A Hitler també el van votar, diu

Santiago Abascal (VOX) aquesta setmana ha comparat Pedro Sánchez amb Hitler. L’home ha afirmat que Hitler va ser un dictador que també havia arribat al poder gràcies a unes eleccions. I que un cop al poder s’havia dedicat a eliminar la democràcia que l’hi havia catapultat. Abascal venia a dir que Sánchez fa igualment. Les paraules exactes d’Abascal van ser aquestes: “De la mateixa manera, amb aparença de legalitat, van arribar al poder personatges nefastos com Hugo Chávez, Maduro o Hitler. És història. Entenc que els pugui molestar, però és que Hitler també va arribar al poder en unes eleccions i no fou fins després que va maniobrar per liquidar la democràcia.”

Aquesta comparació té un perill molt gran, i és que la gent ens creiem la primera part. La majoria no comparem Hitler amb Sánchez, però sí que creiem sincerament que Hitler va arribar al poder per unes eleccions i que no fou fins després que les va anul·lar. I no és ben bé així. D’entrada, no podem comparar les eleccions alemanyes de la República de Weimar (1919-1933) amb les eleccions que vivim actualment. La República de Weimar va ser plena d’assassinats i de violència política. Centenars de morts.

Per una altra banda, dir que Hitler no va maniobrar contra la democràcia fins després d’arribar al poder, el 1933, és mentir, perquè el 1923 Hitler ja havia protagonitzat un intent de cop d’estat a Munic i fou condemnat a uns quants anys de presó, si bé tan sols va passar-hi tancat nou mesos. Però és que, a més a més, Hitler va tenir al costat dues formacions paramilitars, les SA i les SS. Les SA van arribar a tenir 2 milions de membres, el 1933. I durant les campanyes electorals es dedicaven a amenaçar i a agredir assistents als mítings rivals. Però també a matar i a assassinar militants de partits rivals, espantant els votants. Potser així també jo guanyo unes eleccions. Les campanyes electorals de la República de Weimar eren plagades de morts, de centenars de morts. La gent anava a votar entre assassinat i assassinat. Per tant, no es pot dir que Hitler arribés al poder gràcies a la democràcia, i que no l’eliminés fins després. La seva arribada al poder també va ser plena de sang. Això sí, va ser legal.

Una altra cosa que passa en el cas de Hitler és que se’n magnifica el suport popular. És bo de recordar que Hitler va ser el partit més votat a les eleccions alemanyes del 1932 i del 1933. Cert. Res a dir. I els alemanys ja saben estudiar el seu passat. Però va bé de recordar-ne les xifres també: l’any que el partit nazi va tenir més vots, el juliol del 1932, va arribar a obtenir-ne un 37%. (Fall and Rise of the Third Reich, p. 185, tot i que segons la Britannica, va ser un 38%. En tot cas, més del 62% dels alemanys no van votar Hitler. Tinguem-los al cap també. No ens autoflagel·lem com en el cas de Trump (Trump sempre va perdre en vots, tant amb Clinton com amb Biden).

Qui vulgui emular Hitler (i no penso pas en Pedro Sánchez precisament) ho sap perfectament. Hitler ensenya com arribar al poder, tot i tenir una majoria en contra. S’hi arriba dividint-la, agredint-la i arrossegant la dreta tradicional cap al camp propi. De fet, Hitler va ser president amb els vots d’una part de la dreta tradicional. Un cop la va tenir dins, la va devorar.