‘Hi ha un sentiment d’injustícia’: així es viu el moviment de les Armilles Grogues a Catalunya Nord

Per quart cap de setmana consecutiu, les protestes de les Armilles Grogues han captat l’atenció de mitjans d’arreu del món. L’esclat d’aquest moviment ha deixat imatges tan colpidores com el foc als carrers de París o la policia francesa escampant gas lacrimogen i canons d’aigua contra els manifestants. Arran de les protestes, hi ha hagut quatre morts i centenars de ferits i detinguts. El president de l’estat francès, Emmanuel Macron, va provar d’apaivagar ahir el descontentament amb un augment del salari mínim, entre més mesures.

A Catalunya Nord, aquest moviment és actiu des del primer cap de setmana (el del 17 de novembre) i es vertebra en grups com Armilles Grogues 66 i Armilles Grogues de Perpinyà. ‘És un moviment horitzontal que comparteix les reivindicacions de les Armilles Grogues franceses. L’única diferència és que aquí, llevat de Perpinyà, el territori és més aviat rural i, per tant, no hi ha tantes concentracions a les ciutats. Les actuacions es fan a la perifèria del territori nord-català’, explica l’activista Olivier Gandou.

Dins el moviment, a escala estatal es van designar vuit portaveus oficials, però a Catalunya Nord aquestes designacions han estat refusades. Entre els portaveus designats hi ha un nord-català, Thomas, que, segons diverses fonts, va ser candidat del Front National a les eleccions municipals de Canet. Tanmateix, Gandou assegura que l’extrema dreta té molt poc pes dins el moviment, si més no, a Catalunya Nord.

Les Armilles Grogues tenen una ferma voluntat de refusar intervencions polítiques i sindicals. ‘No volem que cap sindicat ni cap partit utilitzi el moviment’, explica Gandou. Sí que és cert que engloben persones de moltes ideologies diferents. ‘Hi ha abstencionistes, gent d’esquerres i de dretes i fins i tot anarquistes’, explica. ‘La dreta clàssica critica el govern, però no vol donar suport a les Armilles, mentre que els ecologistes no volen fer costat a una protesta contra una taxa ecològica. El Partit Comunista i la França Insubmisa, en canvi, ens han donat suport, però sempre deixant clar que ha de ser la gent qui s’ha d’autoorganitzar.’

L’augment de l’impost del carburant, el detonant
La principal reivindicació de les Armilles Grogues, i la més coneguda, és la baixada de l’impost del carburant, que s’ha encarit. Però aquest només ha estat el detonant d’una protesta que reivindica moltes altres coses. ‘Reflecteix un descontentament general pel preu de l’habitatge, per l’estat de les pensions de jubilació, pel salari mínim o per la disminució del màxim de velocitat a les carreteres, entre més. Hi ha un sentiment d’injustícia’, diu Gandou. A banda aquestes reivindicacions, una part del moviment també reclama  un canvi institucional que s’orienti cap a una democràcia més participativa. ‘Es demana un referèndum d’iniciativa ciutadana, un sistema més semblant al de Suïssa, per exemple’, explica.

La recentralització de l’estat francès és un altre dels grans punts forts de la protesta. ‘Hi ha un sentiment d’abandonament per part de l’estat. Falten inversions en algunes parts de la perifèria, completament abandonades.’ Precisament aquest punt té molt a veure amb la protesta pel preu del carburant. Una de les queixes més habituals sobre l’impost del combustible és que hi ha alternatives de transport a les grans ciutats (autobús, metro, tramvia), però, en canvi, a moltes regions cal agafar l’automòbil privat tant sí com no. ‘La gent té consciència de la hipocresia de posar una taxa sobre el preu del carburant perquè no arregla res des d’un punt de vista ecològic. S’ha d’invertir en transport públic gratuït o bé de preu’, afegeix Gandou.

Les mesures de Macron, ‘insuficients’
Arran de les protestes i els problemes que han motivat, la setmana passada Macron es va trobar obligat a reaccionar i va anunciar que retardaria la imposició de l’impost sobre el carburant, sis mesos pel cap baix. ‘Va esperar molts dies i, a més, no va proposar res’, considera Gandou.

