13.07.2022 - 21:40
|
Actualització: 14.07.2022 - 07:12
El Majorca Daily Bulletin és un diari que es publica en anglès a Palma d’ençà de l’any 1962. Es publica de dimarts a dissabte, amb una tirada en paper d’uns sis mil exemplars i un seguiment considerable a la web. Forma part del Grup Serra, el principal grup editor de les Illes i, com és lògic, té una gran influència entre la comunitat d’expatriats que hi viu, sobretot entre els britànics.
Ara fa uns dies, el seu subdirector, Humphrey Carter, va publicar un article que ha alçat una polseguera important en què es demanava per quina raó les Illes no haurien de ser un estat independent. L’article és una provocació, l’autor diu que funcionaria molt bé, tot i que és molt improbable que passe, però té la gràcia de recordar un cúmul d’obvietats que són extraordinàriament raonables i que el foc polític del dia a dia no deixa veure.
Diu Carter: “Les Illes són una de les regions que paguen més imposts a Madrid cada any, però rep un dels retorns més baixos d’Espanya. Penseu què passaria si tots aquests diners, tots els imposts que paguem a les Illes, romanguessen a les Illes.”
Diu Carter: “Les Illes ja controlen i fan funcionar un sistema públic de salut excel·lent i s’encarreguen de l’educació. De fet, són responsables de la majoria de serveis tret dels ports i els aeroports, i això és així perquè generen tants diners que Madrid els vol retenir tant com siga possible.”
Diu Carter: “Tots aquests ingressos podrien afegir-se a la caixa del govern de les Illes, que hauria de poder dir la seua sobre com són gestionats els ports i els aeroports –que segurament seria molt millor que no pas ara.”
I diu Carter: “Palma i Madrid canten la mateixa cançó socialista, però desentonen, perquè les Illes solament són una vaca per a munyir. I això no és just.”
No està malament que de tant en tant algú recorde les obvietats i és ben evident que aquests arguments es poden aplicar exactament igual al País Valencià i al Principat. I que hi ha arguments paral·lels, encara que no exactes, que es poden aplicar a Catalunya Nord. Nosaltres ara vivim un període boirós, que per alguns fins i tot és la demostració que estem acabats. No us n’estranyeu: hi ha una mena de gent al nostre país que té pànic de la felicitat i gaudeix enormement de la derrota. Però, de sobte, heus ací una veu neutral que pot veure amb claredat com són les coses i dir-ho. Perquè la realitat, tan senzill com això, és més tossuda que no pas els sentiments, les apreciacions subjectives i les consignes. Tan sols això.
PS1. En el seu excel·lent discurs de commemoració dels cent anys de la creació d’Estat Català, Josep-Lluís Carod-Rovira explicava l’altre dia una cosa que no hauríem de passar per alt. Com a vice-president de la Generalitat de Catalunya que va ser, Carod-Rovira remarcava que el manifest de l’acte era encapçalat per dos presidents de la Generalitat de Catalunya, un president del Consell del País Valencià, un president del govern de les Illes, un president del Consell de Menorca i un vice-president primer del Departament dels Pirineus Orientals. I recordava que aquesta era una fita insòlita, mai vista en la història de l’independentisme: “Mai tanta gent al País Valencià, a les Illes Balears, a Catalunya Nord i Sud, amb la consciència nacional clara, ha volgut compartir un mateix destí, un mateix futur, perquè som un mateix poble.” Tan clara, de fet, que fins i tot un editor d’un diari en anglès a Palma ho pot entendre.
PS2. El PP, Vox i Ciutadans van organitzar ahir un canyaret a compte de la commemoració a l’Ajuntament de València de la mort de Miguel Ángel Blanco. Fa dies que creixen les provocacions en aquest sentit. ETA ha estat històricament per a la democràcia postfranquista allò que les concentracions a la Plaza de Oriente eren per a dictadura franquista: el gran espai públic d’adhesió fanàtica i acrítica. Tant és així que fins i tot morta i enterrada ETA, ells la fan eixir a ballar. Prepareu-vos, doncs, perquè això creixerà per més que l’esquerra abertzale s’agenolle dòcilment.
