18.04.2018 - 18:10
|
Actualització: 19.04.2018 - 07:48
La secretària general de Finançament Autonòmic i Local del Ministeri d’Hisenda espanyol, Belén Navarro, ha insistit – després de la petició del jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena– que no es van destinar diners públics al referèndum del primer d’octubre. Durant la compareixença a la Comissió de Pressupost del congrés espanyol, ha assegurat que no es van destinar diners públics a fer possible el referèndum, ni des del Fons de Liquiditat Autonòmica ni del control de pagaments de les entrades a compte. Ha recordat que aquesta qüestió és objecte d’estudi per part dels tribunals i els òrgans jurisdiccionals per si consideressin que s’han desviat diners que no corresponguin al FLA o al pagament de proveïdors, o bé, que aquest pagament de factures certificat per interventors ‘no correspongués a la seva finalitat’.
Navarro ha recordat que el FLA té bàsicament dos trams: un de venciment de deute i un de pagament a proveïdors, de manera que els diners que es donen a les comunitats autònomes per mitjà del FLA van directament al pagament de venciment de deute o als proveïdors mitjançant una plataforma on la comunitat carrega les factures i es paga directament els proveïdors.
Navarro s’ha manifestat en la mateixa línia que el ministre Montoro va exposar en una entrevista al diari El Mundo, en què va dir que no s’havia destinat ‘ni un euro’ de diners públics de la Generalitat al referèndum. ‘Jo no sé amb quins diners es van pagar aquelles urnes dels xinesos, ni la manutenció de Puigdemont, però sé que no amb diners públics’, deia. Montoro, que tenia el control dels pagaments de la Generalitat el dia del referèndum, va apuntar que només s’haurien pogut gastar diners públics si s’hagués produït algun delicte de falsificació mitjançant un acord entre un funcionari i un proveïdor.
Les manifestacions de Navarro indiquen la resposta que Hisenda podria donar ben aviat al magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena, que avui ha dictat una providència on requereix a Montoro que enviï informació ‘tan aviat com sigui possible’, en la qual acrediti per què afirma que no s’ha gastat diner públic en l’organització del referèndum.
La demanda de Llarena
Segons Llarena, aquestes declaracions contradiuen proves recollides durant la instrucció. Per això li demana que acrediti aquesta ‘certesa’ que no hi hagué malversació, perquè el govern espanyol controlava en aquell moment els comptes de la Generalitat.
A la interlocutòria de processament, Llarena deia que d’acord amb les investigacions practicades s’havien destinat almenys 1,6 milions d’euros de diners públics a l’organització del referèndum. Concretament, estableix que es van gastar 224.834 euros en el registre dels catalans a l’estranger, 277.804 euros en campanyes de publicitat i difusió, 979.661 euros per a repartir butlletes, el cens electoral i les citacions de les meses i 199.700 euros en la participació d’observadors internacionals.
Llarena ha processat 14 dels 25 investigats pel delicte de malversació: tot els membres del govern i de la mesa del parlament (tret de la presidenta, Carme Forcadell). A la providència, Llarena no amaga que fa el requeriment a Montoro perquè diversos encausats que han passat pel Suprem aquesta setmana han usat aquesta entrevista per defensar que no hi va haver malversació. Entre ells, el vice-president i conseller d’Economia, Oriol Junqueras; o, avui mateix, el conseller de Presidència, Jordi Turull.
