17.07.2020 - 19:50
Les notícies no són bones. Es torna a recomanar a la gent de Barcelona i la seva primera corona, a més del Segrià i la Noguera, que no surtin de casa. És un primer pas. N’hi haurà prou? La ciutadania està nerviosa. Esperava el rebrot a la tardor, no al juliol. Veu que els brots de la covid-19 surten com bolets. La por que tornem a èpoques passades ben recents és palpable. Tot plegat, avui s’ha recomanat de sortir tan poc com es pugui a més de 2,7 milions de persones que són consumidores. La Pimec ja ha demanat que les decisions vagin acompanyades de mesures de suport als sectors empresarials més afectats. Tots sabem que això, si creix, pot decantar l’activitat econòmica cap a les previsions menys favorables de les que s’han fet per al 2020. Per dues bandes. Per una fugida del turisme, que no veurà la seguretat enlloc, i per un altre canvi en el comportament del consum familiar.
Però per un dia deixem la macroeconomia amb la pluja de previsions que les entitats es veuen obligades a fer, tot sabent que el marge d’error que comporten és molt elevat. Ara bé, la referència hi és. ‘Preveiem una caiguda del 10,3% del PIB català el 2020, que podria arribar al 13% si hi ha un segon rebrot’, explicaven ahir a la Cambra. Veurem fins on pot arribar el rebrot que sembla que comença ara. Com respondrà el ciutadà-consumidor a la nova situació? Tot just ahir, Kantar, l’empresa capdavantera mundial de consultoria de mercats, presentava una anàlisi recomanant a les marques com s’havien d’adaptar a un consumidor post-covid de cara a la segona part de l’any.
M’ha semblat interessant comentar la part que fa referència a l’anàlisi del comportament, una vegada el consumidor s’ha vist alliberat de les restriccions imposades per la covid-19. Un alliberament que, en sóc conscient, pot tornar a canviar si la situació angoixosa d’avui no s’arregla. Bé, curiosament, aquesta situació delicada contrasta amb el bon moment que travessa el sector del gran consum, que, encara que continua mostrant la seva millor evolució, està obligat a analitzar i integrar en la seva estratègia com la covid-19 ha canviat la forma de consumir i els hàbits dels compradors.
I com ha evolucionat? Entre els principals canvis d’aquesta nova fase, s’ha observat com s’ha recuperat la despesa, que torna a nivells superiors als 8.000 milions de facturació d’abans de l’arribada de la pandèmia. No oblidem que l’anàlisi es fa en l’àmbit estatal. No obstant això, s’aprecia un matís lleu però important: la despesa dins la llar encara és superior als nivells pre-crisi, mentre que la de fora de la llar encara és una mica inferior.
Malgrat tot, el canvi més evident ha estat la necessitat de sortir de casa, la qual cosa comporta que el consum fora de la llar es vagi recuperant. Concretament, en la setmana del 21 de juny va aconseguir un 70% sobre el volum pre-crisi, i destaca de manera clara el repartiment a domicili, que continua mantenint els més de dos milions d’usuaris que va sumar durant el confinament.
Addicionalment, en el comportament sembla que hi ha alteracions que encara es mantenen aquestes últimes setmanes, com el canvi del patró de compra per dies de la setmana, en què es reforça el divendres com a dia de compra i el creixement sostingut del canal en línia. Així, podem dir que sortim menys vegades a comprar, tot i que gastem més en cada acte, i també que hi anem menys acompanyats i fem consums més simples.
Pel que fa a les preferències actuals dels consumidors, sembla que donem més importància a estalviar i també a la qualitat dels productes, la seguretat en la compra i a l’origen i la procedència dels productes. Em sembla una tendència molt important, perquè opta per la proximitat i ajuda els productors més propers. Una altra de les conclusions a què arriben els analistes de Kantar és que els consumidors busquem compres més ràpides i eficients, però sense renunciar a triar la millor opció disponible.
Són canvis de certa importància en els hàbits que, probablement, hem encaixat i fet nostres en la nova etapa. Ara falta veure, si arribés el moment de tornar a fer marxa enrere, quina seria la reacció de la gent i si les pautes encara serien semblants a les que apunta l’estudi de la consultora.
