18.06.2024 - 18:31
|
Actualització: 18.06.2024 - 22:54
La presidència hongaresa del Consell de la Unió Europea no té ara per ara plans perquè l’oficialitat del català torni a l’agenda europea. Ho ha assegurat l’ambaixador hongarès davant la UE, Bálint Ódor, en una trobada amb periodistes per a explicar les prioritats de la presidència hongaresa del Consell de la UE, que comença el primer de juliol. Ara bé, Ódor ha apuntat que, en cas que vegin la necessitat, la petició d’oficialitat del català, l’èuscar i el gallec podria tornar a l’agenda dels ministres d’Afers Europeus.
El govern espanyol va presentar la petició d’oficialitat d’aquestes tres llengües l’agost passat, i la qüestió es va incloure en l’agenda dels ministres d’Afers Europeus en unes quantes trobades, fins que la qüestió va caure de l’agenda arran dels dubtes polítics, legals i econòmics d’alguns dels socis europeus. La darrera vegada que els ministres van abordar l’oficialitat del català va ser aquest passat mes de març. En aquella ocasió, els ministres d’Afers Estrangers van abordar la qüestió durant menys de deu minuts, i cap dels representants de la resta de països va prendre la paraula. “No hi ha hagut discussió”, van declarar fonts diplomàtiques a l’ACN, que remarcaren que la qüestió s’havia limitat a ser un “punt d’informació” per part de l’executiu espanyol.
El secretari espanyol d’estat per a la UE, Fernando Sampedro, va dir que el fet que el PP espanyol refusés de donar suport a la iniciativa va fer, de retruc, que països governats per membres del PP no hi donessin suport. Ateses les “resistències polítiques” d’alguns socis, Sampedro va defensar que l’executiu espanyol no abandonés la petició d’oficialitat i va dir que reivindicaria davant els socis europeus que responia “a la identitat nacional d’Espanya”.
La Plataforma per la Llengua demana d’aprofitar les negociacions a la UE per impulsar l’oficialitat
La Plataforma per la Llengua ha demanat al govern espanyol que aprofiti les negociacions a la UE perquè els estats acceptin l’oficialitat del català. Aprofitant el període de negociació i de repartiment d’alts càrrecs a les institucions que s’ha obert entre els 27 arran de les eleccions europees, l’entitat ha recordat a l’executiu de Pedro Sánchez que l’oficialitat del català no pot quedar fora de l’intercanvi de cartes que hi ha cada cinc anys. Segons l’entitat, el govern espanyol ha d’aprofitar el moment per desactivar reticències d’aquells estats membres que encara no havien donat el sí a l’oficialitat.
Sobre això, la Plataforma per la Llengua ha indicat que calia tenir en compte que en els dos estats més escèptics fins ara, Finlàndia i Suècia, els resultats eren més favorables per als partits de l’oposició, més propers ideològicament al govern espanyol.
L’organització considera que el govern espanyol continua incomplint el compromís adquirit durant la negociació per a la investidura de Sánchez de fer oficial el català a la UE. “El poder de negociació per a aconseguir l’oficialitat el tenen, i el farien servir si el que estigués en joc fos que el castellà quedés reconegut al mateix nivell que l’italià a la UE o, altrament, quedés en condicions d’inferioritat. El que cal simplement és que vulguin fer servir aquest poder de negociació per a aquesta finalitat”, considera Marga Payola, coordinadora d’Internacional de Plataforma per la Llengua.
La Plataforma per la Llengua demana que l’estat espanyol dugui a votació l’oficialitat independentment de la valoració que en facin els serveis jurídics del Consell de la UE, que ja es van pronunciar el 2004 sobre la qüestió en un posicionament “mancat de fonaments jurídics”, segons un informe de dos professors de dret de la UE del King’s College de Londres i de la Universitat de Birmingham que l’entitat va fer públic al desembre.
