Hi ha algú més?

Estem sols a l’univers? Depèn de a qui ho preguntis. Mentre que la comunitat científica encara no ha trobat proves vinculants que hi hagi vida més enllà de la terra, pels adeptes a la ufologia –la pseudociència dedicada a l’estudi dels OVNIs i els fenòmens relacionats– hi ha evidències clares de l’existència d’extraterrestres i de les seves comunicacions amb humans. Hi ha qui, fins i tot, afirma que éssers d’altres planetes viuen entre nosaltres i els atribueix el poder de llegir el futur.

Catalunya, terra d’OVNIs
L’any 2016, el Ministeri de Defensa de l’Estat Espanyol va desclassificar 1.900 pàgines dels anomenats “Expedients OVNI”. Fins a 80 documents descriuen albiraments d’objectes voladors estranys arreu del país entre 1966 i 1993. Segons els informes, Catalunya és la comunitat autònoma on es van reportar més observacions en aquest període, la majoria de les quals fan referència a “objectes lluminosos” de diferents colors. En molts d’aquests casos mai no es va poder determinar d’on provenien les llums però, en d’altres, es va concloure que el que havien vist els testimonis eren, en realitat, llançaments de globus sonda francesos o bé planetes.

Sigui com sigui, la cultura ufològica és ben viva a Catalunya: el dia 11 de cada mes se celebren trobades nocturnes a la muntanya de Montserrat per veure OVNIs, el mateix lloc que va ser escollit el 2017 per celebrar la primera edició del Congrés Mundial d’Ufologia, l’únic d’aquestes caracterísitques a l’Estat Espanyol. La segona edició del congrés, que tindrà lloc al juny d’enguany, inclourà conferències d’estudiosos del fenomen OVNI, com l’investigador i escriptor Ivan Martínez, i d’altres fenòmens esotèrics o paranormals, com és el cas d’Elysesi, una artista britànica que diu haver contactat amb uns éssers anomenats “Els Guardians” a través de canals de consciència superiors. Elysesi practica la pintura celestial, gènere artístic que consisteix a pintar visions que es tenen en sessions de meditació.

Portaveus de la ufologia
Un dels convidats estrella de la segona edició del Congrés Mundial d’Ufologia és John Desouza, que va treballar durant 20 anys com a agent especial de l’FBI. Desouza explica que l’FBI té proves de l’existència de vida extraterrestre. Posa l’exemple d’un informe del 8 de juliol del 1947, que recull el cas d’un confident que informava de qui eren i què feien els visitants extraterrestres a la terra, i suggereix que la seva font en podria ser un d’ells. Desouza descriu l’informe com el “document més ignorat de la història”. També explica que ell mateix ha tingut contacte amb alienígenes, però que no en pot parlar perquè els documents que hi fan referència no han estat desclassificats. Tanmateix, revela que algun dels casos en què va treballar es va fer públic a través de la famosa sèrie de televisió dels anys 90 “Expedient X”.

A nivell nacional, l’empresari jubilat Luis José Grifol és el personatge de referència del món de la ufologia. Grifol, qui s’autodenomina “contactat”, assegura que fa més de 40 anys que es comunica de manera habitual amb extraterrestres alhora que aconsegueix que altres persones els puguin veure. De fet, explica que els alienígenes van ajudar el seu pare a predir la seva pròpia mort: “El van induir a dir: «qui sap si els meus pares, a bord d’un OVNI, són capaços de venir i endur-se’m» i al cap d’una setmana, era mort”. Aquesta predicció és, per a Grifol, la prova irrefutable de l’existència dels extraterrestres.

La perspectiva científica
Però, què en diu la ciència de tot plegat? Pels investigadors del SETI (acrònim en anglès d’Institut de Cerca d’Intel·ligència Extraterrestre), hi ha un 100% de probabilitat que hi hagi vida extraterrestre en tot el conjunt de l’univers. Aquesta és la hipòtesi de la qual parteixen la majoria d’astrònoms que investiguen l’existència de civilitzacions intel·ligents alienes a la nostra, basada, purament, en probabilitat estadística.

Tot el projecte SETI es basa en un seguit de suposicions científiques que porten a assumir que la probabilitat d’existència de vida extraterrestre és total. El seu propòsit és detectar transmissions radiofòniques de banda estreta suposadament enviades per una civilització extraterrestre que també tindria dispositius tecnològics a l’abast. Segons assenyala l’investigador del projecte SETI i científic de l’Institut de Ciències del Cosmos de la Universitat de Barcelona (ICCUB) Jordi Portell, el descobriment més notable d’aquesta recerca ha estat el senyal Wow!, captat el 15 d’agost de 1977 des del radiotelescopi Big Ear d’Ohio. Es tractaria, a criteri dels astrònoms, de l’únic senyal rebut fins el moment que realment podria tenir un origen extraterrestre. Malgrat complir tots els requisits, –que fos de banda estreta, provingués d’un lloc molt concret del firmament i que, a més a més, seguís un patró– no s’ha pogut tornar a detectar.

Tanmateix, el projecte SETI no es limita a la investigació passiva, sinó que també, de forma activa, busca que la humanitat es doni a conèixer a l’univers a través de l’anomenat Active SETI. Una de les transmissions terrestres més curioses és la batejada com a “Sónar Calling GJ273b”, una col·laboració que es va fer amb el festival de música electrònica de Barcelona pel seu 25è aniversari. La intenció del Sónar era “revertir el seu rol, passant de ser radar a ser l’antena”. Per aquest motiu, es va condensar “un quart de segle d’exploració musical” per a enviar-lo a l’estrella Luyten Star b (també coneguda com a GJ273b), a 12,4 anys llum de la Terra, i aconseguir el primer contacte humà amb alguna forma d’intel·ligència extraterrestre.

Paral·lela a aquesta investigació, el Centre d’Astrobiologia (CAB), el primer organisme d’investigació no estatunidenc associat a la NASA, també estudia resoldre la incògnita sobre l’existència de vida extraterrestre. Fundat per l’expert en física aplicada a l’astrofísica, Juan Pérez Mercader, el CAB té l’ambiciós objectiu de comprendre quin és l’origen de la vida a l’univers a través de l’interconnexió de diverses disciplines científiques, com són la física, la biologia o l’enginyeria.

Malgrat les nombroses investigacions científiques que hi ha obertes arreu del món, encara no hi ha prou evidències empíriques que demostrin l’existència de vida extraterrestre. Potser la resposta a aquesta incògnita existencial, com bé assenyalen els ufòlegs, no es pot trobar a través d’experiments matemàtics. Potser, per a ser capaços d’interactuar amb alienígines, l’únic que ens cal és creure en la força d’allò paranormal.