16.01.2024 - 21:40
|
Actualització: 16.01.2024 - 22:53
The Washington Post · Dan Balz
Des Moines. Poca gent s’esperava que Iowa fos una sorpresa. Al caucus, dilluns a la nit, Trump ho tenia tot per a guanyar, i se’n va sortir fàcilment. Va inaugurar una possible marxa ràpida cap a la nominació presidencial republicana. I una probable revenja, després, contra el president Biden a les eleccions generals del novembre.
Si algú ha de posar entrebancs en el camí de Trump, ja cal que s’hi afanyi, a les primàries de Nou Hampshire de la setmana vinent. Però tot fa pensar que fins i tot una derrota llavors –que no preveu ningú– no serviria per a aturar Trump.
Després d’una pèrdua de popularitat l’any 2022 –quan els republicans no van obtenir bons resultats a les eleccions parcials i els candidats preferits de Trump van fer figa– l’ex-president ha recuperat molt de pressa el comandament del partit i de la competició per la nominació. Irònicament, l’hi han ajudat les quatre acusacions judicials en què es troba involucrat, entre les quals dos casos relacionats amb els seus esforços per subvertir els resultats de les eleccions del 2020.
Trump ha capgirat aquestes acusacions de delicte –un total de noranta-una– i les ha convertides en insígnies d’honor. I és ben evident que els votants republicans hi han respost agrupant-se entorn seu.
Els resultats preliminars d’un sondatge entre els participants en el caucus il·lustren fins a quin punt Trump domina el partit.
Quan hom els va demanar si Biden havia estat triat legítimament l’any 2020, dos enquestats de cada tres van dir que no, de manera que van prendre partit per l’afirmació de Trump, falsa però persistent.
Una altra pregunta era si a les assemblees considerarien que Trump era apte per a ser president en cas que fos declarat culpable d’un delicte. I més de sis de cada deu van dir que sí.
Aquests fets, en realitat, no han format mai part de la campanya republicana, ni a Iowa ni enlloc. Durant gairebé un any de campanya, ni DeSantis ni Haley –ni, de fet, cap dels altres candidats, llevat de l’ex-governadora de Nova Jersey, Chris Christie, i l’ex-governadora d’Arkansas, Asa Hutchinson– no han atacat directament Trump pels seus afers judicials. A vegades, fins i tot, al revés: han pres partit a favor seu adduint que és una víctima del Departament de Justícia.
En vista de tot plegat, doncs, els rivals de Trump, si és que volen fer forat, han de canviar ràpidament la dinàmica de la cursa. Si Trump guanya a Nou Hampshire, serà el primer republicà no president en exercici a vèncer als dos primers estats del calendari de primàries, d’ençà dels anys setanta. I aturar-lo després d’això serà una tasca gairebé impossible.
Nou Hampshire ofereix, concretament a Nikki Haley, la millor oportunitat que tindrà cap candidat republicà de provar de derrotar Trump i posar una mica d’emoció a la cursa.
Els electors republicans d’aquell estat són més moderats que no els d’Iowa. Per exemple, el 2016, el 40% dels participants al caucus d’Iowa van dir que eren molt conservadors, i, en canvi, entre els votants al caucus de Nou Hampshire únicament es van definir així el 26%. De cada deu participants en les assemblees d’Iowa del 2016, més de sis es van identificar com a evangèlics o cristians renascuts. A Nou Hampshire, el percentatge va ser del 25%, tan sols.
A més, hi ha el fenomen dels votants independents o sense afiliació, que històricament tenen un paper més important a Nou Hampshire que no en els altres estats.
Hi ha sondatges que indiquen que entre els votants independents la distància entre Trump i Haley és molt petita, mentre que entre els votants republicans és enorme. Per aquest motiu una gran afluència d’independents a Nou Hampshire –on poden votar al caucus encara que no en siguin votants registrats– pot donar a Haley la possibilitat de guanyar.
No seria la primera vegada que passaria: els independents van ajudar John McCain a derrotar Bush a les primàries de Nou Hampshire del 2000. Però, com també va demostrar McCain després, guanyar la nominació del Partit Republicà sense el suport significatiu de la base més dura dels republicans és gairebé impossible.
El cas és que, després de Nou Hampshire, les cites electorals següents són totes favorables a Trump, cosa que fa imprescindible una reacció dels altres candidats a l’estat de Nova Anglaterra si no és que volen que les primàries s’acabin el mes de febrer. Carolina del Sud és l’estat natal de Haley, però la campanya de Trump està preparada, si cal, per a inundar els mitjans amb anuncis negatius, per mirar d’enfrontar-la amb l’electorat republicà conservador de l’estat. I una pèrdua al seu estat natal seria devastadora per a l’única candidata que sembla que pot oposar una mínima resistència al poderós avanç de Donald Trump.
