04.03.2024 - 18:32
|
Actualització: 04.03.2024 - 19:57
Un informe de l’Agència Tributària en el cas Koldo vincula el rescat de Globalia (Air Europa) amb l’activitat empresarial d’un dels principals investigats en aquesta causa, el comissionista Víctor de Aldama, que va ser qui va oferir al Ministeri de Transports espanyol la compra de màscares en plena pandèmia. “De la seva participació en les negociacions d’Air Europa amb el Ministeri de Transports per a l’anomenat ‘rescat de la companyia’ (que va significar una inversió en préstecs participatius i ordinari de l’estat superior a 475 milions d’euros en l’exercici) el 2020, es va forjar l’oferiment de màscares pel senyor Aldama al ministeri”, sosté aquest informe, datat el 2 de febrer.
El conjunt de negociacions d’Air Europa i el ministeri, “la seva proximitat amb determinats funcionaris i, sobretot, la coincidència temporal (març del 2020) va propiciar l’oferiment de les màscares, del seu transport i del preu i l’acceptació pel ministeri”, segons que va declarar Aldama a l’Agència Tributària. A això cal afegir, diu l’informe, el fet que el procediment administratiu de contractació d’emergència va facilitar la rapidesa i la manca de concurrència.
Primer contracte d’Aldama amb Globalia
El setembre del 2019, Aldama, que fins a aquell moment no tenia cap activitat coneguda, va signar un contracte amb Globalia “per resoldre un problema de liquiditat de la companyia amb el govern de Veneçuela la retribució del qual era cinc milions de dòlars”. Tot i això, “cap de les dues parts, que sí que van reconèixer la signatura del contracte, van admetre el pagament d’aquest import”, segons Hisenda. El novembre del 2019, prossegueix, Aldama, actual president del Zamora CF, va comprar la societat MTM 180 a Alfredo Ruiz Plaza, el seu soci de la constructora madrilenya Grupo Vivir, i va signar un contracte d’assessoria amb Globalia per deu mil euros mensuals.
“La companyia, requerida en dues ocasions, va negar que cap empresa del grup tingués relació amb Víctor de Aldama per a res que tingués a veure amb les màscares i el seu transport, i va identificar altres temes en què sí que va treballar: fonamentalment una línia aèria a Geòrgia”. Hisenda refereix que Aldama era cònsol honorari de Geòrgia a l’estat espanyol, consultor d’importants empreses xineses i consta haver fet negocis a Mèxic, per la qual cosa és reconegut a l’estat d’Oaxaca, d’on, segons consta a la causa, també era cònsol honorari.
Aldama i Cueto s’associen en el “negoci de les màscares”
El negoci de les màscares, segons l’informe, “es va instrumentar amb un soci que va finançar durant tres mesos la primera operació i va dotar d’estructura empresarial necessària”. Aquest soci era Juan Carlos Cueto, a qui ja coneixia de negocis de restauració i que, arran de la impossibilitat de crear una UTE, li va oferir per a l’operació l’empresa Soluciones de Gestión, “l’activitat de la qual havia estat la construcció d’enginyeria a Angola, encara que des del 2018 no feia cap activitat amb èxit”. “El repartiment de beneficis es va articular en funció d’atribuir al senyor Aldama uns percentatges per màscares venudes i transport realitzat que van suposar un total de la tercera part dels beneficis totals del negoci.”
Els serveis que va prestar Aldama van ser negociar l’adjudicació i contactar amb els proveïdors i els seus representants, i no consta la intervenció de cap més persona contractada (tret de l’intermediari Fady Tawill, que és retribuït), per la qual cosa tota la feina per la qual s’imputen beneficis a les seves societats es corresponen als serveis prestats d’intermediació o de facilitació del negoci.
Frau a Hisenda per no haver declarat l’IRPF
Hisenda ha constatat que Aldama “no ha tributat res a IRPF pels diners percebuts amb origen en els seus actes propis i personals (el seu sou a Deluxe era de deu mil euros)”. “Una vegada iniciada la inspecció, les societats i Aldama mateix van negar qualsevol retribució amb els negocis i contractes dels quals semblava presumir: així mateix amb el contracte amb la mexicana Asesores Adserlog; va negar també la retribució del contracte amb Globalia/Air Europa”, i consta també un contracte amb Huawei posterior a 2020.
L’Agència Tributària observa que, si bé aporta com a experiència suposats contractes, una vegada requerida informació, diu que no es van executar. “La realitat tributària del senyor Aldama sembla que és aquesta, l’opacitat, els últims anys anteriors a oferir els seus serveis per a la localització de màscares al Ministeri de Transports, segons que afirma ell mateix.” Només disposaria d’un sou de deu mil euros l’any, pagat per Deluxe Fortune, i per això, com que és tan “exigu”, esdevé un no-declarant de l’IRPF, condició que ha mantingut d’ençà del 2015, assenyala l’AET.
Sí que ha declarat l’Impost sobre Societats, però la seva feina va ser “assessorar personalment, aconseguir el contracte i/o aconseguir màscares i el seu transport amb intermediaris i això, en les condicions exposades, entén aquesta Inspecció que només es pot tributar a l’IRPF”, diu. “En el mateix exercici 2020, amb la interposició de dues societats i uns ingressos personals obtinguts de 5.657.393,46 (amb origen en Soluciones i Globalia/air Europa), la tributació efectiva, sumant el que ingressa per les dues societats interposades, va ser de 688.520 euros”.
A això, caldria afegir-hi els ingressos de 140.000 euros amb origen en assessoria a Globalia/Air Europa imputades a MTM 180, per la qual cosa “al marge de qualsevol estructura empresarial, s’han d’imputar a la persona física”. “Això representa un total d’ingressos de 5.657 .393,46 euros”. El resultat d’aquesta regularització, observa, serà una possible quota d’IRPF que sobrepassi “molt àmpliament els 600.000 euros (es pot acostar a 1.834.000 euros)”.
