Ho tornaran a fer

TEMA DEL DIA
Preocupació. Aquesta setmana, la política catalana ha viscut moments que s’assemblen molt al del setembre del 2017. Hi ha hagut detencions contra militants independentistes per a fer un escarment, s’ha anunciat l’enviament de reforços de la policia espanyol de cara a l’octubre per fer por, s’ha crispat intencionadament el parlament per mostrar una falsa imatge de trencament de la societat catalana i es torna a amenaçar amb l’aplicació de l’article 155. Una sensació de déjà vu en què, en lloc del referèndum del Primer d’Octubre, hi ha la resposta a la sentència del Tribunal Suprem contra els dirigents independentistes. Una resposta que a hores d’ara és una incògnita però que té molt preocupat el govern espanyol.

Això que s’ha viscut no és pas un retorn al passat, sinó una previsió del que pot passar en el futur, els mesos vinents. Però aquesta vegada s’ha traspassat una línia vermella, que és la de vincular l’independentisme amb violència. Ho han provat amb unes detencions arbitràries d’activistes del CDR, s’han inventat el nom d’una suposada organització terrorista que no ha actuat mai i han trobat material per a fabricar explosius que no han esclatat mai. Tot això, amb una construcció mediàtica indecent per a donar-li veracitat de cara a l’opinió pública espanyola i a la catalana que consumeix mitjans espanyols. Ara l’independentisme ja és sospitós i està obligat a condemnar una violència que no existeix si no vol donar veracitat al relat espanyol. El PSOE, el PP i Ciutadans demanen als polítics catalans que condemnin la violència. Els qui no van condemnar la violència policíaca de l’1-O, els qui no volen investigar les connexions del CNI amb els autors dels atemptats de Barcelona i Cambrils, els qui avalen els dos anys de presó preventiva que porten els presos polítics pretenen ara que les institucions catalanes condemnin una violència que no ha vist ningú.

A Catalunya tothom sap que l’independentisme és pacífic, democràtic i no violent, però és igual. Perquè l’objectiu d’aquestes peticions de condemna és tenir la coartada per a il·legalitzar partits si els convé. Intenten aplicar la plantilla basca a Catalunya, però com que aquí no hi ha ETA, s’han d’inventar una organització terrorista. No els funcionarà, com tampoc els va funcionar l’aplicació del 155. Segurament, si el tornen a aplicar, ho faran de forma més dura, més llarga i de més abast, incloent-hi el control dels Mossos i TV3. La decisió la prendran després de la sentència i abans de les eleccions, perquè el clima electoral afavoreix l’adopció de mesures que haurien de ser extremes però que s’han encarregat de normalitzar. La mateixa portaveu del govern espanyol, Isabel Celaá, reconeixia que de moment no es donen les condicions per a aplicar-lo, però no ha dubtat que el govern espanyol ho farà si es vulnera l’estatut o la constitució espanyola. Pedro Sánchez va just a les enquestes i un 155 contra Catalunya l’entronitzaria com el salvador de la pàtria. Ni el PP ni Ciutadans s’hi oposarien i seria aplaudit per tot l’establishment. Aquests dies el silenci de Madrid sobre el que passa a Catalunya és novament eixordador.

El balanç de la setmana són set presos polítics més, que s’afegeixen als nou que ja hi havia. L’estat espanyol va a totes i ho tornarà a fer. Davant aquesta ofensiva, l’independentisme continua demanant diàleg i fa crides a no caure en el parany de la violència. Però l’estat farà igualment allò que cregui convenient, perquè per ells la violència ja existeix i controlen el relat. L’independentisme haurà de fer alguna cosa més que apel·lar a les bones intencions si vol aturar aquesta ofensiva de l’estat i fer creïble aquesta desobediència civil que predica però que, per ara, no practica.

MÉS QÜESTIONS

Podem ressuscita l’oferta de fer una candidatura ‘botànica’ al senat espanyol. Tot i la decisió de Compromís de concórrer a les eleccions espanyoles del 10 de novembre amb Més País, la candidatura encapçalada per Íñigo Errejón, la formació lila manté l’oferiment a la coalició valenciana de confeccionar una plataforma electoral conjunta per al senat espanyol. L’oferta només afectaria les tres circumscripcions valencianes i inclouria també el PSPV. Es tractaria de repetir el pacte del Botànic per al senat espanyol. L’oferta de Podem té el precedent de les eleccions del 2015 i 2016. L’any 2016, Podem, Esquerra Unida i Compromís van concórrer plegats al congrés espanyol i al senat en la candidatura A la Valenciana, amb la qual van aconseguir el 25% dels vots a la cambra baixa espanyola i van esdevenir la segona força del País Valencià. Podem reconeix que la inclusió dels socialistes és molt complexa, però diu que la possible confluència entre Partit Popular i Ciutadans al senat podria fer canviar d’opinió el PSPV, que el 2016 va refusar la mateixa proposta per l’oposició total de la direcció federal del partit. El secretari d’anàlisi política, Ferran Martínez, ha explicat que si hi ha voluntat d’entesa, les tres formacions podrien obrir converses. Compromís es mostra prudent a l’hora de valorar l’oferiment i diu que l’estudiarà. La cap de la coalició, Mónica Oltra, diu que no és incompatible concórrer al congrés espanyol amb Més País i al senat amb una candidatura que, a més de la formació d’Íñigo Errejón, també inclogui Podem i Esquerra Unida.

