07.06.2020 - 21:50
‘Dormim al carrer, entre cartons. No tenim ni aigua per a banyar-nos ni menjar calent quan ens aixequem a les sis del matí per anar a treballar als seus camps.’ Serigne Mamadou, un dels temporers de la campanya de recollida de la fruita a Lleida fa unes setmanes denunciava en un vídeo les condicions inhumanes en què viuen. Després d’una forta polèmica, la Paeria ha acabat habilitant el pavelló 3 de Fira de Lleida per allotjar-hi part d’aquests temporers; el futbolista Keita Baldé ha llogat un edifici on se n’allotjaran una seixantena; i tres hotels de la ciutat també oferiran places. Així i tot, es tracta d’un problema estructural que concerneix totes les administracions, i les entitats diuen que no se solucionarà amb pegats ni mesures puntuals.
Segons que explica Llibert Rexach, de la plataforma A Ponent Destriem, la situació dels temporers s’ha fet especialment visible amb la crisi del coronavirus, però es repeteix cada any i té a veure amb un model agrari ‘insostenible’ que no ha canviat en les últimes dues dècades: ‘Cada any hi ha més de dues-centes persones vivint al carrer a Lleida. Hem tingut estius que han arribat a ser més de tres-centes. I en són dues mil arreu de Ponent i el Segrià. El problema no ha augmentat excessivament amb el coronavirus, però quan ens hem quedat tots tancats a casa ens hem adonat que hi ha un sector de la població que no ha pogut fer-ho perquè no en té.’ Diu, però, que el coronavirus ha fet que la campanya agrària hagi començat més tard i alguns temporers hagin arribat abans: ‘Els temporers arribaven progressivament, però aquest any han arribat de cop, i alguns eren a més campanyes de fruita o al sector del turisme. Alguns estaven fent de manters i han vingut abans. A més, fa mesos que la patronal deia que enguany necessitaria molta mà d’obra, i els rumors sobre el fet que l’estat espanyol pogués fer una regularització en aquest sector han atret més gent, tot i que no s’ha acabat produint.’
Una situació irregular que els fa vulnerables
La situació irregular en què es troben part d’aquests treballadors els fa molt més vulnerables a l’explotació laboral, perquè no poden denunciar-la pel risc de ser deportats. ‘Hem detectat que als pobles, la policia nacional, especialment, fa batudes cercant persones en situació administrativa irregular. Temem que això pugui causar un augment de les deportacions i expulsions. Pel cap baix n’hi ha hagut una a Torres de Segre i a La Granja d’Escarp’, explica Rexach. ‘No existeixen per a l’estat, i això desencadena màfies. Hi ha fins i tot casos de persones que han de comprar identitats per poder accedir a treballar. Hi ha ciutadans amb la situació administrativa regular que els deixen treballar amb el seu nom a canvi de diners. És tot un engranatge de vulneració de drets. Si els temporers es fan mal a la feina, haurien de poder accedir a una baixa laboral, però no poden.’
Per tot això, nombroses entitats han impulsat la campanya #RegularizaciónYA, que demana al govern espanyol la regularització permanent i sense condicions de totes les persones immigrants i refugiades. L’executiu de Pedro Sánchez només ha autoritzat els joves d’entre 18 i 21 anys a poder treballar en la campanya de la fruita encara que no tinguin la situació regularitzada. Es tracta d’una regularització temporal que caducarà al cap de dos anys. Els qui són més grans, però, continuen sense cap empara legal, malgrat que molts d’ells fa anys que viuen i treballen aquí i que els pagesos diuen que aquesta mà d’obra és necessària per a la campanya: ‘De la mateixa manera que es pot fer un decret per als joves, se n’hauria de poder fer un que no marqui ni la temporalitat ni l’edat. Dins del marc normatiu de l’estat espanyol i la llei d’estrangeria, sí que hi ha competències per a fer una regularització exprés en veient l’emergència sanitària’, denuncia Rexach. ‘I no només al sector del camp, que és on ara es necessita mà d’obra. També hauria de ser per als manters i per a tots els sectors. No pots fer-ho només amb qui t’interessa laboralment.’
A Ponent Destriem també denuncia que el govern espanyol ha aprovat contractació en origen: ‘Han vingut a Lleida treballadors romanesos contractats en plena pandèmia i tancament de fronteres. Són treballadors que vénen i tornen. Quin sentit té buscar-ne a fora i no regular els qui viuen i treballen aquí, dormint al carrer?’, lamenta el portaveu de la plataforma.
L’accés a l’habitatge, la urgència principal
El principal problema que han d’afrontar els temporers és el de l’accés a l’habitatge. ‘Molta gent no vol accedir a llogar el seu habitatge per una durada tan curta com són els dos o tres mesos de campanya. Per tant, encara que els temporers tinguin diners, no hi poden accedir’, explica Rexach. ‘Ens hem trobat casos en què ens han ensenyat feixos de bitllets i ens han dit “Tinc dos mil euros i dormo al carrer perquè ningú no m’acull durant aquests dos mesos”. Amb dos mil euros pots llogar un pis, però no pots pagar un hotel. Fins i tot els qui treballen amb contracte i tenen diners no poden accedir a l’habitatge.’
