01.03.2017 - 13:14
|
Actualització: 01.03.2017 - 19:28
Francesc Homs tenia dret a fer un al·legat final en el judici que li han fet al Tribunal Suprem espanyol, per desobediència i prevaricació pel 9-N. Després de la presentació de conclusions de l’acusació i la defensa, Homs no s’ha amagat ni s’ha justificat davant els set magistrats del tribunal que hauran de redactar la seva sentència. Ha reconegut tots els fets que li imputen –’i més coses que vaig fer’– i ha anunciat les possibles conseqüències de la sentència. A més, ha dit que enguany es farà un referèndum ‘perquè és la nostra determinació’.
Abans de començar l’al·legat final, ha volgut agrair l’atenció prestada pel personal del tribunal. El discurs l’ha començat així: ‘Em declaro innocent de les acusacions que em fa el ministeri fiscal.’ ‘Que em senti innocent de les acusacions no vol dir que no cometés els fets que em són imputats’, ha precisat. ‘M’ha sorprès la insistència de la fiscalia d’imputar-me uns fets que jo ja reconec. I encara més, en vaig fer!’, ha prosseguit. ‘Us dic que si posar les urnes és fer un torcebraç a l’estat, jo no vull ser d’aquest estat. Espero que ho entengueu.’ Homs ha denunciat també la diferència de tracte entre el seu cas i els incompliments de sentències del TC pel govern espanyol, que ni tan sols s’investiguen.
‘No hi ha democràcia sense llei, però tampoc no hi ha llei sense democràcia –ha recordat–. El Parlament de Catalunya tan sols ha fet lleis quan hi ha hagut democràcia. En canvi, el congrés espanyol ha fet lleis en períodes sense democràcia.’ D’aquesta manera, ha volgut fer notar que no sempre les lleis són la garantia de la democràcia. ‘Vam fer allò que vam fer en defensa de la dignitat del poble de Catalunya’, ha explicat, després de citar una sentència del Suprem que validava la capacitat del govern de la Generalitat d’actuar en defensa d’aquesta dignitat.
A continuació, Homs ha tornat a denunciar la judicialització de la política. I ha recordat que la providència del TC del 4 de novembre no incorporava cap petició explícita del govern espanyol que hauria justificat la via penal que finalment s’ha utilitzat igualment. ‘En un procés en què es confonen justícia i política, tan sols teniu la possibilitat d’argumentar amb base legal’, ha dit Homs al tribunal. I ha reconegut la dificultat que té separar en la sentència l’una cosa de l’altra.
Homs ha explicat també les vies que havia utilitzat Catalunya per poder decidir el seu futur polític. Ha recordat el referèndum sobre l’estatut que després va ser alterat pel Tribunal Constitucional. ‘El vot de la població de Catalunya va ser alterat per una sentència. Aquí hi ha un conflicte de legitimitats –ha dit–. Després d’aquella resposta política i constitucional, ara tindrem una resposta penal a la voluntat del poble de Catalunya de decidir el seu futur.’ I ha afegit: ‘Algú es va pensar que amb la sentència del TC contra l’estatut es tancava un debat i avui som on som. Ja vam dir que si aquella sentència era en contra d’allò que havia votat el poble, hi hauria conseqüències. I n’hi ha.’ I ha avisat: ‘La cosa més prescindible és què em passi a mi amb la vostra sentència. La cosa important és l’efecte que tindrà en el poble de Catalunya.’
‘Preneu la decisió que preneu, sapigueu que per res del món no modificareu la meva conducta en relació amb el dret de decidir del poble de Catalunya’, ha declarat Homs al tribunal. Finalment, ha dit: ‘Enguany es farà el referèndum. Aquest és el compromís de les urnes i la nostra determinació.’ I per acabar, Homs ha citat l’article ‘La pàtria nova’, de Joan Maragall: ‘Diu Joan Maragall, per si és d’utilitat, en atenció a la voluntat reiterada d’autogovern i de democràcia de Catalunya que se’ns respondria: “Sou quatre innocents, quatre bojos, quatre criminals de lesa pàtria –ens contestaran incoherentement–;
però ai de vosaltres; perquè nosaltres som els ministres, nosaltres els consellers, nosaltres els generals, nosaltres els jutges, els directors, els hàbils, els oradors, els fonaments i puntals, en fi, de la vella pàtria espanyola. A la qual cosa contestarem rient: Doncs nosaltres som els que fan pàtries noves.» I ha clos l’al·legat així: ‘Us desitjo molta sort.’
A continuació, el president del tribunal Manuel Marchena Gómez ha anunciat el ‘vist per a sentència, desallotgeu la sala’.
Ací podeu consultar totes les cròniques detallades del judici contra Homs:
Homs desafia el tribunal: ‘Aquest any es farà el referèndum; és la nostra determinació’ (dimecres a migdia)
La defensa d’Homs denuncia que s’està fent un judici polític (dimecres a migdia)
El fiscal manté la petició de 9 anys d’inhabilitació per Homs: ‘El govern de Catalunya va desafiar la legalitat’ (dimecres a migdia)
La defensa d’Homs desmunta les proves pericials informàtiques de la Guàrdia Civil (dimecres al matí)
L’agilitat i la fredor marquen el judici a Homs, que avui s’acaba (dimecres a la matinada)
Xoc dialèctic de Viver Pi-Sunyer i Lamarca amb el fiscal i el tribunal del Suprem (dimarts a la tarda)
Artur Mas al Suprem: ‘En democràcia, el vot de la gent és el primer; almenys per mi’ (dimarts a la tarda)
El fiscal aconsegueix suscitar dubtes sobre l’ús del padró pel 9-N (dimarts al matí)
El fiscal topa amb els primers testimonis en el judici contra Homs (dilluns a la tarda)
Homs planta cara al fiscal del Suprem: ‘Assumeixo tots els fets que m’imputa i més’ (dilluns a migdia)
Matí de contrasts dins i fora del Tribunal Suprem (dilluns a primera hora)
Amb tren cap al Suprem per a un judici d’estat (espanyol) (diumenge al vespre)
