23.04.2024 - 21:40
|
Actualització: 23.04.2024 - 21:42
The Washington Post · Mary Ilyushina
Abans-d’ahir, un tribunal de Moscou va condemnar un home a cinc anys de treballs forçats per haver fet un comentari contra la guerra d’Ucraïna a Radio Free Europe/Radio Liberty (RFE/RL) ara fa dos anys. Aquest procés penal ha evidenciat la intensificació de la repressió del govern rus contra la dissidència, i que els crítics alerten que pot tenir un efecte molt perjudicial per als mitjans de comunicació internacionals que encara operen al país.
El cas es remunta al juliol del 2022, quan l’home –Iuri Kokhovets, de trenta-vuit anys– va fer un breu comentari crític contra la guerra a uns periodistes de RFE/RL que entrevistaven vianants als afores d’una estació de metro a la capital russa.
Els reporters de RFE/RL, una emissora finançada pel govern dels Estats Units, van demanar als vianants si sentien que, després de l’esclat del conflicte, calia treballar per aconseguir una “distensió” entre Rússia i els països de l’OTAN.
Kokhovets, en resposta, va dir que creia que les justificacions ofertes per Putin i la resta del govern rus per al conflicte no tenien fonaments i que calia que les hostilitats s’aturessin immediatament.
“El nostre govern –Putin i la seva banda de lladres– és responsable del fet que tot això hagi esclatat. Rússia s’ha creat tots aquests problemes a si mateixa”, va dir. “Durant vint anys, han dit que l’OTAN era el gran problema. Jo no veig cap problema en l’OTAN, ni de bon tros.”
“El nostre govern diu que vol lluitar contra els nacionalistes, però es dedica a bombardar centres comercials; a Butxa, els nostres soldats de les regions de Buriàtia i Daguestan han disparat contra civils sense cap motiu”, va afegir. I va sentenciar: “Hem de posar fi a totes aquestes accions, i punt.”
Gairebé un any més tard, es va saber que les autoritats russes havien obert un cas penal contra Kokhovets, a qui acusaven d’haver difós “informació falsa” sobre l’exèrcit rus, emparats per les noves lleis aprovades després de la invasió d’Ucraïna.
Els funcionaris que vetllen per l’aplicació d’aquestes lleis s’han centrat particularment en qualsevol declaració pública sobre Butxa, una ciutat a prop de Kíiv on soldats de l’exèrcit rus han estat acusats d’haver comès un seguit d’atrocitats –incloent-hi l’assassinat de civils– durant les primeres setmanes de la invasió.
Moltes d’aquestes acusacions han estat processades retrospectivament, a voltes mesos després dels comentaris originals. Putin i més alts funcionaris russos insisteixen que les presumptes atrocitats a Butxa van ser escenificades per les forces occidentals, i neguen que l’exèrcit rus hi hagués tingut res a veure.
Kokhovets va ser detingut uns quants dies, però finalment fou alliberat sota fiança i amb la prohibició de viatjar fora de Rússia.
Durant el procés contra Kokhovets, els fiscals van presentar una anàlisi lingüística de les seves declaracions que van agreujar l’acusació original –“difondre informació falsa motivada per l’odi polític”– perquè Kokhovets havia descrit els aliats de Putin com “una banda de lladres”. Això va elevar la petició de pena en contra seu a deu anys de presó.
La fiscalia, prèviament, havia exigit una pena de presó de cinc anys i mig. Finalment, el tribunal va emetre una sentència remarcablement laxa en la Rússia d’avui dia i va condemnar Kokhovets a cinc anys de treballs forçats i a pagar un 10% del seu salari durant aquest període al govern rus.
“La meva vida ha estat plena de contratemps i malastrugances, però per una vegada he tingut sort. He caminat pel caire del precipici”, va dir Kokhovets als periodistes després del veredicte. “Per fi podré desempaquetar la maleta que vaig dur a la presó […] Estic content que aquesta etapa de la meva vida per fi s’hagi acabat.”
Els advocats de la defensa, que mantenen que Kokhovets no ha comès cap delicte, expliquen que estan satisfets amb el veredicte, i que no hi presentaran recurs perquè són “conscients de la pràctica judicial” a Rússia, en què els recursos en casos com aquest rarament condueixen a absolucions.
L’any passat es van obrir dos processos molt semblants amb l’acusació d’haver “desacreditat l’exèrcit” perquè uns quants moscovites consultats per Deutsche Welle, l’emissora pública alemanya, van mostrar-se a favor dels subministraments occidentals d’armes a Ucraïna.
Tant Deutsche Welle com RFE/RL han estat declarats “agents estrangers” pel govern rus, una etiqueta àmpliament aplicada a mitjans de comunicació i periodistes crítics amb el Kremlin que el règim considera que es troben sota la influència de governs d’uns altres països.
Tanmateix, la campanya de repressió contra els crítics de la guerra s’ha estès molt més enllà de les fronteres de Rússia. Les autoritats europees van detenir la setmana passada un grup de sospitosos d’haver atacat una figura de l’oposició política russa, Leonid Vólkhov, fora de casa seva a Vílnius, a Lituània. Vólkhov, un assistent pròxim al difunt opositor rus Aleksei Navalni, va ser atacat amb un martell.
El primer ministre polonès, Donald Tusk, va explicar divendres passat que tres homes havien estat arrestats per aquest cas, incloent-hi dos ciutadans polonesos suposadament vinculats a grups d’afeccionats de futbol radicals. Tusk va afegir que els detinguts eren sospitosos d’haver comès l’atac dirigits per un ciutadà bielorús.
Els funcionaris d’intel·ligència lituans, paral·lelament, van dir que l’incident tenia relació amb els serveis de seguretat russos. El Kremlin, per la seva banda, s’ha negat a fer comentaris sobre cap d’aquestes acusacions.
El fiscal lituà Justas Laucius va dir, en una conferència de premsa posterior a les detencions, que Vólkhov havia estat atacat “per les seves activitats i opinions polítiques”.
L’atac va ser aproximadament un mes després de la mort de Navalni, de manera inesperada, en una presó remota a Sibèria. El Kremlin va dir que s’havia mort de causes naturals, però la família de Navalni diu va ser assassinat per ordre del Kremlin.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
