“Hi ha urbanitzacions dins els torrents”: les Illes, un territori amb moltes més zones inundables que les cartografiades

Els partits de les Illes no s’han posat d’acord i, ara com ara, s’ajorna el debat en què s’havia de prohibir la construcció en sòl rústic dins zones inundables. S’havia previst de fer-lo al ple d’aquesta setmana, però el Partit Popular cerca l’acord de tots els grups per introduir l’esmena que rectifiqui les seves intencions. I l’oposició diu que la resposta del govern en les negociacions ha estat, de moment, “ineficaç i insuficient”.

Cal recordar que el govern de Marga Prohens va aprovar fa pocs mesos el decret llei de simplificació administrativa, en què s’anul·lava aquesta prohibició, instaurada pel darrer govern d’esquerres dos anys després de la torrentada de Sant Llorenç. Després de la tragèdia del País Valencià, el discurs del PP ha canviat.

A les Illes hi ha actualment 43 àrees de risc potencial significatiu. I, segons el director de l’Observatori de Riscos Naturals i Emergències de les Illes Balears (RiscBal), Joan Estrany, només a Palma i Marratxí hi ha unes 123.000 persones que viuen dins zones inundables, més la població flotant. “Ara tothom està sobreavisat i sobreestima el risc d’inundació, però d’aquí a dos anys ningú no se’n recordarà i tornarem a fer com abans. Aquesta és la realitat”, lamenta Estrany, en una conversa amb VilaWeb.

Explica que, a banda d’aquesta quarantena d’àrees que s’inclouen en la cartografia, n’hi ha moltes més: “Els espais de l’aigua s’han deixat de respectar. Qualsevol qui hagi comprat una finca i li agradi un punt específic, instal·la un xalet en sòl rústic dins un comellar.” Posa d’exemple Aucanada, a Alcúdia. “Abans fins i tot es creaven estructures per evitar que hi hagués processos d’inundació, però totes aquestes referències s’han perdut de fa dècades”, diu.

Seguint l’exemple, conta que el relleu d’Aucanada és un reflex claríssim de processos d’inundació importants i que a la part baixa de la conca hi ha hagut una deposició de sediment constant durant desenes o centenars de milers d’anys. És a dir, que inundació rere inundació s’hi han anat dipositant els sediments. “Ara s’hi han construït urbanitzacions que fa seixanta anys no hi eren. Els pagesos, fins i tot, hi construïen sistemes de parats [parets seques] per a protegir els conreus. I no et preocupis, que allà no hi construïen cap casa per viure-hi. Ara n’és ple”, adverteix.

Xalets i centres comercials dins els torrents

Així com Aucanada, també parla de les cales situades al Llevant de Mallorca, cursos fluvials molt curts que es troben en les mateixes circumstàncies. “El que va passar l’altre dia a Portocristo és això: cursos fluvials que s’han trobat coberts per la població”, diu. I, sense anar més lluny, dissabte hi hagué una petita inundació a la desembocadura del torrent de Canyamel, també causada per la nova urbanització del cap Vermell, que no fa ni dos anys que hi és.

“Dins els torrents hi trobem urbanitzacions. Hi ha xalets dins torrents!”, insisteix Estrany. I recorda també que hi ha centres comercials com Alcampo, construït a la desembocadura d’un torrent; o el Mallorca Fashion Outlet (l’antic Festival Park), en un meandre. “No ha passat cap desgràcia perquè no hem tingut un episodi com el de València, però algun dia en tendrem un”, adverteix.

A Palma, el perill hi ha molt de perill, atesa la configuració de l’illa. Els cursos fluvials tenen una gran torrencialitat, diu Estrany, perquè la resposta hidrològica d’aquests cursos, amb les característiques geomorfològiques del terreny, són favorables a originar crescudes violentes. La causa de tot plegat és un relleu molt abrupte: la serra de Tramuntana supera el miler de metres d’altitud i descendeix fins a Palma en menys de 10 km, cosa que origina una velocitat del flux molt alta.

A Eivissa, el terreny és semblant al ponent de Mallorca i ja s’hi ha desplegat un sistema d’avisos del RiscBal, com a Menorca, una illa on, tot i que ja hi ha hagut avisos, no hi ha cap zona que sigui en les 43 àrees de risc potencial oficials.

Solucions

Ara com ara els partits continuen negociant com s’introdueix l’esmena al decret, mirant de desfer moviments in extremis. Per tant, hi ha una manca de cartografia de zones en un àmbit oficial (el RiscBal sí que ha desplegat sistemes d’alerta primerenca i treballa per integrar els visors de la Infraestructura de Dades de les Illes –IDEIB–, que les recullen a la seva aplicació). En vista d’això, Estrany té clar que només hi ha tres solucions possibles.

La primera, reconsiderar absolutament l’ordenació del territori i, per tant, no deixar construir més en aquestes zones. Tanmateix, entitats ecologistes com el GOB ja temen que la intenció de l’executiu serà de revisar tan sols la delimitació de les zones inundables ja delimitades a les Illes, amb la intenció de reduir-les allà on hi hagi conflictes d’interessos privats.

La segona solució que proposa és confiar en la tecnologia. I això vol dir que en les zones on ja s’ha construït i no s’enderrocarien les cases es facin servir sistemes d’alerta primerenca que el RiscBal ja aplica.

I la tercera solució té relació directa amb la segona: perquè els sistemes siguin útils, la gent ha d’estar formada. “Han de ser conscients dels perills que corren i fer cas dels avisos”, perquè si no es fa cas poden passar tragèdies.

Les propostes dels partits

El PSIB, Més per Mallorca, Més per Menorca i Unides Podem ja han advertit que no acceptarien cap rebaixa en la prohibició de construir en zones d’inundacions. En concret, exigeixen, per una banda, d’excloure de l’amnistia urbanística en sòl rústic els edificis que es troben en risc d’inundació i, per una altra, que no es pugui classificar nou sòl urbanitzable dins zones d’inundació. A més, demanen la prohibició total de noves construccions i dels canvis d’usos de baixos comercials per fer habitatge en zones perilloses. També proposen de prohibir la construcció d’equipaments públics i qualsevol actuació en els edificis que siguin fora de l’ordenació d’àrees de risc d’inundació.

El PP sembla predisposat a fer canvis i, segons que ha expressat la presidenta, es proposen tres modificacions al decret llei. La primera, la prohibició de construir en les zones inundables, però també de prohibir nous usos residencials i qualsevol mena d’equipament públic en zones de risc. També proposen de fer estudis de les obres d’enginyeria i arquitectura a les àrees de prevenció de riscs on hi ha habitatges o equipaments construïts, amb l’objectiu de protegir la població, tot i que ja ha advertit que no es farà en una legislatura. Per una altra banda, el PP vol que en els habitatges il·legals que hi hagi en zona inundable i que s’acullin a l’amnistia urbanística s’apliquin mesures extraordinàries per a garantir-ne la seguretat. Aquest punt xoca de ple amb les exigències de l’oposició, que demana que no siguin legalitzats.