21.09.2017 - 09:52
El CSIF dona per “tancada” la negociació i decideix aquest dijous si convoca mobilitzacions, mentre que CCOO i la UGT també veuen “molt lluny” l’acord
MADRID, 21 (EUROPA PRESS)
El Ministeri d’Hisenda i Funció Pública fixarà aquest dijous de manera definitiva l’augment salarial per als funcionaris el 2018 en la Taula General per a la Negociació de les Administracions Públiques, després d’haver millorat aquest dimecres per segona vegada la seva oferta d’augment salarial per als funcionaris en el proper trienni, fins a plantejar una forquilla d’entre el 5,34% i el 7,95%, si bé els sindicats veuen l’oferta “molt insuficient” i CSIF dona per tancada la negociació.
Hisenda traslladarà l’augment salarial definitiu per als funcionaris en la reunió d’aquest dijous a les 16:00 hores de la Mesa General de Negociació de les Administracions Públiques, en la qual hi ha representats tant els sindicats com l’Administració, comunitats autònomes i ajuntaments, a través de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP).
La seva convocatòria és obligatòria abans de la presentació de l’avantprojecte de Pressupostos Generals de l’Estat (PGE) que el Govern espanyol preveu aprovar aquest divendres i en el qual s’inclourà l’augment salarial dels funcionaris per al 2018.
En la reunió d’aquest dimecres, Hisenda va oferir als sindicats una augment addicional del 0,5% per al 2020 si es compleix l’objectiu de dèficit d’aquest any i ha introduït una altra millora en la part variable de l’augment.
Així, va millorar la forquilla d’increment salarial per als propers tres anys, situant-se en un mínim del 5,34% a un màxim del 7,95%, segons han informat els representants sindicals al final de la reunió mantinguda amb la secretària d’Estat de Funció Pública, Elena Collado.
Detalladament, l’increment ofert per Hisenda contempla un augment fix de l’1,5% per al 2018, de l’1,75% per al 2019 i del 2% per al 2020, a la qual se sumaria una altra part variable lligada a l’evolució de l’economia espanyola.
Aquesta part variable podria aportar, si es compleix la previsió de creixement del Govern central, una alça addicional del 0,25% el 2018, del 0,5% el 2019 i un altre 0,5% el 2020. En el cas que se superés en quatre dècimes la previsió del PIB, l’augment addicional seria del 0,5% el 2018 i un altre 0,75% el 2019 i el 2020. A més, Hisenda ha ofert una altra alça addicional de mig punt si es compleix l’objectiu de dèficit l’any 2020.
Amb aquestes xifres, la forquilla d’augment salarial per als funcionaris del 2018 oferta per Hisenda per als propers tres exercicis aniria d’un mínim del 5,34% a un màxim del 7,95% en el millor dels casos.
L’augment final del 2018 serà el tercer consecutiu, després de les alces de l’1% aprovats tant el 2016 com el 2017, després de la baixada del 5% escomesa pel Govern de José Luis Rodríguez Zapatero el 2010 i la seva congelació l’any següent, el 2011, i durant tota la legislatura de Mariano Rajoy. A més, Rajoy va suprimir la paga extra de Nadal del 2012, si bé posteriorment va ser retornada íntegrament.
ELS SINDICATS HO VEUEN “MOLT INSUFICIENT” I CSIF TANCA NEGOCIACIÓ
Malgrat l’última millora de proposta salarial duta a terme per Hisenda, els sindicats la segueixen veient “molt insuficient” en no permetre recuperar el poder adquisitiu perdut durant els anys de crisi, que xifren entre un 13% i un 20%, per la qual cosa traslladaran el seu rebuig en la Taula General i no descarten mobilitzacions si no s’aconsegueix un acord. De fet, CSIF dona per tancada la negociació, mentre que la UGT i CCOO segueixen veient l’oferta “molt insuficient”.
