03.10.2017 - 05:01
La singularitat d’Homo sapiens pot representar la síntesi evolutiva de tot el nostre gènere i, per tant, una expressió evolutiva singular. Som una espècie més, amb un desenvolupament i una complexitat que s’han fet patents amb la socialització d’adquisicions desenvolupades inicialment per altres espècies amb les quals hem conviscut o que ens han precedit. Conseqüència d’aquesta captura d’adquisicions és el creixement exponencial que ha registrat la nostra espècie en els últims milers d’anys.
Hi ha qüestions que es mouen entre el coneixement i el pensament científic. Algunes depassen aquest àmbit i es converteixen en el centre de les grans preguntes que es fa la humanitat. Qui som és l’objecte que volem abordar des del punt de vista biològic, etològic, social i cultural. És molt interessant mirar-s’ho des d’una perspectiva holística que ens proporcione una visió completa no només del procés d’hominització sinó també del procés d’humanització.
Pel que fa a la dialèctica hominització-humanització, els debats sempre s’han mogut en la dicotomia entre evolució biològica i evolució cultural. Aquests processos ara s’analitzen d’una altra manera i s’anomenen «processos de coevolució». Nosaltres preferim el concepte d’evolució integrada o procés convergent. És veritat que una i altra forma d’evolució tenen diferents ritmes d’integració. Mentre que durant les primeres fases la progressió biològica i la cultural eren lentes, durant el darrer milió d’anys aquestes s’han anat accelerant, fins arribar al punt actual, en què la nostra espècie es troba en procés d’evolució cultural i tècnica exponencial, sobretot en els darrers decennis.
Ara, mentre es produeixen poques modificacions de tipus biològic, s’estan produint d’una manera accelerada moltes adquisicions culturals. Anomenem «complexitat» el conjunt d’adquisicions que ens permeten diferenciar-nos específicament dels altres animals. Entre les biològiques, ens referim principalment al creixement de l’encèfal i, pel que fa a les culturals i tècniques, que són diverses i en molts casos seqüencials, estem parlant de tecnologia lítica, del foc, del llenguatge o bé d’enterrar els morts o del simbolisme, entre d’altres.
Els humans actuals ens definim per haver esdevingut éssers complexos. La qüestió és si la complexitat és exclusiva de la nostra espècie o si també ha emergit i s’ha consolidat en altres espècies (Agustí i Carbonell, 2013).
Només contestant aquestes preguntes, a partir de dades analítiques, serem capaços de respondre la qüestió de qui som i si som fruit de les adquisicions d’altres espècies; així mateix, podrem definir, quan n’hi hagi, els trets específics de la nostra espècie en relació amb les altres del nostre gènere.
Ens referim a qui som els Homo sapiens. Hem de començar buscant el nostre origen en l’espai i la nostra posició filogenètica. Després podrem referir-nos a les adquisicions. Això vol dir parlar d’on venim, conèixer les nostres arrels o, almenys, plantejar una hipòtesi sobre aquesta qüestió.
Llig l’article sencer a la web de Mètode.
Eudald Carbonell, José María Bermúdez de Castro i Robert Sala.
