Homeopatia: tractaments efectius o engany?

El passat 24 d’abril, el Ministeri de Sanitat d’Espanya anunciava que, complint normatives europees establertes l’any 2001, legalitzaria la comercialització d’uns 19.000 productes homeopàtics: aquests passarien a vendre’s a les farmàcies. Tot i que el ministeri reconeixia la ineficàcia d’aquests productes, alguns experts del sector creien que la decisió “institucionalitzava productes enganyosos”.

Tanmateix, amb el canvi de govern al mes de juny, l’executiu socialista va anunciar que la situació respecte a l’homeopatia canviaria: el passat mes de novembre, els ministeris de Ciència i Sanitat anunciaven un pla per lluitar contra la publicitat enganyosa de l’homeopatia. Una de les mesures, la principal, va ser expulsar l’homepatia i altres pseudoteràpies dels centres sanitaris públics i universitats. A això es va sumar la reducció del nombre de productes homeopàtics que havien sol·licitat autorització per a ser al mercat legalment: 2.008, dels quals només 12 demanaven indicació terapèutica.

Ara bé, què és l’homeopatia? Com es va originar?

El funcionament d’un producte homeopàtic es basa en la dissolució de la substància “curativa” en aigua destil·lada repetidament: primer en un 10%, després en un 1%, i així successivament. Encara que els defensors de l’homeopatia argumentin que el principi actiu es conserva gràcies al fet que el producte es va removent en cada dissolució, estudis científics no han pogut diferenciar una dissolució homeopàtica d’aigua normal. L’any 2010, a més, l’organització Cochrane va analitzar i revisar multitud d’estudis sobre l’homeopatia i la conclusió va ser la mateixa que a la resta d’estudis: no té cap efecte més enllà del placebo.

Des del naixement d’aquesta pseudociència l’any 1796, un debat omnipresent ha tingut lloc en multitud de societats. En l’etapa més recent de la història hi ha hagut quatre grans avaluacions de l’homeopatia per organismes internacionals i nacionals: tant el National Health and Medical Research Council australià (2014), com la Comissió de Ciència i Tecnologia de la Cambra dels Comuns del Regne Unit (2017), l’Oficina Federal de Salut Pública suïssa (2015) i el Servei Nacional de Salut britànic han conclòs que l’homeopatia és ineficaç. El NHS, de fet, va cessar el finançament de productes homeopàtics el passat novembre de 2017. A més, el 2009 l’Organització Mundial de la Salut emetia un comunicat instant a no usar productes homeopàtics per tractar diverses malalties, i també ha criticat l’ús de tractaments “no basats en proves i que no han estat provats clínicament”.

Tanmateix, per a Boiron, un laboratori farmacèutic independent centrat en “garantir processos de producció fiables i d’alta qualitat de productes homeopàtics”, l’homeopatia és un “mètode terapèutic” per a la prevenció, alleujament o curació de malalties, amb l’avantatge de “no presentar contraindicacions ni efectes adversos”.
Tot i el munt d’evidències que desmenteixen la utilitat de l’homeopatia, multitud de persones la segueixen defensant, ja sigui des de les posicions de la pràctica o del consum. Mentre gran part dels professionals mèdics a Espanya s’oposen a l’homeopatia (només un 4% dels col·legiats la prescriu) i consideren que no té base científica, l’Assemblea Nacional d’Homeopatia, màxim organisme representatiu d’aquesta a Espanya, s’oposa a aquesta postura, i considera que aquests tipus de tractaments funcionen perquè són “part de la medicina” i poden ser explicats pels “coneixements científics dels quals disposem”.

L’opinió dels experts
És precisament aquesta eficàcia la que molts posen en dubte. Aquells qui donen fe que l’homeopatia funciona admeten que no tenen del tot clar quin és el mecanisme d’acció d’aquests tractaments –de fet, la farmacèutica homeopàtica Boiron va expressar fa dos anys no saber com funcionen–. Això, però, no suposa un problema per a aquells qui recepten homeopatia. La doctora Manuela Cuevas, especialitzada en medicina homeopàtica i antropofòsica, assegura que “les publicacions, la pràctica clínica diària i l’experiència” demostren la seva eficàcia, possible en part a la suposada propietat memorística de l’aigua. A més, “sent orgull” en poder oferir medicaments que “no causen efectes secundaris”.

