Hongria manté el vet a l’accés d’Ucraïna a la UE malgrat el desblocatge de fons

Hongria manté el vet a les converses amb Ucraïna perquè entri a la Unió Europea malgrat que la Comissió Europea va mirar d’acostar relacions amb el desblocatge de l’assignació de fons europeus, que permet a Budapest d’accedir a 10.200 milions d’euros del Fons de Cohesió. En una atenció als mitjans prèvia al Consell Europeu que es fa avui i demà a Brussel·les, el primer ministre hongarès, Viktor Orbán, ha dit que les converses formals per a negociar l’adhesió d’Ucraïna “no poden començar”. “La Comissió ha marcat set condicions [per a l’adhesió], i en la seva darrera avaluació n’hi ha tres que no es compleixen”, ha defensat el dirigent ultradretà. “No hi ha raons per a discutir res; hi tornarem quan els criteris es compleixin”, ha afegit.

En la mateixa línia, el primer ministre hongarès manté la seva posició sobre el finançament a Ucraïna. La Unió pretén de destinar 50.000 milions d’euros a Kíiv, tot i que Hongria opina que aquest ajut s’ha de desvincular del pressupost comunitari. “Si volem donar més diners, ens hauríem de moure fora del pressupost”, ha dit. Ha afegit que el suport a curt termini a Ucraïna era garantit, però que “no hi ha pressa” per a decidir sobre l’ajut a Kíiv a llarg termini.

En un intent dels dirigents europeus de fer canviar d’opinió el primer ministre hongarès, Orbán farà un esmorzar de treball avui mateix amb el canceller alemany, Olaf Scholz; el president francès, Emmanuel Macron; el president del Consell Europeu, Charles Michel, i la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen.

Rèplica de la resta d’estats

Durant l’arribada dels mandataris europeus, uns quants han reaccionat en contra a la postura d’Orbán i han defensat la necessitat de continuar donant suport a Ucraïna en l’àmbit financer, militar i d’adhesió. “Cal mostrar la nostra unitat; la situació a Ucraïna és difícil i hem de ser decisius”, ha manifestat el primer ministre finlandès, Petteri Orpo.

Leo Varadkar, vice-primer ministre irlandès, també ha defensat la necessitat d’actuar de forma unida i enviar “un missatge molt clar a Putin”. “Ucraïna no podrà continuar lluitant, i si no té el nostre suport i els dels Estats Units, Putin guanyarà i les conseqüències afectaran a tot el món”, ha manifestat.

Per la seva banda, el primer ministre neerlandès, Mark Rutte, ha qualificat de “crucial” el fet que avui s’arribi a tenir un posicionament sobre Ucraïna, tant pel que fa a l’adhesió com pel suport financer. En aquest sentit, Rutte confia que els estats adoptin una decisió unànime, amb Orbán inclòs. “Ho hem fet altres vegades […] i treballarem per arribar-hi”, ha resumit.

Dubtes amb Hongria

A diferència de l’opinió dels Països Baixos, altres líders com la primera ministra d’Estònia, Kaja Kallas, ha reconegut que no se sent optimista de cara a les converses sobre Ucraïna en el marc de la cimera europea.

Al mateix torn, el president de Lituània, Gitanas Nausèda, ha dit que Hongria que “no pot abusar” del principi d’unanimitat per fer saltar acords i ha advertit que, si no s’arriba a un consens, cada cop més veus qüestionaran al funcionament de la Unió Europea.