19.10.2023 - 21:40
|
Actualització: 19.10.2023 - 22:51
Ràdio Associació de Catalunya va presentar ahir, al Palau de la Música, els actes per al centenari d’EAJ1-Ràdio Barcelona, la primera ràdio catalana que un grup de pioners entusiastes, enginyers i empresaris, van posar en funcionament l’any 1924 com a eina de dinamització social i cultural. Aquesta presentació es va convertir en un autèntic acte d’homenatge a aquells emprenedors que van marcar una fita decisiva en el món de la comunicació en català. La primera emissió es va fer el 14 de novembre d’aquell any. Va ser en català. L’ EAJ1-Ràdio Barcelona va ser creada per l’Associació Nacional de Radiodifusió (ANR), que uns mesos abans havia estat fundada per tècnics, industrials i empresaris. En els seus viatges i contactes per més països d’Europa, havien vist que en algunes ciutats ja hi havia estacions de ràdio estables i van voler muntar-ne també a Catalunya.
Aquella iniciativa va haver d’esquivar molts obstacles. La dictadura de Primo de Rivera li volia barrar el pas. Els impulsors, però, van anar trobant la manera de reinventar-se i no desaparèixer. El gener del 1933 l’ANR canvia el nom pel de Ràdio Associació de Catalunya. Una bona part d’aquells fundadors –quan es troben obligats a deslligar-se de Ràdio Barcelona– engeguen el 1930 EAJ15-Ràdio Associació, el 1933 EAJ18-Ràdio Girona, i el 1934 EAJ42-Ràdio Lleida, a més d’un acord de col·laboració amb EAJ33-Ràdio Tarragona el 1934.
Alguns d’aquells pioners de la radiodifusió a Catalunya van ser Eduard Rifà i Anglada, Pau Llorens Gispert, Royston Saint Noble, Rosalia Rovira, Josep Maria Guillén García, Enrique Huet, Pau Abad, Teodor Garriga i Enric Calvet i Pascual. Emprenedors que van veure en la tecnologia radiofònica una manera de democratitzar la cultura per mitjà de les ones, perquè en pobles de tot Catalunya poguessin, per exemple, escoltar els concerts d’òpera del Liceu de Barcelona. “Va ser una ràdio que la dictadura acabaria silenciant”, ha dit la periodista Mònica Terribas en la presentació dels actes d’homenatge. Ella ha dirigit el documentari La ràdio silenciada, que s’ha preparat amb motiu dels cent anys del naixement de la ràdio a Catalunya, i que s’emetrà el primer trimestre de l’any que ve. Ambientat en la recreació d’un estudi de ràdio de començament dels anys vint, el documentari explica, mitjançant una tertúlia i algunes entrevistes, els aspectes més desconeguts de la posada en funcionament d’EAJ-1 Ràdio Barcelona i el perquè del projecte d’EAJ-15 Ràdio Associació de Catalunya, a més de les conseqüències que van tenir aquelles iniciatives sobre els qui les van encapçalar.
En el documentari, hi han participat periodistes, historiadors i familiars dels pioners de la ràdio, com a testimonis clau d’aquestes històries personals trenades amb la història de la ràdio a Catalunya. “He descobert una realitat que no coneixia, especialment la dels anys 24 i 39, i m’ha servit per a valorar la ràdio que tenim avui”, ha dit Terribas. Al seu costat, Jordi Basté es lamentava de l’absència total d’arxius sonors d’aquella primera època: “A mi, que m’entusiasma la ràdio; jo, que sóc un malalt d’aquest mitjà en català, no tinc referents d’aquells orígens, no tenim el so dels qui van ser els nostres pares i mares, avis radiofònics.”
El 1941 emmudeix el català a la ràdio
L’any 1941, en una més que dubtosa assemblea de la Cooperativa de RAC, es resol la venda i el canvi de nom pel de Radio España de Barcelona. La llengua catalana emmudeix a les ones i es perd l’edat d’or de la ràdio com a mitjà de comunicació popular per excel·lència. Els orígens, el desenvolupament de les regulacions, l’empenta a tots els nivells de la radiodifusió, es deu a la tasca dels pioners, els que van projectar, executar i explotar l’any 1924 el primer mitjà audiovisual de Catalunya.
