Els motius de la ruptura d’Arran: què és i què proposa Horitzó Socialista?

Les lluites caïnites en el món de l’Esquerra Independentista, i especialment en l’àmbit juvenil, són cícliques. L’any 2012, el naixement d’Arran va culminar la unificació en una sola organització de tot el moviment juvenil d’aquest espai polític, que durant anys havia estat disgregat entre les diferents assemblees de la CAJEI i Maulets, que el 1998 ja havia confluït amb els Joves Independentistes Revolucionaris (JIR). Tanmateix, aquesta unitat no va trigar a esberlar-se per les diferències internes sobre el paper que l’organització acabada de néixer havia de jugar en l’incipient procés sobiranista. El resultat fou que, tan sols tres anys després d’haver-se fundat, Arran ja va patir la primera escissió d’un grup d’assemblees locals que, anys més tard, es van reunir com a la Forja. Ara, amb un context de desorientació independentista, d’adveniment d’una crisi econòmica i encara amb les conseqüències del confinament i la pandèmia, Arran ha tingut una nova escissió, que demana de posar la lluita de classes al centre de la reflexió i l’acció política: Horitzó Socialista.

El 17 de juliol, assemblees d’Arran com les València, Vila-real, l’Alt Urgell, Reus, l’Hospitalet i d’alguns barris de Barcelona van anunciar la creació d’Horitzó Socialista, però el procés d’escissió feia dos anys que es cuinava a foc lent en forma de discrepàncies i debats agres dins Arran. La primera expressió pública d’aquesta crítica fou la “Carta oberta al jovent comunista”, un article publicat per una militant d’Arran València que acusava l’Esquerra Independentista de socialdemòcrata i de no proposar cap estratègia per a superar el capitalisme i criticava principis teòrics bàsics del moviment, com ara la unitat popular, i que fou compartit per moltes assemblees. La carta fou resposta amb l’article “Hem nascut per vèncer”, signat per Arran com a organització, i que a la pràctica significava l’acceptació d’Arran d’exposar en públic els seus debats interns.

Marina Gispert, portaveu d’Arran, explica en conversa amb VilaWeb que l’escissió ha estat per un motiu tan senzill com que un seguit de militants proposen un projecte diferent del seu: “Un projecte en el qual la lluita nacional –l’independentisme– i la lluita per a l’alliberament sexual i de gènere –el feminisme– són relegats en un segon pla i abanderen el socialisme com a única lluita, mitjançant la qual s’arribarà a la revolució.” I, en síntesi, és el mateix que diu Maria Bastida, portaveu provisional d’Horitzó Socialista: “Som un conjunt de gent convençuda que s’ha de liquidar el sistema capitalista i que no veiem Arran com una eina útil.”

Abans d’arribar a aquesta conclusió, per això, Bastida explica que van proposar aquestes crítiques pels canals interns, però diu que no hi va haver prou voluntat d’afrontar aquests debats. La tensió interna era alta i va culminar en l’expulsió de tota l’assemblea d’Arran València, que va reaccionar amb un comunicat en què acusava l’organització d’haver censurat les crítiques i definia els militants que seguien les seves tesis com a “bloc socialista d’Arran”, una manera implícita de negar el caràcter socialista del conjunt de l’organització. El comunicat s’acabava amb una crida als altres militants d’aquest “bloc socialista” a continuar dins Arran, però solament un mes després ja es va publicar el naixement d’Horitzó Socialista.

Què proposa Horitzó Socialista?

Ara mateix, Horitzó Socialista ni tan sols es defineix com una organització, sinó que diuen que és un mitjà d’expressió de les crítiques que la militància que fins ara era de l’Esquerra Independentista no podia expressar internament. Ara, Bastida reconeix que hauran d’afrontar el debat de si converteixen l’espai polític en una organització, i diu que no solament es mouen en el pla teòric sinó que els seus militants participen activament en el moviment de la lluita per l’habitatge, l’àmbit laboral i els casals de barri.

Horitzó Socialista critica qüestions com ara la manca de capacitat de lideratge de l’Esquerra Independentista durant el procés sobiranista, segons Bastida, que posa d’exemple que Arran es va centrar en excés –a parer seu– a fer accions mediàtiques més per motius de comunicació política que no pas per aplicar els seus postulats. “Es feien perquè sí.” També critiquen que l’estratègia de la unitat popular, que l’Esquerra Independentista segueix d’ençà del 2000, perquè diuen que es basa a acumular forces i hegemonia, però sense saber quin és l’objectiu polític final ni com aplicar-lo.

