30.09.2024 - 13:08
|
Actualització: 30.09.2024 - 23:05
Fita històrica i mundial per a l’Hospital de Bellvitge, que ha aconseguit de fer amb èxit el primer trasplantament facial d’un donant amb el cor aturat.
L’operació es va fer el 19 de setembre, amb un equip de seixanta professionals i més de deu serveis mèdics. Era una intervenció d’una extrema complexitat tècnica i organitzativa que va durar dotze hores.
El pacient és un home de 47 anys afectat de neurofibromatosi de tipus 1, una malaltia hereditària que fa que es formin tumors benignes de teixits nerviosos a la cara i altres parts del cos. No tenia cap altra alternativa a aquesta intervenció mèdica, que es va fer gràcies a un donant amb el cor aturat, un concepte conegut com a asistòlia controlada. La intervenció va ser un èxit i el pacient segueix ara el procés de recuperació habitual sense complicacions significatives, segons que ha indicat el centre hospitalari.
Els cirurgians li van extirpar el neurofibroma gegant de la cara, cosa que va implicar també l’extracció completa del llavi superior, el nas, la parpella de l’ull dret, la meitat dreta a la cara i el cuir pilós dret. Tot seguit li van implantar la cara del donant, fent la connexió d’una artèria, quatre venes i quatre nervis. El rostre implantat adquirirà la forma de la cara del receptor en acomodar-se a la seva estructura òssia.
L’equip que va portar a terme el trasplantament de cara va estar encapçalat per la doctora Anna López Ojeda i el doctor Oriol Bermejo, cap de servei i cap de secció, respectivament, del Servei de Cirurgia Plàstica i Reparadora de l’hospital, i amb la coordinació liderada pel director de Trasplantaments de l’hospital, el doctor Gabriel Moreno González. Segons destaca López Ojeda, el repte d’aquesta intervenció no només ha estat la complexitat de la tècnica sinó també l’organització; ja que va requerir mobilitzar un conjunt molt gran i heterogeni de professionals.
Bermejo apunta que fer el primer trasplantament era el més difícil i que ara estan preparats per repetir l’experiència si sorgeix l’ocasió.