Margarida Moles, membre del Consell Rector de Ràdio Associació de Catalunya, va emprendre la recerca documental sobre la veritable història de la ràdio a Catalunya, pensant en aquest aniversari-homenatge. Calia recuperar la història esborrada. Un pas important va ser la digitalització de les publicacions de l’Associació Nacional de Ràdio, en què empresaris com Eduard Rifà explicaven de manera molt valenta tot allò que anaven fent, i les pressions que anaven rebent, també, per vendre’s la ràdio. També han estat de gran valor a l’hora de recuperar la història, segons que ha pogut constatar Moles, les cartes de la seva filla: “Josefina Rifà, a qui podem considerar ‘la nostra Colometa de la ràdio’, ens fan veure que la ràdio era un objectiu de vida, que es veia com una amenaça. Era una eina perfecta per a arribar a l’escola, en mans de gent avançada vinculada al món científic que pensava també en el servei de meteorologia en la ràdio.”
Passió per uns ideals
El president de Ràdio Associació, Jordi Margarit, ha agraït a les famílies no tan sols la seva aportació en la recerca d’informació i memòria, sinó també haver “traspassat la passió amb la qual van viure els seus avantpassats, que van creure i fer possible aquella ràdio que va patir dues dictadures i una guerra civil”. “Gràcies a aquella passió pels ideals de Ràdio Barcelona, i després Ràdio Associació, tot i travessar tants moments de tenebror i foscor, ens trobem cent anys després que les dues emissores que encapçalen la ràdio a Catalunya parlen català, i la tercera, Ràdio Barcelona, encara el manté. Per això era important fer aquest homenatge.” Margarit també ha destacat que el boom professional i tecnològic que va fer possible aquella primera radiodifusió els va fer pensar que abans de l’any 40 Catalunya hauria pogut tenir també televisió en català.
També han explicat que aquells pioners de la radiodifusió, “gent molt avançada al seu temps, amb talent i implicació social”, van arribar a perdre les seves inversions amb el daltabaix familiar corresponent i van sofrir persecucions i acusacions molt greus. “A més, amb les convulsions de l’època, molts van ser perseguits per burgesos o per catalanistes, ‘rojos’ i ‘separatistes’”, segons testimonis familiars i documents consultats.
L’homenatge als qui van fer possible l’inici de la radiodifusió a Catalunya vol ser també un altaveu de la història desconeguda d’aquests orígens, i la difondran per les xarxes socials amb les etiquetes #Taldiacomavui, #100anysràdio i #pionersràdio. També es faran presentacions com la de Barcelona a més ciutats.
Hi haurà un segon documentari, sobre la posada en funcionament de Ràdio Barcelona. I un pòdcast basat en les memòries de Josefina Rifà i Rierola, filla d’Eduard Rifà, que també editarà en llibre Comanegra amb el títol Tu, calla. Silencis i oblits en les memòries de Josefina Rifà. Es faran públics els dies 13 i 14 de febrer, respectivament. En aquestes memòries, a partir de cartes reals al seu fill Lluís, monjo de Montserrat, Josefina Rifà revela el patiment del seu pare i, de retruc, de la família, per la lluita del seu pare. És la memòria d’una dona sobre un temps amb pocs relats femenins i, alhora, també és memòria de la ràdio.
Els actes d’homenatge es clouran amb una gala el 26 febrer al Palau de la Música, que produirà i presentarà el periodista Jordi Basté. “A la gala farem que el passat sigui present i que el present sigui futur.” En paraules del president de la Ràdio Associació de Catalunya, Jordi Margarit, “la ràdio és companyia i l’element més important de difusió de la llengua catalana. Aquells pioners ho van saber veure i nosaltres ens hem esforçat per continuar-ho, i aquesta continuïtat és el que els farà justícia a tots.”