No obstant això, han valorat l’avanç en la negociació sobre l’ocupació, davant la proposta d’Hisenda d’ampliar la taxa de reposició del 100% que tenen ara els sectors prioritaris a la resta, mentre que han lamentat que Hisenda rebutgi la seva petició sobre la jornada laboral de 35 hores setmanals, per tornar a recuperar l’establert anteriorment en l’Estatut Bàsic, de manera que cada administració tingui marge per establir les seves jornades, amb un topall màxim.
CSIF DECIDEIX SI CONVOCA MOBILITZACIONS
El vicepresident de CSIF, Francisco Iglesias, ha assenyalat que la nova oferta és “pràcticament la mateixa” i segueix sent “insuficient”, perquè no s’ha millorat “substancialment”, per la qual cosa malgrat les millores introduïdes per Hisenda en la seva oferta i el seu “diàleg”, aquest dijous traslladarà a la Comissió Nacional del sindicat la ruptura de la negociació. En aquesta comissió es valorarà la possibilitat de convocar mobilitzacions en el sector públic.
Per la seva banda, la secretària de Polítiques Públiques de la Federació de Serveis a la Ciutadania de CCOO, Miriam Pinillos, va indicar que Hisenda no ha ofert “res substanciós”, sinó una cosa “molt continuista” en matèria salarial.
En aquesta línia, Pinillos ha assegurat que s’està “molt lluny d’un acord” perquè “en el millor dels escenaris es recupera un 5% de poder adquisitiu”, per la qual cosa es quedaria “molt lluny” de les seves peticions.
L’Àrea Pública de CCOO valorarà aquest dijous en una reunió interna l’última proposta d’Hisenda, però Pinillos va avançar que s’està “molt lluny” de poder aconseguir un acord a la Taula General, encara que no es descarta seguir negociant. Això sí, tampoc no es descarta la convocatòria de mobilitzacions si no s’assoleix un acord.
De la seva banda, el secretari d’Organització de FeSP-UGT, Fréderic Monell, va apuntar que la millora plantejada pel departament que encapçala Cristóbal Montoro no compleix les expectatives de recuperació de poder adquisitiu, si bé també seguiran oberts a la negociació.
AVANÇ EN OCUPACIÓ I ‘NO’ A LES 35 HORES
Pel que fa a l’ocupació, Hisenda va traslladar als sindicats la seva intenció de mantenir la taxa de reposició del 100% en els sectors prioritaris, però augmentar-la un 25% en la resta dels sectors, passant del 50% actual al 75%. A més, s’elevaria al 115% la taxa de reposició de les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat. Segons dades de l’UGT, la pèrdua d’ocupació en les administracions públiques és de 60.796 treballadors entre el 2013 i 2017.
Iglesias (CSIF) va valorar l’avanç en la negociació sobre la millora de l’ocupació pública, amb l’ampliació de la taxa de reposició del 100% dels sectors prioritaris a la resta, la cobertura de llocs vacants i la generalització del pla d’estabilització dels interins, però ha lamentat el rebuig a negociar la jornada laboral de 35 hores.
Alhora, Pinillos (CCOO) també va criticar que des de Funció Pública no s’ha ofert “res” respecte a les reivindicacions sindicals de recuperació de la negociació col·lectiva per a la jornada laboral de 35 hores.
Monell (UGT) també veu “clarament insuficient” la posició d’Hisenda sobre la recuperació de la negociació col·lectiva perquè les comunitats autònomes puguin establir les seves jornades laborals i la recuperació de la jornada parcial.
D’aquesta manera, Hisenda manté el seu rebuig a tornar a recuperar l’establert anteriorment en l’Estatut Bàsic, tal com demanen els sindicats, en el qual s’establia una jornada màxima de 37,5 hores, així com que les diferents administracions poguessin fixar jornades diferents adequades a les seves característiques laborals i que acordin amb les organitzacions sindicals, com ha estat el cas d’Andalusia, Extremadura, Castella-la Manxa, Castella i Lleó, País Basc o l’Ajuntament de Madrid.
