02.05.2024 - 18:05
|
Actualització: 02.05.2024 - 19:41
Historiadors universitaris han expressat el rebuig a l’anomenada “llei de concòrdia” registrada pels socis del Consell, PP i Vox, i la seva profunda preocupació. Consideren que conté greus carències científiques pel desconeixement dels fonaments bàsics de les qüestions que tracta i que “emmalalteix d’un nacionalisme ranci”.
A parer seu, aquesta norma pot redundar en la implementació de polítiques públiques clarament insuficients i, fins i tot, contraproduents per als objectius cercats en aquest àmbit, per la qual cosa demanen als grups parlamentaris que no l’aprovin.
Ho diuen en una declaració conjunta signada pels departaments d’Història Moderna i Contemporània de la Universitat de València (UV), Humanitats Contemporànies de la Universitat d’Alacant (UA) i Història, Geografia i Art de la Universitat Jaume I (UJI) de Castelló. La proposició de llei, que es tramita a les Corts, va ser registrada per derogar la llei de memòria democràtica del 2017.
Els signants asseguren que la concepció de la història que presenta el text legal resulta clarament pròpia d’un “nacionalisme ranci i sense cap mena de sentit crític”. “La labor de la història no ha de ser honrar i protegir la història d’Espanya ni la de qualsevol altre país o comunitat, sinó la de construir un discurs històric rigorós i proporcionar un coneixement sòlid sobre el passat”, subratllen.
Segons que denuncien, els autors de la proposició pretenen de servir-se de la suposició que no hi ha hagut mai un relat consensuat sobre l’etapa entre el 1931 i el 1977 ni entre els historiadors ni entre els ciutadans.
Els historiadors creuen que el PP i Vox pretenen de fer creure que en la historiografia tot és relatiu al punt de vista de l’historiador, la qual cosa significa ignorar en què consisteix l’ofici.
