Nou dones catalanes preparen una expedició a Mart per a despertar vocacions

Hypatia I és una tripulació que s’ha embarcat en una missió especial. L’abril del 2023 viatjarà a Utah (Estats Units) per participar en una simulació d’una estada a Mart. Són nou científiques catalanes, entre vint anys i quaranta-sis, amb una trajectòria de superació.  Durant dues setmanes duran a terme projectes de recerca relacionats amb l’espai, en una situació que recrearà amb tot detall la vida a la superfície de Mart. Però, més enllà de la recerca, s’han proposat una missió que totes comparteixen i consideren essencial:  inspirar nenes a seguir vocacions científiques. Estan convençudes que crear referents és imprescindible.

Aniran a Mart?

Cada any, la Mars Society, l’entitat que gestiona l’Estació d’Investigació Anàloga a Mart (MDRS), organitza una convocatòria oberta a científics, enginyers i estudiants per a dur a terme projectes de recerca a les seves instal·lacions. És un dels diversos centres de simulació de l’espai que hi ha al món. Són instal·lacions situades en llocs remots i extrems de la Terra on es pot simular la vida en uns altres planetes.

Per a la convocatòria, l’equip d’Hypatia I va presentar un seguit de projectes que van cridar l’atenció dels responsables de la instal·lació, que l’han autoritzat a fer-hi una estada de dues setmanes.

VilaWeb ha parlat amb dues de les nou integrants del grup: Anna Bach, matemàtica i analista de dades, i Carla Conejo, biòloga i responsable de projectes a la Fundació la Pedrera, que és, juntament amb Mariona Badenas, la impulsora del projecte. La resta de components són: Ariadna Farrés, Laia Ribas, Núria Jar, Neus Sabaté, Cesca Cufí i Helena Arias. “La idea va sorgir l’11 de febrer d’enguany, el Dia de la Nena i la Dona en la Ciència, quan ens vam conèixer i vam decidir de reclutar un equip per presentar-nos a la convocatòria –explica Conejo–. Vam fer una recerca de talent a Catalunya i ràpidament en vam trobar, perquè n’hi ha molt. Vam fer propostes a investigadores consolidadíssimes, que s’hi han embarcat amb la mateixa il·lusió que nosaltres.”

La tripulació, que pren el nom d’Hipàcia d’Alexandria, considerada la primera dona científica de la història, és deliberadament diversa. Conejo ho argumenta així: “Volíem que fos un equip intergeneracional, que representés la dona en diverses etapes de la vida, tant en l’àmbit professional com en el personal.” I Bach afegeix: “La idea és que sigui també un equip interdisciplinari, perquè el màxim de dones s’hi puguin sentir representades.”

Missions diverses per a un objectiu comú: crear referents femenins

Cada membre de la tripulació tindrà una missió concreta vinculada amb els seus camps d’investigació: la biologia, les matemàtiques, l’astrofísica, el periodisme i fins i tot l’art. I alhora tenen una fita comuna: fomentar referents femenins de ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques (coneguts per “referents STEM”, en la sigla en anglès). Volen plantar una llavor perquè en un futur més i més noies s’endinsin en el món de la ciència i la tecnologia.

Els centres de simulació com la MDRS són de gran utilitat per a científics. La tripulació d’Hypatia I hi durà a terme projectes vinculats amb els camps d’estudi de les integrants, com ara un prototip de bateries biodegradables d’un sol ús. “Si haguéssim d’anar a Mart, seria molt difícil de portar-hi combustible per a obtenir energia. La idea és crear bateries que es puguin utilitzar com a font d’energia fetes amb materials que trobaríem en el sòl de Mart”, diu Bach.

Conejo explica que el seu camp d’investigació seran els ritmes circadiaris, com es troben afectats els cicles de son i vigília en l’ésser humà a l’espai. “La meva recerca es basa a trobar indicadors per a saber en quin moment aquests cicles es desregulen i poden causar-nos problemes de salut –diu–. Se sap que a Mart el dia és quaranta minuts més llarg i això podria pertorbar la nostra fisiologia.”

Finançament per a continuar inspirant noves tripulacions

Per a aquest projecte, les integrants d’Hypatia I hauran d’aprendre a viure com viurien a l’espai. Abans d’anar a Utah s’hauran d’entrenar com qualsevol altra tripulació d’astronautes. Hauran d’aprendre a col·locar-se vestits espacials, planificar rutes, comunicar-se amb bases terrestres… Encara no hi són, en aquest punt. “Ara som en el moment de trobar aliats, no tan sols gent que hi aporti recursos econòmics, sinó també gent que s’hi vulgui implicar emocionalment. Volem col·laboracions que siguin enriquidores en tots dos aspectes”, diu Conejo. I Bach concreta: “Volem aconseguir mecenes per al projecte.”

Totes dues coincideixen a remarcar que la seva aventura no s’acaba el 2023. “El nostre projecte es diu concretament Hypatia I, que és una manera de dir que volem que hi hagi Hypatia 2, 3 4 i tantes com en vinguin… Per això necessitem com més recursos millor, per fer possibles missions futures.”

Trencar sostres de vidre

Malgrat que darrere la tripulació d’Hypatia hi ha històries d’èxit, coincideixen a destacar la falta de referents femenins en l’àmbit científic. “Nosaltres som la primera generació que comença a tenir-ne en posicions elevades”, explica Conejo, de vint-i-set anys. “Tenim exemples històrics, com Marie Curie, que va guanyar dos Nobel, però trobem a faltar referents de més a prop.”

Per això que destaquen les trajectòries d’algunes de les integrants de l’equip. “Tenim companyes que són caps de recerca, elles són les nostres referents –diuen–. Ara es produeix un fenomen molt bonic dins l’equip d’Hypatia, que és aquesta relació de mentor-mentoritzat. És un valor que voldríem transmetre a les futures generacions d’Hypatia.”

Conejo i Bach reclamen a l’administració que es trenquin els sostres de vidre. I posen d’exemple la conciliació familiar, perquè a les dones no els perjudiqui el fet de voler tenir fills.