21.02.2024 - 21:40
|
Actualització: 22.02.2024 - 09:18
L’admissió a tràmit de la iniciativa legislativa popular (ILP) de declaració de la independència per part de la mesa del parlament remou la política espanyola. Abans-d’ahir el portaveu del PP al congrés espanyol, Miguel Tellado, del faristol estant, es mostrava alarmat. La decisió de la cambra catalana –deia– és “summament greu”, una “provocació” que prova que “la història es repeteix” i que revela que la veritable intenció de l’independentisme és “tornar-hi i tornar-hi”. A parer seu, això demostra que no hi ha “millora de la convivència de cap mena”, sinó un “intercanvi clar d’impunitat”, que vinculava amb el fet que el mateix dia s’hagués prorrogat el termini per a aprovar la llei d’amnistia.
PP ve “tremendamente grave” que Catalunya tramite una declaración de independenciahttps://t.co/bNoB6FDX0A pic.twitter.com/DMhzEE0gEv
— Europa Press TV (@europapress_tv) February 20, 2024
El PP considera que l’admissió de la ILP és en realitat un nou embat unilateral dels partits independentistes, especialment de Junts. És d’aquest mateix parer el president del PP a Catalunya, Alejandro Fernández, que diu que “el procés segueix el seu curs” i que “no s’aturaran”.
Bona part dels partits d’àmbit espanyol ho comparteixen i proven de treure’n rèdit. El mateix dia que es va aprovar, en qüestió de minuts, el PSC, Vox, Ciutadans i el PP anunciaven que demanarien la reconsideració de l’admissió a tràmit, fet que obliga a repetir la votació els dies vinents. Però els partits han competit per anar més enllà, i Vox i Ciutadans ja han avançat que portaran la qüestió al Tribunal Constitucional espanyol.
David Folch: “Volem que aquesta ILP sigui un revulsiu per a l’independentisme”
El cap de Ciutadans a Catalunya, Carlos Carrizosa, va afegir, a més, que ho portaria a la fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, per prevaricació i desobediència, perquè actués contra la presidenta, Anna Erra; la secretària segona, Aurora Madaula, de Junts; i el secretari tercer, Carles Riera, de la CUP. Per tant, ara Ciutadans, en hores baixes, s’afegeix a Vox en l’intent de judicialitzar la qüestió més enllà de la constitucionalitat i amb la intenció d’obrir una causa judicial contra la mesa del parlament actual.
En aquesta línia, en pocs dies han fet unes quantes declaracions, amb estirabots, cosa que els ha permès de recuperar un cert ressò mediàtic. La diputada Anna Grau, portaveu de Cs, amb un to sorneguer, va explicar que portaven la qüestió als tribunals, “que ja són vells amics de la mesa del parlament”, i va qualificar la ILP de “DUI fantasma”. I Carrizosa feia símils mèdics, parlant de “febre colpista” i de “xarop de justícia”.
Si este martes 20 Anna Erra admite a trámite en el Parlament esta Proposición de Ley para la Independencia, habrá que bajarle la fiebre con alguna cucharada de jarabe de Justicia. Las pastillas de amnistía del Dr. Sánchez dan impunidad, pero no quitan la fiebre golpista. https://t.co/lYZo0puZqf pic.twitter.com/8vbxupCztN
— Carlos Carrizosa (@carrizosacarlos) February 16, 2024
Vox tampoc no perd pistonada. La diputada María García Fuster diu que admetre la ILP a tràmit és un atac “a l’estat de dret i atempta no solament contra tots els catalans, sinó contra tots els espanyols”. Alhora va anunciar una querella per desobediència i va dir que farien servir tots els mitjans legals contra la mesa. El partit ultradretà va ser un dels impulsors de la querella contra la mesa de la legislatura anterior, presidida per Roger Torrent, i en va ser acusació, per haver permès de debatre sobre la monarquia i l’autodeterminació. El TSJC va absoldre els membres de la mesa, però el cas encara no s’ha tancat i hi ha recursos al Tribunal Suprem i peticions de repetició del judici.
El govern espanyol, en defensa de la constitució espanyola
Allò que ha fet la mesa és no vetar la iniciativa promoguda per Solidaritat Catalana per la Independència i ara ha d’haver-hi un procés, amb la recollida de cinquanta mil signatures, perquè es debati la proposta. Primer es faria un debat a la totalitat, on es podrien presentar esmenes de rebuig a la iniciativa i un representant dels impulsors tindria dret d’intervenir-hi. Si passés aquest tràmit, aleshores començaria el procediment legislatiu habitual. De manera que aquesta setmana no hi ha hagut un suport a la declaració d’independència, sinó solament al fet que es pugui debatre al parlament.
Quins passos ha de seguir la ILP de declaració de la independència?
No obstant això, la vice-presidenta del govern espanyol, María Jesús Montero, també ha entès la decisió com una reactivació del procés independentista. “És important que ells sàpiguen i que tots sapiguem –va dir– que evidentment l’ordre constitucional es respectarà amb aquest govern. I això significa molt, ho significa tot.”
Montero avisa a Junts de que la Constitución “se va a respetar” https://t.co/Q0uU69RifC pic.twitter.com/YgSwrxsUOO
— Europa Press TV (@europapress_tv) February 21, 2024
La portaveu del PSOE, Esther Peña, també va dir que Junts “redundava en errors” per haver tramitat la ILP al parlament. I Jordi Hereu, ministre d’Indústria espanyol i ex-batlle de Barcelona, va afegir que era “un camí equivocat” i que estava convençut que no es materialitzaria.
Els diaris espanyolistes, com un sol home
La reacció dels partits ha anat acompanyada de titulars irats a la premsa espanyola, que van donar una importància destacada a la notícia. L’ABC hi va dedicar l’editorial –”Junts no menteix“–, en què deia que la decisió de la mesa era una provocació i un avís. I afegia: “No hi ha cap dubte que Junts no enganya ningú. Si no aconsegueix una amnistia total i un referèndum d’autodeterminació pactat amb l’estat, tibarà la corda fins a fer una declaració unilateral.” La frase final de l’editorial és una súplica: “Sánchez encara és temps de frenar-ho en sec.”
A El Español, l’article “Junts hi torna: els lletrats del parlament alerten que la ILP a què dóna suport és inconstitucional“, diu: “Els més de sis anys de Carles Puigdemont fugit de la Justícia espanyola no han servit perquè opti pel ‘retrobament’, sinó perquè aprofiti l’oportunitat que li dóna la negociació de la llei d’amnistia amb el PSOE per a tornar a caminar. El partit de Puigdemont demostra que ‘no renuncia a la via unilateral’ tramitant una llei que ‘contradiu el disseny constitucional’, ‘canvia el model d’Estat’ i ‘el subjecte de sobirania’.” El diari, doncs, hi veu una reactivació d’una confrontació amb l’estat espanyol.
El Confidencial ho entén com una provocació. El titular que hi dedicava era “Junts provoca la Moncloa en plena negociació de l’amnistia donant suport a una iniciativa per a declarar la independència“. Segons La Razón “Junts tesa la corda” i Libertad Digital encara va més enllà: “Mentre Sánchez amplia l’amnistia, els separatistes tramiten la independència“.
