Avui Marta Rovira –exiliada a Suïssa des del març del 2018– i els exiliats del cas del Tsunami, que també hi són d’ençà de final de l’any passat, tornen al nostre país.

És una bona notícia, car s’ha d’esperar que amb això s’acabarà el patiment personal d’una gent que no haurien hagut d’anar-se’n mai a un exili que, siga més curt o més llarg, siga d’anys o siga tan sols de mesos, sempre és una experiència terrible i no desitjada.

Crec que tots ens hem de felicitar, per tant, que ells i també aquells altres implicats en la causa del Tsunami que van optar per quedar-se –com Marta Molina o Oriol Soler– puguen perdre de vista les amenaces que han pesat fins fa poc sobre la seua vida. Això m’alegra molt i estic segur que ens alegra a tots.

Però també cal recordar que hi ha un elefant a l’habitació del retorn. D’aquest retorn d’avui o del retorn d’aviat, que serà molt més complicat, de Carles Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig. I aquest elefant és la persistència encara de la repressió espanyola, del seu govern sobre el nostre país, la manca de llibertat, en definitiva, que hem de suportar set anys després de la proclamació de la independència pel Parlament de Catalunya.

I ho he de recordar, això –encara que a algun lector avui li puga semblar antipàtic o fora de lloc–, precisament perquè la causa –sí, la causa– és allò que fa de l’exili no pas un desplaçament geogràfic més o menys accidentat, sinó un exili. Amb totes les connotacions i amb totes les conseqüències, i per tant amb totes les obligacions, que aquesta paraula té i que sempre, per definició, van més enllà de la persona exiliada.

PS1. Vox ha trencat el pacte de govern al País Valencià i també l’acord parlamentari a les Illes, deixant el PP sol i en minoria en la Generalitat Valencia i el Govern Balear. El malson del pacte amb l’extrema dreta ha durat només un any, però han tingut temps en aquests mesos de fer un mal enorme a les institucions i el país. A partir d’avui s’obre una situació inesperada de la qual anirem informant amb tot el detall. Esperança Camps ens ofereix en aquest anàlisi de les possibilitats que s’obren a partir d’ara: Govern en minoria o convocatòria electoral? Les hipòtesis després de la sortida de Vox del Consell.

PS2. Una de les notícies més inesperades de les darreres eleccions legislatives franceses va ser l’elecció, per primera vegada en la història, d’un diputat abertzale. És Peio Dufau, a qui els nostres col·legues de Berria han fet aquesta entrevista que us oferim avui: “Ara tindrem l’oportunitat de parlar cara a cara amb l’esquerra francesa”.