Homenatge a una ambaixadora de Catalunya

La presentació ahir a Barcelona de ‘Vida privada‘, la novel·la de Josep Maria de Sagarra, traduïda a l’anglès es va convertir en un petit homenatge a la seva traductora, Mary Ann Newman. Aquesta novaiorquesa va aplegar un centenar de gairebé fans, amics i lectors de Sagarra al Palau Baró de Quadras, seu de l’Institut Ramon Llull. A primera fila, Pasqual Maragall, amb qui Newman ha treballat molt estretament; Xavier Rubert de Ventós, amb qui col·labora en el Premis Internacional Catalunya; o Maria Badia, flamant nova directora de Relacions Exteriors del govern. Més enrere, un discret Joan de Sagarra, fill de l’autor traduït, amb un barret calat al cap, que va preferir la discreció de les darreres files d’una sala plena que va deixar gent dreta. Enmig del públic, un anònim grup de catalans que es coneixen gràcies a Mary Ann Newman i el seu pis a Manhattan, autèntica ambaixada catalana a Nova York. Ahir li tornaven la visita, però a Barcelona. Més enrere, un cas contrari. El músic nord-americà Roger Evans, establert a Sitges, i enamorat de Catalunya. Perquè Mary Ann Newman, traductora de Sagarra, Monzó, Comadira, i ara impulsora de la Farragut Fund for Catalan Culture in US, ahir no va reunir solament gent interessada en Josep Maria de Sagarra i ‘Vida privada’. També gent interessada en ella. I, a sobre, va tenir l’ajuda d’un brillant Perico Pastor i una erudita Mita Casacoberta, com a ponents dalt la tarima, moderats per Àlex Susanna.

L’acte, d’una hora i mitja, va consistir en un debat i la lectura en anglès i català de diversos passatges del llibre. D’entrada, el decadent desvetllament del protagonista de la novel·la, Frederic de Lloberola, a dos quarts de cinc de la tarda després d’una nit amb l’amant, i que obre el llibre. ‘Aquest començament és brutal. Jo me’l vaig rellegir al costat d’ ‘El festí de Babette’. Quin plaer tots dos llibres. I tot plegat em recorda “Capitaine Fracasse”, la novel·la de Théophile Gautier’, deia un apassionat Perico Pastor. Va ser el mateix pintor Pastor que va llegir en veu alta ‘el millor clau que he llegit mai en un llibre. És a la pàgina 335 de l’edició de Proa’. Hi va posar tantes ganes, en Pastor, que quan va acabar de llegir es va sentir clarament el ‘molt bé!’ de Pasqual Maragall, geni i figura. Tot plegat, amanit amb els comentaris de Mita Casacuberta, que situà l’obra com una de les grans novel·les sobre Barcelona, i la Catalunya pre-republicana.

Va ser en el moment de donar la veu al públic, que la gent va començar a parlar: de Mary Ann Newman, tant o més que de Sagarra. Va obrir foc Xavier Robert de Ventós: ‘Recordo quan tenia deu anys i jo sortia del col·legi dels jesuïtes amb Joan de Sagarra. El seu pare, Josep Maria, ens portava a Can Cortacans. També ens volia ensenyar a jugar a bridge. Recordo que Sagarra era un home amb un do de llenguatge molt gran. Com la Mary Ann Newman. Ella és una força de la naturalesa, amb el llenguatge.’ Una professora de Filosofia, Eulàlia Bosch, va afegir-s’hi:’ Em sembla bé que ens trobem per parlar de la traducció. Perquè jo voldria fer un cant als traductors. Ells interpreten una determinada obra. I nosaltres som dels que quan llegim una obra encara mirem qui és el traductor, i si n’hi ha dos, triem. Perquè és de la seva mà que viatgem pel món de la literatura, que és molt més gran que el món de la geografia. Són personatges d’una importància extraordinària des del punt de vista cultural. Tot per dir que comencem a tenir-ne de molts bons, de traductors. Molt. Jo la Mary Ann la poso a dalt de tot. No només perquè l’estimo, sinó perquè la llegeixo des de fa vint anys. Estic amb Rubert de Ventós: és una força de la naturalesa pel que fa al llenguatge, aquesta dona.’

L’al·ludida feia per manera de no tornar-se vermella i al final va fer esclatar el públic en una rialla: ‘Als Estats Units tenim el problema del 3%’, va dir.  La sala va esclafir a riure, plena com era de catalans, autèntics gats escaldats. ‘No. Enteneu-me –va continuar–. Un altre 3%. Als Estats Units només el 3% dels llibres que es llegeixen són traduccions. Tota la resta és consum cultural propi. Però això va canviant gràcies a la feina de petites editorials americanes, com la que ha publicat Sagarra. Archipelago Books. Una delícia. També ajuda, i molt, el suport públic d’entitats com la Ramon Llull.  I per això avui és realitat una cosa impossible fa poc: fer un curs sobre literatura catalana als Estats Units amb llibres en anglès, des de “Els sots feréstecs”, de Raimon Casellas, (1901) a “Els nois”, de Toni Sala (2014).’ L’anglès, de fet, ja és la segona llengua que tradueix més llibres en català,  després del castellà, va informar Àlex Susanna.

Josep Maria de Sagarra, traduït per Mary Ann Newman, com a exemple.