09.06.2021 - 15:05
L’Hospital de Bellvitge ha completat amb èxit el primer trasplantament d’un cor procedent d’un donant amb el cor aturat, és a dir, en asistòlia controlada, dit en termes mèdics. El centre hospitalari és pioner en l’estudi d’aquesta tècnica innovadora, que ja s’havia practicat abans en set hospitals de l’estat espanyol i tan sols en quatre països més: els Estats Units, el Regne Unit, Austràlia i Bèlgica. Fins ara, a Catalunya només s’havia aconseguit de dur a terme en trasplantaments de ronyons o de fetge.
Una volta mort el donant, els metges engeguen un circuit per a bombar sang oxigenada als òrgans que s’hauran de trasplantar —en aquest cas, el cor, que si tot va bé torna a bategar. “A diferència de l’extracció en cas de mort encefàlica, aquí es pot valorar l’estat del cor abans d’implantar-lo”, detalla el doctor Fabricio Sbraga, cirurgià cardíac encarregat de l’extracció del cor del donant en l’operació. A continuació, s’obre el tòrax del donant, mentre es continua bombant sang.
En aquest cas, “el donant va morir a causa d’una patologia neurològica irreversible, si la causa de la mort hagués estat un problema cardíac, lògicament el cor no hauria estat apte per ser trasplantat”, detalla la doctora Eva Oliver, metgessa intensiva i membre de l’equip de Coordinació de Trasplantaments de l’hospital.
L’operació suposa un èxit per a l’hospital, i obre la porta a un nou repte. “La fita seria coordinar cirurgians toràcics i cardíacs per fer una donació en asistòlia controlada i obtenir cor i pulmons del mateix donant”, explica el doctor Nicolás Manito, director dels programes de Trasplantaments de l’hospital. El doctor assegura que això seria possible amb el treball conjunt de l’Hospital de Bellvitge i el de la Vall d’Hebron.
“M’ha tocat la grossa”
En Francesc Béjar és el pacient que ha rebut el cor en la primera operació d’aquestes característiques que es fa amb èxit a Catalunya. Feia catorze anys que patia una patologia que li va reduir la qualitat de vida: “Cada dia s’agreujava més, em costava un esforç molt viure de manera normal, estava molt esgotat i entrava i sortia constantment de l’hospital”, relata.
Quan li van oferir sotmetre’s a la intervenció no s’ho va pensar, perquè era l’opció més viable per sortir-se’n. “M’ha tocat la grossa”, reconeix, no només per haver superat amb èxit el trasplantament, sinó també per la seva recuperació veloç. El 2019 es van fer setanta-un trasplantaments a Catalunya, dels quals vint-i-cinc a Bellvitge. El 2020, la pandèmia va fer baixar el ritme d’aquesta mena d’operacions.
Pel que fa a la donació en asistòlia, els primers donants vàlids a Catalunya van registrar-se el 2013, arribant al 2020 a una xifra de 378, principalment de ronyons, i en menor mesura de fetge, pulmó i pàncrees.