Malgrat aquest anunci, les protestes van continuar i ahir Macron va anunciar un conjunt de mesures socials, entre les quals un augment de cent euros del salari mínim l’any 2019 (1.598 euros) sense costs addicionals per als empresaris. També insta les empreses a pagar les hores extra i a donar una prima de final d’any als treballadors, tot lliure d’imposts. A més, ha anunciat una cancel·lació de la pujada d’un impost per als jubilats que ingressen menys de dos mil euros mensuals.

Gandou considera que aquestes propostes són ‘insuficients’ i està convençut que les manifestacions continuaran, especialment per part de jubilats i assalariats. ‘La CSG és una taxa que paguen assalariats i jubilats. Macron havia apujat la taxa a tots els jubilats i ha anunciat que l’abaixaria només als pobres’, explica. ‘No vol restaurar l’impost sobre la fortuna, una altra de les reivindicacions, ni ha parlat del referèndum d’iniciativa ciutadana. A més, ha dit que les Armilles Grogues eren grups violents i ha negat la responsabilitat del govern’, afegeix. També considera ‘paraules buides’ la decisió de declarar l’estat d’emergència social i econòmica que ha pres el president.

Unes protestes contundents amb suport popular
Les Armilles Grogues no han volgut dur mai a terme una protesta, concentració o manifestació normal i corrent, sinó que tenen per objectiu blocar l’economia tallant carreteres i, en conseqüència, impedir la lliure circulació de mercaderies. ‘A Catalunya Nord, al mercat de Sant Carles hi ha hagut molts blocatges i tensió amb la policia’, recorda Gandou.

Tanmateix, les càrregues policíaques s’han concentrat a la ciutat de París, on la tensió entre la policia i els manifestants ha estat més evidents i fins i tot s’han arribat a incendiar vehicles i contenidors. Gandou explica que aquest escenari només s’ha viscut a la capital francesa: ‘El cas parisenc és excepcional. El 90% de les manifestacions no han tingut ni violència ni actuació policíaca. Uns companys es van quedar en un peatge a Perpinyà durant la nit i sí que van rebre càrregues, però no són comparables amb les de París. Durant el dia, no hi ha hagut cap problema, sinó col·laboració de la policia. Fins i tot he vist agents que desobeïen les ordres dels comandaments i deixaven manifestar la gent sense detenir ningú.’

Sobre la violència de les protestes i les víctimes mortals, Gandou creu que en casos com el de París, on s’acumulen molts manifestants, és fàcil que sorgeixin grupuscles violents. ‘Hi ha gent que s’aprofita del moviment per a expressar la ràbia. Com que el govern no vol dialogar ni proposar res, el moviment continua i les persones que aprofiten les manifestacions per a destruir, s’hi mantenen.’

Reivindica les protestes festives i el suport popular del moviment, que assegura que s’acosta al 70%. ‘Hi ha gent que fins i tot ha ballat “La Macarena” en algunes protestes. S’han viscut moments molt festius. El 90% del temps són moments com aquests, però la televisió ensenya sobretot la violència, que és minoritària.’ Efectivament, el primer dia de les protestes es va escampar molt un vídeo en què es veien manifestants nord-catalans ballant una sardana enmig d’una carretera tallada.

Au milieu de la voie rapide la Pénétrante à #Perpignan, moment de communion des #giletsjaunes66 autour d’une sardane. S’en suit le chant révolutionnaire dels Segadors. Bienvenue en pays catalan ! pic.twitter.com/wUpzdl2XJ0

— LIndep_Perpignan (@LIndep_perpi) 17 de noviembre de 2018

Malgrat la contundència i l’efectivitat de les protestes de les Armilles Grogues, Gandou assenyala la manera de reivindicar al Principat com un exemple a seguir. ‘Els nord-catalans i els francesos haurien de fer servir el model de protesta català. Nosaltres no hem arribat a aquest nivell de persistència i mobilització. L’única diferència és que aquesta protesta és a tot l’estat francès, mentre que a l’estat espanyol només protesta una petita part. Per això aquí l’estat reacciona.’