19.04.2024 - 12:32
|
Actualització: 19.04.2024 - 13:13
Els homes que tenen entre 18 anys i 25 són el grup demogràfic més espanyolista, segons una enquesta encarregada per Òmnium Cultural i presentada avui. La població masculina jove se situa en 4,9 punts sobre 10 en espanyolisme, 1,1 punts per sobre de la mitjana. A mesura que l’edat va baixant també cau aquest sentiment. En les dones, la tendència és la mateixa, si bé no tan pronunciada.
La mostra s’ha elaborat amb 902 respostes i també reflecteix que els homes entre 18 anys i 34 són els que se situen més a la dreta i els més escèptics tant amb el canvi climàtic com amb el feminisme. A més, aquest grup és el que defensa més que cal deixar de banda les polítiques de revisió històrica del franquisme i protegir els símbols d’aquella època.
Un dels impulsors de l’informe, Marc Guinjoan, professor lector al Departament de Ciència Política i Dret Públic de la UAB, ha dit durant la presentació que la tendència cap a posicions més conservadores es troba sobretot amb els homes. En canvi, no hi ha pràcticament cap canvi entre les dones. Xavier Roura, també politòleg, analista de dades i col·laborador docent de la UOC, és l’altre autor de l’informe.
Així com en espanyolisme els joves són els qui més hi simpatitzen –amb un 4,9 en el cas dels homes i un 4,4 en les dones, sempre per sobre de la mitjana de 3,8–, en catalanisme són els més grans de 44 anys els qui encapçalen el rànquing, amb una puntuació mitjana de més de 6 sobre 10. És un valor lleugerament per sobre de la mitjana, 5,9, que és exactament on se situen les dones de 18 anys a 25. Els homes de la seva generació, però, són els menys catalanistes de tots els grups d’edat i sexes, amb un 5,3.
Entre els de 44 anys i més el catalanisme supera l’espanyolisme d’uns tres punts. En canvi, entre els individus més joves del gènere masculí la diferència s’escurça a menys de mig punt. Guinjoan ha destacat que la reducció d’aquesta diferència històrica en favor del catalanisme és una de les evidències més sorprenents de l’estudi.
Tan sols un 29% dels joves creuen que l’1-O va ser un acte legítim
Sobre el debat entorn del futur de Catalunya, el 34% dels adults més grans de 34 anys tenen la independència com a opció preferent, i un 24% desitjarien continuar com a comunitat autònoma. Però entre els joves, els percentatges gairebé s’equilibren al 28% i 27%, respectivament. En una pregunta binària d’un hipotètic referèndum, els partidaris del sí i del no empatarien al 38%, però l’opció favorable a un estat català cau al 31% entre els menors de 34 anys.
Sobre el Primer d’Octubre, més de 4 de cada 10 adults més grans de 34 anys creuen que va ser un acte legítim, però entre els joves la xifra baixa a 3 de cada 10.
En l’eix ideològic, es confirma una tendència d’unes altres enquestes per grups d’edat, com ara mostres recents del CEO i de l’ICPS, que apunten a un escorament cap a la dreta dels joves. Especialment, dels homes entre 18 anys i 25, que se situen en el 4,7 sobre 10 (0 és extrema esquerra i 10 extrema dreta). La xifra és gairebé un punt superior a la mitjana, de 3,8. Les dones joves, en canvi, són a 3,6 punts sobre 10, significativament més a l’esquerra que els nois de la mateixa franja d’edat.
L’estudi, basat en enquestes elaborades entre el novembre i el desembre, també indica que ERC i el PSC són els dos partits que tenen més simpatia entre l’electorat, un 15% i un 13% respectivament, seguits dels comuns (10%), Junts (9%) i la CUP (8%). A la cua hi ha Vox (5%), Cs (3%) i el PP (2%). Entre els joves, ERC, Junts i la CUP baixen respecte dels més grans, i en canvi el PP i Vox van lleugerament a l’alça. Més d’un terç dels joves fins a 34 anys diuen no tenir afinitat per cap formació.
Els homes joves, escèptics amb el feminisme, la immersió i la immigració
D’una altra banda, els homes de 18 anys a 34 destaquen com el grup demogràfic més favorable a tesis contràries a la lluita pel canvi climàtic, el feminisme o la immigració, una circumstància que no es troba en les dones de la mateixa edat. Per exemple, tot i que amb uns percentatges baixos, els nois creuen en més proporció que la resta que el canvi climàtic és una exageració i que s’ha de deixar de gastar tants diners públics per fer-hi front.
També amb uns percentatges baixos, però més alts que la resta de la societat, alguns nois creuen que cal deixar de banda les polítiques de revisió històrica del franquisme i protegir els símbols d’aquella època. Aquest grup és l’únic que passa de 0,2 punts en una escala de 0 a 1 sobre el grau de suport a aquesta tesi. Els homes joves també superen lleugerament la resta en el fet de voler que s’acabi la immersió lingüística a les escoles –se situen en els 0,3 punts– i de creure que el feminisme ha anat massa lluny, amb 0,4 punts, lleugerament per sobre dels homes més grans de 34 anys i pràcticament el doble que les dones, siguin joves o més grans.
Respecte de la immigració, els homes joves representen l’únic grup que supera els 0,5 punts en la idea que cal controlar la immigració i restringir l’accés a la nacionalitat espanyola als nouvinguts. També superen amb escreix la resta d’edats en la creença que cal abaixar imposts perquè la gent pugui invertir. En l’escala del 0 a l’1, se situen en el 0,37, i en canvi en les dones –tant joves com més grans– no arriba al 0,25.
Sobre llengua, el 62% dels enquestats diu que fa servir molt o bastant el català a la feina, un 52% amb els amics, un 48% amb la família i tan sols un 38% amb la parella. Dues persones de cada tres veuen l’idioma útil a l’àmbit personal i set de cada deu en l’àmbit professional –però si entre les dones aquesta proporció puja fins al 75%, entre els homes joves, baixa fins al 52%.
El president d’Òmnium, Xavier Antich, ha valorat la tendència dels joves, sobretot homes, a posicions més conservadores indicant que hi ha deures urgents i clars per a afrontar el malestar creixent a la societat del país, i en concret, entre el jovent. “Preocupem-nos, però no ens alarmem, no entrem en una deriva apocalíptica”, ha afegit. Antich també ha dit que les generacions més joves no rebutgen la participació política sinó que demanen condicions de vida millors.