Segons que explica el portaveu d’A Ponent Destriem, el conveni laboral dels temporers diu que el dret d’habitatge l’han de garantir els pagesos si es tracta de treballadors que vénen de més lluny de 75km. Explica que la majoria de pagesos ho compleixen –cal tenir en compte que 30.000 temporers treballen a la campanya de la fruita–, però una minoria no ho fan. Per això, Unió de Pagesos (UP) ha demanat que no es criminalitzi tot el sector. Aquesta setmana, el responsable nacional de la fruita dolça, Bernat Ramon, ha condemnat les ‘empreses que no ho fan bé’, però també ha assegurat que el 90% de pagesos tracten bé els treballadors. Ramon ha afegit que tampoc no se’ls pot responsabilitzar de la situació dels immigrants en situació irregular perquè ‘cap pagès no els ha contractat’ i ha reiterat la demanda d’una flexibilització de mesures per a poder-los contractar.
Les entitats, però, denuncien que en els casos que s’incompleix el conveni els treballadors passen per situacions molt complicades. ‘Passen coses molt bàrbares: hi ha contractes on se’ls resten els diners de l’allotjament, però resulta que els allotgen en un magatzem. Alguns paguen per viure en magatzems de cotxes o de tractors i dormen al cantó del tractor o dins del camió. Hi ha hagut gent dormint dins camions de fruita’, denuncia Rexach. Quant als sous, també es cometen abusos: ‘El conveni marca uns 6 euros l’hora aproximadament i una jornada màxima de deu hores, però sabem que hi ha gent que ha treballat per quatre i que ha treballat tretze hores sense cobrar-les. En els cinc anys que portem com a plataforma mai no hem conegut cap temporer que ho hagi cobrat tot perfecte.’
El paper de les administracions
Segons que diuen les entitats, les administracions no fan prou inspeccions de treball per a detectar l’explotació laboral, i menys quant als habitatges que ofereixen els pagesos i les condicions en què aquests estan. A Ponent Destriem denuncia que la Generalitat tampoc no destina ajudes per a construir nous albergs des de fa més de deu anys, malgrat que la campanya agrària s’ha fet cada vegada més gran. ‘El petit pagès no té capacitat econòmica per a construir-los perquè la fruita es paga a preus irrisoris’, explica Rexach. ‘L’any passat el govern va prometre un alberg a Lleida. Encara no hi és i han jugat a la improvisació.’ El president de la Generalitat, Quim Torra, ha fet autocrítica sobre la qüestió en una entrevista a Catalunya Ràdio: ‘Hem fallat, perquè això no podia passar. Que temporers dormin a la intempèrie no ens ho podem permetre.’
Les entitats també han denunciat el paper de les administracions quant a la resposta sanitària en veient la manca de mesures de diagnòstic i protecció que han tingut els temporers. El 19 de maig l’Ajuntament de Lleida i el Departament de Salut van impulsar un dispositiu per a fer-los proves, però entitats com A Ponent Destriem i partits com la CUP ho van titllar de ‘muntatge publicitari’. ‘La Paeria ha fet una campanya de màrqueting sense autocrítica al voltant de la qüestió. Van anunciar a bombo i plateret que feien proves, però els temporers gairebé no els van avisar. Van fer les proves en un únic dia en una plaça amb tots els mitjans sense respectar la seva intimitat’, explica Rexach. ‘No hi van anar perquè no es volien exposar públicament. Només se’n van poder fer quaranta, i d’aquests, la meitat no eren a temporers, sinó a gent que passava per allà.’
‘Si fossin enginyers blancs que vénen a un congrés, això no passaria’
‘Un factor molt important per a entendre aquest problema és el racisme. Si fossin enginyers aeronàutics blancs que vénen a un congrés a Lleida uns mesos, això no passaria. Passa perquè són pobres i persones migrades’, denuncia Rexach. L’activista Nogay Ndiaye també ha denunciat racisme a la majoria d’hotels, hostals i més allotjaments de Lleida aquests últims dies. Ndiaye, que s’ha encarregat de la cerca d’allotjaments per als temporers, va denunciar que la majoria d’hotelers es van negar a acollir-los malgrat que el futbolista Keita Baldé s’havia compromès a pagar l’estada per avançat. ‘Hi ha habitatges, hotels i hostals que prefereixen estar tancats a allotjar-hi negres, i això és l’insult més gran a les persones que hi pot haver’, deia Ndiaye en declaracions a l’agència ACN. Els hotelers han negat que sigui una qüestió de racisme, sinó de manca de temps per a gestionar la petició.
La Paeria va obrir dilluns el Pavelló 3 de Fira de Lleida, amb capacitat per a 150 persones i zones de descans, menjador i higiene. Els temporers, però, n’han denunciat les condicions. ‘Hi ha llits de militars. Creieu que podem treballar deu hores i dormir en aquests llits? No tenim el cos d’acer, volem un bon llit si treballem tantes hores’, denuncia Serigne Mamadou en una entrevista a VilaWeb.
A banda del pavelló, tres hotels de la ciutat han ofert fins a 110 places en total, i el futbolista Keita Baldé ha llogat un edifici on s’allotjaran una seixantena de temporers. Malgrat les solucions temporals, el problema segueix present i els temporers immigrants continuen essent la baula més feble del model agrari actual.
