. Però tampoc no en som tants”, explica Cardona.

No li agrada parlar malament de la competència: “Si alguna cosa tenim en comú és que ens han d’agradar els animals, perquè és una responsabilitat molt gran, tenir animals de propietaris.” Creu que si el negoci es munta per fer diners, no funciona. Es mostra molt crític amb les aplicacions de cuidadors de gossos: “Potser deixes el gos a una persona que no en sap gaire i poden passar coses. Històries que després la gent no pot reclamar ni a la plataforma ni al personal.”

En el seu cas, els clients acostumen a ser gent que se’n va de viatge, al càmping, o que simplement vol desconnectar. Al llarg de la seva experiència, ha detectat una qüestió que considera que és un problema: que la gent com més va més humanitza els gossos. S’explica: “Veig que els gossos no necessiten el que molta gent els dóna, i en surten molts problemes de conducta. És una cosa que costa d’entendre.”

Els orígens de l’Hotel Caní el Vilà

L’Hotel Caní el Vilà va ser fundat per Cardona i Pintó l’any 2003 fruit d’una experiència personal. “Això va començar amb la meva dona. Quan ens vam conèixer, la seva il·lusió era poder anar amb trineu. Vam començar així mig de broma i de debò, amb un Husky que teníem, i vam intentar de fer alguna carrera. Però bé, els resultats van ser desastrosos”, reconeix Cardona. Un temps més tard, s’hi van tornar a engrescar i van guanyar algunes competicions a Catalunya, Espanya i a l’estat francès.

Sempre feien vacances durant l’hivern, que és quan competien, però un estiu van provar de cercar un lloc per a allotjar els gossos i tenir uns dies de descans. Ara, no ho van aconseguir pas, perquè es van adonar que hi havia molt pocs llocs on deixar-los. Aleshores van veure que hi havia un fil a estirar i van decidir d’impulsar l’Hotel Caní el Vilà. “Vam pensar: què voldríem per als nostres gossos? On voldria deixar-los, la gent?”, comenta.