22.05.2023 - 15:11
L’Hospital Clínic de Barcelona ha tornat a fer una passa de gegant en matèria reproductiva. El 10 de març, el centre va acollir el naixement d’en Jesús, el fill de la primera dona de l’estat espanyol trasplantada d’úter. El nadó, que abandonarà avui l’hospital després de dos mesos i mig a la UCI, va néixer prematur perquè la mare va desenvolupar preclàmpsia. El trasplantament que ha fet possible la fita va tenir lloc l’octubre de 2020 i va fer-se gràcies a la donació en viu de l’úter de la germana de la pacient. La dona patia la síndrome Rokitansky, un trastorn congènit de l’aparell reproductor que fa que les afectades neixin sense úter ni trompes de Fal·lopi. Després de tres transferències embrionàries, el setembre del 2022 va quedar-se embarassada.
El petit Jesús és un dels cinquanta nens nascuts arreu del món després d’un trasplantament d’úter, una operació molt complexa fruit d’una tècnica que a Catalunya encara es troba en procés experimental. Tamara Franco, la mare del nadó, és una murciana que va néixer amb la síndrome Rokitansky, una malaltia congènita que fa que les dones que la pateixen no tinguin ni úter ni trompes de Fal·lopi. “Ser mare sempre havia estat el meu somni”, ha explicat la dona que ha assegurat que sempre demanava nines i cotxets per Reis. Tot i que Franco ha reconegut que el procés per arribar a assolir aquest objectiu ha estat “molt dur”, ha remarcat que no se’n penedeix i que “ha valgut la pena”.
El periple de Franco va començar l’any 2015, quan va decidir que volia quedar-se embarassada. Ella i la seva parella van acudir a la sanitat pública de Múrcia i de València i com no van obtenir solució al seu problema, finalment van acabar al centre barceloní. Segons ha explicat Francesc Carmona, cap del Servei de Ginecologia de l’Hospital Clínic, l’any 2015 aquest hospital va presentar al comitè d’ètica el primer projecte per tirar endavant aquesta operació. La proposta va haver de passar per diversos comitès de bioètica abans d’obtenir l’autorització per poder-se executar. Hi va jugar un paper destacat la germana de la pacient, que va ser la donant d’úter en viu. Finalment, l’octubre de 2020 va tenir lloc la intervenció que va durar vint-i-una hores.
Una cirurgia d’alta complexitat
Els experts han explicat que aquesta intervenció va ser molt complexa i han detallat que l’extracció de l’úter va durar onze hores i la seva implantació al cos de la pacient cinc més. Antonio Alcaraz, el cap d’Urologia de l’Hospital Clínic, ha comparat la dificultat d’aquesta operació amb un trasplantament facial “amb la diferència que aquí ens ho jugaven al tot o res perquè o funcionava o no”.
Dos mesos després de l’operació, Franco va tenir la seva primera menstruació, el que segons els doctors “va ser la primera mostra de l’èxit de la intervenció”. La pacient va sotmetre’s a un tractament de reproducció assistida i al segon intent va aconseguir quedar-se embarassada. Malauradament, aquell procés no va tirar endavant i va patir un avortament al cap de vuit setmanes. El doctor Francesc Carmona ha relatat que va ser molt difícil perquè va produir-se la pandèmia de la covid-19, la dona va contreure la malaltia i van haver-la de tornar a estimular abans de provar d’implantar-li un nou embrió. Aquesta tercera transferència sí que va ser efectiva i el 10 de març d’enguany va donar a llum al Jesús.
El part va haver de ser per cesària programada, ja que Franco va desenvolupar preclàmpsia i els ginecòlegs van decidir que el petit naixés a la setmana trenta. El nadó ha estat dos mesos i mig ingressat a la UCI de nounats, però segons l’equip mèdic la seva evolució ha estat molt positiva. Quan va néixer pesava 1.100 kg i ara ja pesa 3.210 kg, el que es considera un pes òptim per un nounat de quaranta setmanes. I és que avui és el dia en què Tamara Franco hagués sortit de comptes. Una vegada complert el desig reproductiu de la pacient, els metges van procedir a retirar-li l’úter.
Cinquanta nadons fruit de trasplantaments d’úter
Segons els metges, arreu del món hi ha més de cinquanta nens nascuts per un trasplantament d’úter. Segons Carmona cent set dones han consultat el Clínic sobre un trasplantament d’úter en els darrers anys, dues han sigut trasplantades, una d’elles, la Tamara, i dues més estan en procés d’estudi. Per Carmona, el cas de Tamara Franco evidencia la viabilitat de la tècnica i “obre la porta a que d’altres dones amb factor uterí absolut, és a dir a les quals l’úter no els funciona perquè han patit una malaltia o perquè tenen alguna mena de malformació, entre d’altres causes, puguin sotmetre’s al procés”.
En aquest mateix sentit s’ha expressat el doctor Alcarz que ha dit que tot i que el trasplantament “sempre té un matís màgic” perquè suposa reconstruir quelcom, en aquest cas es va més enllà: “No és que estiguem traient algú d’una diàlisi, sinó que tenim la sensació d’haver creat les circumstàncies perquè la vida torni a sorgir”, ha afirmat. El metge ha afegit que aquesta és “una història d’emoció i passió”.
Per la seva banda, el conseller de Salut, Manel Balcells, ha qualificat el cas de “petit miracle de la ciència” i ha assenyalat que aquest és un dia per a sentir-se orgullós del sistema públic de salut. Ha destacat el treball multidisciplinari amb més de vint professionals que ha impulsat l’Hospital Clínic per fer possible aquest avenç i ha dit que aquest centre és “punta de llança” de la sanitat catalana. Balcells ha reconegut que no ha estat fàcil “trencar motlles” i pel que fa a la possibilitat que aquesta tècnica acabi estenent-se, ha dit que caldrà anar pas a pas.