Una de les qüestions que més han fet parlar de les crítiques expressades per Horitzó Socialista és l’afirmació que el seu espai polític “trenca amb les limitacions que impliquen el nacionalisme i l’interclassisme”. Maria Bastida ho desenvolupa: “Ens van imposar moltes vegades el nacionalisme entès com un terme interclassista i que incloïa dins el subjecte la burgesia catalana. A Catalunya hi ha una gran burgesia –la Caixa i grans empreses– que és clarament espanyolista, però hi ha un sector de la petita i mitjana burgesia catalana, políticament relacionada amb Convergència, que tenia uns interessos econòmics en la independència. L’Esquerra Independentista no va mantenir una independència clara i nítida amb aquesta burgesia, perquè el projecte que anàvem a fer d’una Catalunya independent els incloïa.”

Marina Gispert, portaveu d’Arran, diu que el procés d’independència no es proposava en els termes ni amb els mateixos objectius que defensa l’organització –una independència dels Països Catalans amb el socialisme a l’horitzó–, però reivindica que va permetre de posar molts debats sobre la taula i fer molts avenços: “Va augmentar molt la combativitat als carrers i va permetre que el jovent adquirís una experiència que no tenia.”

Bastida diu que Horitzó Socialista no renega de la lluita per l’alliberament nacional –“l’opressió nacional és un fet, òbviament que existeix”–, però diu que és una pota més del capitalisme, i que, per tant, s’ha de combatre amb una revolució contra l’opressió a tota la classe treballadora dels Països Catalans. “S’ha de començar a construir organització i poder en aquest sentit; hem d’entendre que si no es pot posar fi a la burgesia i l’organització de classes que tenim ara mateix, fer la independència no servirà de gaire. Acabaríem amb una Catalunya independent, però on continuaríem explotades”, afegeix.

Passa igual amb el feminisme. Bastida diu que Arran entén el patriarcat com una opressió diferent de la que pateix la classe treballadora i que s’hi relaciona. En canvi, Horitzó Socialista defensa que és una pota més del capitalisme: “No entenem el patriarcat com un sistema autònom i separat, sinó que és el capitalisme que estructura la divisió sexual del treball.”

La influència basca de la Gazte Koordinadora Sozialista

El 2019 es va presentar al País Basc la Gazte Koordinadora Sozialista (Coordinadora Juvenil Socialista, en èuscar), una nova organització juvenil que s’ha distanciat de l’esquerra abertzale. En critiquen la institucionalització excessiva i, tal com fa ara Horitzó Socialista, es reivindiquen com a moviment socialista.

El paral·lelisme és clar i, de fet, ara fa pocs dies Horitzó Socialisme va compartir a Twitter un article que posa en paral·lel el naixement de tots dos espais polítics i la crida que fan a tornar a posar la lluita de classes al centre de l’acció política.

Centenars de joves arreu del territori emprenem, en aquest cicle polític marcat per la derrota de les tesis socialistes, la tasca de rearmar el projecte comunista.

Article d’@ElSaltoDiario amb @GKSozialista. https://t.co/HAnz6IfXp5

— Horitzó Socialista (@HoritzoS) July 30, 2022

“Ho hem seguit amb molt d’interès”, reconeix Bastida. “Les reflexions que han anat publicant ens han servit, però no copiarem i enganxarem allò que diuen, perquè no serviria de res”, matisa. Diu que si bé sí que hi ha elements de context comuns, com ara les dificultats econòmiques creixents i l’impacte emocional de la pandèmia, els debats generats al País Basc al voltant de la situació oberta després de la dissolució d’ETA i els de l’independentisme català arran de la repressió després del 2017 són molt diferents.

Per tot plegat, descarta que els futurs d’Horitzó Socialista i de Gazte Koordinadora Sozialista siguin fondre’s en una mateixa organització, i deixa clar: “Encara que puguem tenir coses en comú amb més organitzacions o sigui interessant de veure què fan, el nostre marc són els Països Catalans.”