Històries de vinyes i vins: La prats, una vinya de 103 anys amb més de trenta varietats de raïm

Oriol Artigas és un jove enòleg i viticultor que de fa pocs anys s’ha incorporat amb força i personalitat a la Denominació d’Origen Alella: professor del cicle formatiu de màrqueting i publicitat en el sector vitivinícola de l’Institut d’Alella, el seu projecte com a viticultor ha estat la recuperació de vinyes velles sobretot d’Alella i Vilassar de Dalt, on és nascut. Els seus són vins de parcel·les singulars, perquè ell defensa que l’esforç s’ha de fer a la vinya i que el vi ha d’expressar el paisatge. Oriol Artigas fa vins honestos i alhora atrevits, que han començat a captivar els paladars de prescriptors exigents i sensibles a una manera de fer i un paisatge vinícola.

Fins ara no tenia celler propi i elaborava els seus vins al celler Alella Vinícola. Tanmateix, s’acaba de traslladar a Llinars del Vallès, on hi ha instal·lat un petit celler i ja elabora els seus vins a partir d’aquesta verema 2015. En aquest sentit, és significatiu que Llinars de Vallès hagi demanat d’incorporar-se a la DO Alella i que el Consell Regulador ja hi hagi donat el vistiplau.

La prats, ens explica Oriol Artigas, és una vinya de 103 anys. Es va plantar el 1913 i tenint en compte les replantacions de ceps que s’hi han fet amb els anys, l’edat mitjana dels ceps d’aquesta vinya ronda els seixanta anys.  Té la peculiaritat que conté una trentena de varietats de raïm en coplantació. És el concepte de vinya-masia. Era la vinya de can Torradeta a Vilassar de Dalt, que abastia aquesta masia de vi de consum propi per a tot l’any.

La prats té una hectàrea de vinya. La majoria dels ceps serien per a elaborar el vi i una petita part era destinat a raïm per a menjar a taula. D’aquí la raó del perquè conté tantes varietats la parcel·la. El 50% de ceps són de pansa blanca, un 15% de sumoll (negre), un 10% beier (negre) i la resta té un predomini de varietats blanques (macabeu, garnatxa, malvasia, Sant Jaume, subirat parent, alguns híbrids, etc). Bona part de la vinya és plantada amb tres fileres blanques i una de negre, i una altra part en manté quatre de fileres blanques i una de negre.

L’any 2012 Oriol Artigas va vinificar per separat les varietats blanques i negres i va trobar que el vi blanc era molt rude en boca i el vi negre massa prim. De manera que, d’una manera lògica, va arribar a la conclusió que el millor vi que es podia fer d’aquella vinya era un vi de finca, barrejant totes les varietats, com s’havia fet sempre a can Torradeta.

La finca té un paisatge natural que dóna molt de caràcter al vi, perquè tot el perímetre de la vinya és ple d’ametllers, magraners i figueres. I això es reflexa en el vi, que segons quines anyades es mostra més ametllat i d’altres amb més gust de magrana. Per això el viticultor, amb el suport de la sommelier Rosa Vila, han cercat el maridatge que s’hi adiu més: una amanida de rúcula, magrana, figues i ametlles crues. I també han comprovat que La prats aguanta els maridatges més complicats: amb ou dur, carxofes, espàrrecs… perquè és un vi molt versàtil.

Des de la vinya es veu el mar, que es troba a un quilòmetre de la costa i a 60 metres d’altitud. Els ceps es troben sobre un terrer que no és 100% sauló (el sòl propi de la banda de mar de la DO Alella) sinó roca mare de granit, crosta calcària i al damunt un mix de llimós-ferrós i pedres de la mida d’un pinyol de préssec, que allà en diuen ‘pinyolet’, i que drenen molt bé.

I davant d’una vinya tan heterogènia, de tanta diversitat de varietats, que suposen tanta variabilitat en la maduració del raïm, Oriol Artigas ha decidit que la millor manera perquè el vi d’aquesta vinya expressi l’anyada és veremant tot el raïm un mateix dia i sempre el mateix dia: l’11 de setembre al matí. És doncs la data de verema la constant d’aquest vi, la que li dóna la regularitat.

Un cop collit el raïm, es deixa macerar amb les pells unes dotze hores, es fa un desfangat suau i es deixa fer la fermentació espontània, només amb els llevats que provenen de la vinya, que acostuma a durar unes tres setmanes. No hi ha estabilització. El vi passa l’hivern sobre les mares fines. I al mes de març s’embotella. En aquest moment de l’embotellat se sulfita una mica (uns 20 mil·ligrams per litre). La raó: un cop s’han fet tots els processos d’una manera natural, el vi ja és acabat. És el procés d’embotellat i el transport que no són processos naturals del vi, on el vi pot perdre una part del seu caràcter. De manera que aquests sulfits el que fan és protegir-lo.

La prats 2014 d’Oriol Artigas se’ns presenta amb un color trencat, que ofereix unes pinzellades velades de pell de ceba, i que és la manera com mostra la barreja de varietats blanques i negres que conté. La prats 2014 té un color menys pujat que La prats 2013. Al nas de seguida es mostra nerviós i herbaci, molt vegetal. I en boca explota la seva frescor, la seva alegria, el verd de les herbes mediterrànies de tocar de mar, herbes aromàtiques i la fragància de les fruites dels arbres del contorn. I també mostra un ser ancestral de vinya vella. Tastant aquest vi per primera vegada hi ha qui l’ha definit com un vi valent. D’altres el troben salvatge.