16.02.2024 - 21:40
D’ençà de fa més d’un any, hi ha una temperatura anòmalament alta i la sequera causa estralls, i no hi ha res que faci preveure que la situació canviarà aquests mesos vinents. El programa Copernicus, d’observació per satèl·lit de la Terra, estima que hi haurà una temperatura més alta que no és habitual cada mes almenys fins a l’agost, quan s’acaben les prediccions.
El gener d’enguany ja ha estat el més calorós registrat mai a escala mundial, i ha mantingut la tendència del 2023, que va ser l’any més càlid de la història recent. El programa Copernicus ha revelat que el gener va ser 0,7 °C més càlid que la mitjana entre el 1991 i el 2020, i 1,66 °C per sobre de la temperatura durant l’era pre-industrial (1850-1900), abans de l’arribada de la industrialització i la crema en massa de combustibles fòssils.
En el cas dels Països Catalans, és previst que hi hagi una temperatura anòmalament alta en tots els mesos, almenys d’un grau més que no seria habitual. També passarà a escala mundial i els científics ja han advertit que enguany se superaran les temperatures del 2023. Sobre això, l’Oficina Meteorològica del Regne Unit va estimar que enguany hi hauria una temperatura entre 1,34 °C i 1,58 °C per sobre de la mitjana del període pre-industrial (1850-1900). L’Acord de París del 2015 pretenia de mantenir l’escalfament a llarg termini per sota d’un grau i mig, però enguany ja es podria superar aquesta barrera. Tot i que l’acord feia referència a un augment estable, i no un any en concret, les dades són demolidores. El doctor Nick Dunstone, de l’Oficina Meteorològica del Regne Unit, diu que el primer any per sobre d’1,5 °C seria sens dubte una fita en la història del clima.
Per una altra banda, si bé el mes de gener va ser més humit que no és habitual en bona part d’Europa, amb tempestes al nord i el sud-oest del continent, les condicions van ser més seques als Països Catalans, a l’estat espanyol, al Magrib, al sud del Regne Unit, a Irlanda, a l’est d’Islàndia, a la major part d’Escandinàvia, a part del nord-oest de Rússia i als Balcans orientals.
En els mesos vinents, almenys fins a l’agost, no és previst que hi hagi cap mes amb més pluja que no és habitual i, de fet, en algunes zones del país, especialment on hi ha els embassaments en un estat més crític, és previst que l’estiu sigui encara més sec.
Com es fa una predicció a llarg termini?
La previsió a mesos vista és possible gràcies a un seguit de components que permeten de preveure com seran els anys i les estacions, tot i que, com és lògic, no és possible de predir l’oratge d’un dia concret amb mesos d’antelació. El component més important de variabilitat climàtica d’un any a un altre és la temperatura de la superfície de l’oceà Pacífic, que té un impacte mundial en la circulació atmosfèrica. Un fenomen que s’explica per la rotació terrestre i, en conseqüència, pel desplaçament de les marees de l’hemisferi nord al sud.
Sobre això, per una banda, hi ha El Niño-Oscil·lació del Sud, un fenomen natural que passa quan les aigües de l’oceà Pacífic es tornen molt més càlides que no és habitual i crea una onada de calor que fa augmentar la temperatura mundial d’un grau o dos. Per contra, l’extrem oposat és el fenomen de La Niña, que es produeix quan hi ha episodis freds a l’oceà Pacífic. Després de tres anys de refredament amb La Niña, d’ençà del mes d’agost del 2023 que va començar El Niño. Els efectes triguen mesos a notar-se ací i acostumen a ser més influents durant el pic, a la tardor i l’hivern.
Així, les temperatures altes s’expliquen en gran part per aquest fenomen. El Centre de Predicció del Clima preveu que El Niño s’acabarà cap al mes d’abril, i a partir del mes de juny començarà La Niña, fet que portaria un clima més fred a Europa cap a la tardor i hivern.
També hi ha unes altres causes més enllà de la temperatura de la superfície de l’oceà Pacífic en les prediccions, com ara les temperatures de l’oceà Atlàntic tropical i l’oceà Índic, que també poden causar canvis d’oratge importants i poden influir en el clima estacional, la neu acumulada o la humitat del sòl.
A més, hi ha una tendència constant d’augment de la temperatura, impulsada per les emissions de gasos d’efecte hivernacle i que ha fet que aquests darrers vuit anys hagin estat els vuit més calorosos registrats al món. Els efectes d’aquest escalfament global fan augmentar la temperatura dels oceans, i això fa que vagi a parar més aigua calenta a l’atmosfera i s’intensifiquin les tempestes i els huracans. També es traduirà en més onades de calor i unes condicions que afavoriran que hi hagi més incendis forestals.
Uns jocs olímpics massa càlids?
L’augment de la temperatura i la previsió d’un estiu encara calorós han fet saltar les alarmes a l’estat francès. Els organitzadors dels Jocs Olímpics de París reconeixen que la calor pot ser un bon maldecap i que segueixen atentament els models a llarg termini. “Estem molt atents a les previsions de temperatura”, explicava l’occità Tony Estanguet, tres vegades campió olímpic i president del Comitè Organitzador de París 2024.
Els organitzadors diuen que han previst mesures específiques segons l’esport. Si els canvis són bastant fàcils per a esdeveniments a l’interior, per exemple, amb aire condicionat, els exteriors potser s’hauran de reprogramar, tal com ja es va fer en alguns esdeveniments en els Jocs Olímpics de Tòquio, quan la marató en categoria femenina es va avançar a causa de la calor.
Météo France solament publica les grans tendències durant tres mesos i, per tant, s’hauran d’esperar a l’abril per tenir una indicació força vaga del juliol. Si bé el canvi climàtic i la temperatura alta ja havien obert un intens debat respecte dels jocs olímpics d’hivern i la capacitat de molts estats de poder organitzar les competicions en llocs on en un futur no hi haurà prou neu, ara el debat arriba també als d’estiu. La competició es fa principalment a París i rodalia, però hi ha algunes proves que es faran lluny de la capital francesa. Els partits de futbol també es disputaran en ciutats com ara Bordeu, Marsella i Niça, i les proves de navegació es faran a les aigües mediterrànies de Marsella.
Els investigadors alerten del risc d’una onada de calor molt pitjor que no la del 2023 durant els jocs olímpics. En aquestes ciutats es poden assolir temperatures molt altes si hi torna a haver onades de calor com les de l’any passat. Segons que expliquen els organitzadors, hi ha un pla de contingència per a ajustar els horaris en cas de calor extrema, però, ara com ara, no hi ha cap pla per a canviar el lloc on es disputen les competicions.
