06.03.2022 - 20:31
Holodomor és un terme que deriva de l’ucraïnès ‘Голодомор’ i vol dir matar de gana. Fa referència a la fam que va assolar l’URSS i va tenir un gran impacte a Ucraïna entre el 1932 i el 1933. Però no va ser la primera, atès que també és remarcable la fam dels anys vint, especialment a la regió del Volga, que va requerir ajuda internacional.
L’aplicació de la política econòmica de col·lectivització forçosa, l’escassetat d’aliments i la supervivència extremadament difícil van causar la mort per inanició de milions de persones. La fam ha deixat empremta en els testimonis dels supervivents i també ha estat reflectida a la literatura –a la novel·la Tot flueix, de Vasili Grossman.
La fam en temps de Stalin
L’aplicació de la col·lectivització forçosa a partir del 1928 i els plans quinquennals van significar un viratge respecte de la Nova Política Econòmica (1921) que havia augmentat el nivell de vida dels camperols. Les conseqüències de la col·lectivització van ser la fi de les estructures tradicionals de vida camperola i la integració plena de l’agricultura a l’estructura econòmica i política centralitzada.
El 7 d’agost de 1932 es va aprovar la llei de les espigues, que establia càstigs per a qui estigués en contra de la confiscació de gra, l’ocultés i, sobretot, per a qui el robés. Es van imposar penes i es va coartar la mobilitat. A més, es va projectar una imatge dels kulaks com a traïdors, tal com es pot veure en el quadre de Boris Iogason Conspiració de kulaks, enemics de la col·lectivització, del 1933-1934. I la fam va ser relegada al silenci de la propaganda del sistema.
En el pla historiogràfic, la fam dels anys trenta ha suscitat debats sobre les xifres, la intencionalitat i si va existir. Com a breu panoràmica, Medvedev qualifica de greus els errors durant la col·lectivització forçosa de l’agricultura i la industrialització. I Conquest, a l’obra La collita del dolor, connecta col·lectivització i fam, atès que l’escassetat a Ucraïna, entre el 1932 i el 1933, va ser causada per una política agrícola duta a terme per Stalin amb una finalitat destructiva. Anne Applebaum incideix en aquesta qüestió a Fam vermella: la guerra de Stalin contra Ucraïna. En paraules de Carr: “Allò que havia estat planejat com un gran assoliment, va acabar en una de les grans tragèdies.”
Va ser un genocidi, la fam soviètica?
El genocidi és definit en termes jurídics com un acte perpetrat amb la intenció de destruir totalment o parcialment un grup nacional, ètnic, racial o religiós, comès tant en temps de pau com de guerra. Es considera un delicte de dret internacional a la Convenció per a la Prevenció i Sanció del Delicte de Genocidi del 1948 i a l’Estatut de Roma de la Cort Penal Internacional del 1998.
El 2006, el parlament d’Ucraïna va reconèixer com a genocidi la mort de milions de camperols ucraïnesos durant la col·lectivització forçosa dels anys trenta del segle XX. Alguns països també ho han reconegut, com ara els EUA –al senat–, el Canadà, Polònia, Estònia, Letònia i Lituània. Uns altres estats apliquen el terme “acte d’exterminació”, com és el cas de l’estat espanyol, Itàlia i l’Argentina.
La Federació Russa no considera l’Holodomor un genocidi perquè la gent no es va morir pel fet de ser ucraïnesa sinó perquè va ser víctima de les dures imposicions econòmiques, així com la resta de soviètics. El documentari Holodomor-1933. Lliçons no apreses de la història denuncia les xifres de víctimes donades perquè considera que s’han sobredimensionat i que la xifra de set milions inclou uns altres territoris soviètics a més d’Ucraïna, com ara el Caucas nord, la regió del Volga i el Casaquistan.
El professor André Liebich considera poc apropiat el terme genocidi. Aclareix que és un crim contra la humanitat, no contra un poble en particular, i insisteix que hi va haver fam en més regions i que hi pot haver memòries compartides del fet que uneixin, més que no pas fracturin, societats. “L’estat no ha de decretar la veritat ni posar fi a les discussions”, rebla.
El record de les víctimes de l’Holodomor
A Ucraïna es recorda oficialment amb el Dia en Memòria de les Víctimes de l’Holodomor, el quart dissabte de novembre, d’ençà que es va aprovar per decret presidencial de Leonid Kuchma el 26 de novembre de 1998. El dia ha estat reanomenat i també s’ha afegit un minut de silenci als actes d’homenatge.
En països on la comunitat ucraïnesa té una presència significativa, com ara al Canadà, també homenatgen les víctimes. I el Parlament Europeu, en la resolució del 23 d’octubre de 2008 sobre la commemoració de l’Holodomor, la fam ucraïnesa, la condemna com a crim contra la humanitat, manifesta el seu condol i demana l’obertura d’arxius perquè s’investigui.
A l’entramat urbà de Kíiv s’han aixecat monuments en memòria de les víctimes, com ara l’estàtua que representa una nena, situada davant el Museu Nacional de l’Holodomor-Genocidi, que els dies de record rep flors, espelmes i espigues. I també hi ha més monuments en ciutats com ara Edmonton, Munic, Varsòvia i Washington.
En fi, la vertiginosa modernització empresa a l’URSS va ser una imposició per als soviètics que va causar estralls ingents. I l’Holodomor és un fet que ha suscitat controvèrsies i ha estat investigat i recordat pels supervivents, monuments i institucions dedicades a la memòria de les víctimes.
Magdalena Garrido Caballero és professor d’història contemporània de la Universitat de Múrcia. Aquest article es va publicar originalment a The Conversation.