Per altra banda, altres membres de la comunitat científica no opinen el mateix. És el cas de Dolores Bueno, doctoranda a l’Institut de Ciència de Materials, qui afirma que diversos metanàlisis d’estudis sobre l’eficàcia de l’homeopatia han demostrat que aquesta “no té una efectivitat més enllà que la del placebo”, i també manté que no hi ha “cap prova física o química” que suporti la reivindicació que l’aigua tingui “memòria”. Per la seva banda, el Consultor d’Investigació Clínica a la Fundació Pasqual Maragall, Santiago Rojas Codina, assegura que la característica inofensiva de la qual presumeix l’homeopatia, no causar cap tipus d’efecte secundari, es deu simplement a “la seva ineficàcia”. Ambdós son signants d’un manifest contra l’homeopatia ratificat per més de 150 científics espanyols l’any 2017.

Molts dels professionals contraris a aquestes pràctiques aplaudeixen l’actuació del govern socialista a l’hora de prohibir l’homeopatia als centres sanitaris públics. Rojas considera correcta la decisió del Ministeri de Sanitat de “no deixar-se influir pel lobby de les medicines alternatives”. Bueno també comparteix aquesta postura, però recorda que la resolució pot ser “contraproduent”, ja que pot haver-hi persones que abandonin el tractament mèdic efectiu per utilitzar només homeopatia. La doctoranda encerta al considerar que els metges que recepten homeopatia estaran en contra de la decisió: Cuevas assegura que, amb aquesta decisió, el PSOE està portant “una política d’assetjament i enderrocament” contra les medicines alternatives, i l’acusa d’atacar “la llibertat dels professionals i pacients per exercir els seus drets fonamentals com a ciutadans”.

De cara al futur, Rojas i Bueno es plantegen diverses opcions. El consultor clínic suggereix fer fora de l’ofici a qualsevol metge que prescrigui productes homeopàtics, i fins i tot “processar-los penalment per frau”, com recorda que ja es fa a altres països. L’estudiant de l’ICMAB, a més d’apostar per acabar amb els màsters d’aquesta medicina alternativa, també aposta per eliminar “completament” l’homeopatia dels centres mèdics i de les farmàcies. Segons Rojas, l’alta oferta de productes homeopàtics a les farmàcies es deu al fet que els farmacèutics, tot i saber que aquestes pràctiques són “una estafa”, avantposen els beneficis econòmics amb l’excusa de “no tenir el deure de donar el millor tractament al pacient”.

Tot i la mala opinió que la comunitat científica té de l’homeopatia, trobem usuaris que es troben satisfets amb el seu ús i d’altres que no. De fet, segons un estudi de Netquest, el 82% d’espanyols que han pres aquest tipus de remeis asseguren estar-ne “satisfets” o “molt satisfets”. Un exemple n’és la Clàudia Pérez, estudiant de periodisme a la UPF i usuària de tractaments homeopàtics durant diversos anys per malalties menors com èczema de pell, nervis i insomni. En el seu cas admet no saber si actua només com a placebo o està comprovat que curi, però no dubtaria en tornar a fer-ne ús, ja que li va funcionar i no va patir efectes secundaris.

Un cas aparentment similar és el de l’A.Y., estudiant d’informàtica, usuari d’homeopatia durant la infància i adolescència per problemes d’asma. Tot i sentir que va curar la seva malaltia, posteriorment i “després de documentar-se”, considera que l’asma es va curar pel creixement, com sol passar, i que no hi ha proves que garanteixin l’eficàcia de l’homeopatia.
Siguin quines siguin les opinions dels experts i usuaris amb els quals Cetrencada ha contactat, la realitat a Espanya es pot resumir gràficament.

Es fa evident que no hi ha cap via clara en relació a l’homeopatia: la situació legislativa varia en qüestió de mesos en funció dels partits al poder, al carrer la societat no tendeix cap a una opinió majoritària i la comunitat científica, tot i la victòria amb la decisió legislativa de novembre, seguirà enfrontada amb uns professionals homeopàtics que no es quedaran de braços creuats. El conflicte sobre l’efectivitat de l’homeopatia sembla lluny de solucionar-se.