Morera defensa la igualtat lingüística a Brussel·les. El president de les Corts Valencianes, Enric Morera, ha defensat la igualtat lingüística de tots els pobles d’Europa i una acció directa dels organismes i institucions de la Unió per a evitar la discriminació cultural i lingüística al territori europeu. En un acte organitzat per Network to Promote the Linguistic Diversity (NPLD) i el Consell d’Europa amb motiu del Dia Europeu de les Llengües, Morera ha intervingut com a representant de la Conferència d’Assemblees Legislatives Regionals d’Europa (CALRE), en qualitat de coordinador del grup de treball sobre diversitat cultural i lingüística. En la intervenció a la seu del Consell d’Europa, Morera ha defensat la tasca dels parlaments regionals europeus en la defensa i la promoció de la diversitat cultural i lingüística que tant enriqueix la Unió Europea i ha demanat a les institucions de la Unió: ‘Que ens escolten, ens deixen participar i ens deixen fer aportacions per a construir una Europa de veritat, des de la base, una Europa on es defense la igualtat de totes les persones, de tots els pobles, de totes les cultures i llengües i es treballe per posar fi a qualsevol classe de discriminació.’ El president del parlament ha explicat el procés començat a Sevilla, en l’assemblea general de CALRE, en el qual es creà el grup de treball que, amb les aportacions d’experts del món acadèmic i d’altres parlaments regionals europeus al Seminari de València de maig de 2018, serviren per aprovar dos decàlegs, sobre la diversitat cultural i la diversitat lingüística, que foren ratificats en l’assemblea general de CALRE de novembre de 2018 a les Açores. El document aprovat per CALRE ha estat repartit per les institucions europees, com ara la Comissió Europea.

El port de València tira endavant l’ampliació amb el vot en contra de Ribó. El consell d’administració de l’Autoritat Portuària de València (APV) ha aprovat de triar endavant la proposta de l’empresa MSC –l’única presentada a concurs públic– per a construir l’ampliació nord del port de València amb l’únic vot en contra del batlle, Joan Ribó. Ha argumentat que considera necessària una nova Declaració d’Impacte Ambiental (DIA), basant-se en un informe dels serveis jurídics del consistori que així ho recomana. Segons que ha explicat Ribó, ‘augmenten els volums de dragatge, hi ha un efecte paisatgístic sobre la zona nord i hi ha un indubtable impacte de mobilitat i sobre les condicions de qualitat de l’atmosfera’, ja que ‘es duplica el nombre de camions’. Ribó ha volgut deixar clar que el consistori no diu que hi hagi impacte, sinó que es faci l’estudi per determinar els possibles impactes i també ha remarcat que l’ajuntament no vol que s’aturi l’ampliació, sinó que es faci bé.

Costa rectifica a mitges el requisit del català per a l’ICIB. La portaveu del govern i consellera de Presidència, Cultura i Igualtat, Pilar Costa, ha anunciat que modificaran les bases de la convocatòria per al càrrec de director de l’Institut d’Indústries Culturals de les Illes Balears (ICIB) i hi inclouran el nivell B2 de català com a requisit, i no pas com a mèrit. És una rectificació a mitges, perquè en l’anterior convocatòria es demanava el C1. Preguntada per aquesta qüestió en la conferència de premsa posterior al consell de govern, Costa ha explicat que als estatuts de l’ICIB -–aprovats la legislatura passada– només s’establia que el candidat fos escollit mitjançant convocatòria pública i que tingués formació universitària. No obstant això, ha deixat clar que, atesa la polèmica entre diversos partits disconformes amb la decisió, moviments socials i la ciutadania, a ningú li passava pel cap que la persona escollida no tingués els coneixements mínims de la llengua catalana. La portaveu ha justificat el canvi ‘perquè es reculli el català com a requisit, però no perquè hi hagués el més mínim dubte que la persona en tingués el coneixement’.

LA XIFRA
3 dies de dol ha decretat el govern d’Andorra per la mort del copríncep francès Jaques Chirac.

TAL DIA COM AVUI
El 27 de setembre de 1975, el règim franquista afusellava Xosé Humberto Baena, José Luis Sánchez i Ramón García, Jon Paredes ‘Txiki’ i Angel Otaegi. Van ser les darreres execucions signades pel dictador.