27.02.2023 - 19:50
|
Actualització: 27.02.2023 - 19:51
D’un any ençà, quan anem a comprar el pa, o al mercat, ens adonem que alguna cosa ha canviat. Tot ha pujat un esglaó –o molts– de preu. Amb els mateixos diners no podem comprar tant. Durant mesos, el rebut de la llum i del gas han estat un calvari per a moltes famílies i empreses. Els qui treballen amb el cotxe o la camioneta, s’han trobat amb uns augments de preus mai vists en els combustibles. Els qui paguen hipoteca han vist com s’enlairava la quota mensual. Són les conseqüències més directes i immediates que ens arriben de la guerra d’Ucraïna; les que vivim dia a dia. I fixem-nos que la llista de variables afectades és llarga, i sembla que totes estan interconnectades, de manera que si una es dispara (o s’enfonsa), pot causar un efecte dòmino en les altres.
Això sí, des del començament del conflicte es va dir que l’estat espanyol seria un dels que resistirien més bé la guerra, perquè depenia menys de l’energia russa. Però això no vol dir que l’economia se n’hagi mantingut al marge. Si recordem què deien els serveis d’estudis i els mitjans de comunicació fa un any sobre els efectes que podia tenir la guerra d’Ucraïna a Catalunya, avui veiem que, en algunes previsions econòmiques que van fer, van fer curt i en algunes altres en van fer un gra massa.
Per exemple, la por principal era l’aspecte energètic, que, després d’una ràpida actuació conjunta de la UE amb el gas i un hivern benvolent, no ha tingut l’efecte tan negatiu com es temia. Això sí, durant uns mesos els preus estratosfèrics han fet patir molt les empreses i les famílies amb menys possibilitats. De totes maneres, el futur continua essent una de les grans incògnites, perquè depèn de variables exògenes al mercat, com ara el comportament de l’economia xinesa o el curs de la guerra aquests mesos vinents.
En canvi, potser no es parlava tant de l’aspecte alimentari. Tot just del blat i de l’oli de gira-sol. I aquí el mal que ha fet ha estat molt superior al que es preveia, perquè els preus agraris i ramaders s’han disparat i s’han enquistat en moltes indústries alimentàries, fins a atènyer, al cap de l’any, la franja de preus amb més creixement –entorn del 15%– i la que més por fa amb vista al futur, perquè poden continuar pujant.
Recordem que el febrer del 2022 la inflació ja s’havia descontrolat: havia pujat al 7,6%, després d’un any d’escalada, inflamada pel preu de l’energia i les primeres matèries, a conseqüència de la crisi de subministraments. La guerra d’Ucraïna va voler dir tirar encara més llenya al foc dels preus, que al juliol van arribar a tocar màxims no vists d’ençà de la crisi del petroli dels anys vuitanta, cosa que encetava un problema per a moltes famílies, que veien que anar a comprar sortia cada dia més car. Potser els preus globals de final d’any, per sota del 6% i amb les taxes d’inflació més baixes de la zona euro, no expliquen prou bé el patiment que ha significat i encara significa l’alça de preus. Recordem que la subjacent puja al 7,5% i l’alimentària volta el 15%.
Tampoc no es van encertar les previsions sobre les exportacions. Es parlava d’una crisi mundial que les afectaria de ple, i han acabat pujant d’un 18%. Avui sabem que han sumat un nou rècord en el cas de Catalunya i a l’estat espanyol, malgrat que a les xifres en termes corrents que aporten les estatístiques se’ls apliqui un descompte pel creixement dels preus. És a dir, en termes reals, han tornat a funcionar molt bé. El comportament i l’esforç de les empreses ha estat encomiable.
Així mateix, no es va encertar gaire amb el turisme. Hi havia molta por i, finalment, les xifres han estat semblants a les esperades en moments de plena recuperació de la pandèmia, un 80% sobre el 2019, tant en nombre de visitants exteriors com en la despesa feta. Sí que és cert que a Catalunya la recuperació ha estat més lenta que no a la resta de l’estat espanyol, probablement, per la pèrdua del mercat rus, entre més raons. No passem per alt que la meitat dels russos que venien a l’estat espanyol anaven a parar a Catalunya i, sobretot, a la Costa Daurada.
Sí que es va encertar en el fet que no ha estat un bon any per a moltes empreses que han pagat cars els excessos de l’electricitat, el gas i el petroli de l’estiu, cosa que ha afectat considerablement els seus comptes de resultats i, fins i tot, ha obligat a tancar plantes de fàbriques, d’alguns sectors d’alt consum energètic, atès que no podien treballar amb els preus existents.
Segons que ha publicat avui l’Idescat, el 46% dels establiments empresarials de Catalunya declaren que el conflicte bèl·lic entre Rússia i Ucraïna ha afectat el seu negoci. Les principals conseqüències són que les matèries primeres o uns altres béns s’han encarit, o bé que han tingut un impacte indirecte derivat de l’augment del preu de l’energia. Els establiments de la indústria i de la construcció són els més afectats, i els de l’hoteleria són els més malmesos per l’impacte indirecte de l’augment del preu de l’energia.
I, ja que parlem d’empreses, cal dir que no totes han anat malament. Hauríem de fer dues excepcions ben evidents: les energètiques i els bancs. Ambdós sectors s’han aprofitat de la crisi, amb guanys descomunals. Les companyies energètiques, per exemple, van tancar l’exercici del 2022 amb uns resultats de rècord en què les set principals companyies del sector van acumular uns beneficis nets de més de 19.000 milions d’euros, que van disparar la mitjana de guanys per sobre dels 54 milions d’euros diaris, molt més de dos milions per hora, calcula el diari Público avui. Recordeu que durant els mesos centrals de l’any hem anat explicant que cobraven el quilowatt al preu màxim, encara que el produïssin amb una font de cost mínim. Eren els anomenats “beneficis caiguts del cel”.
I dels bancs ja n’hem parlat. Més de 20.000 milions de beneficis per les pujades dels tipus d’interès del BCE, que han repercutit ràpidament en els crèdits. Sense descuidar-nos l’escalada monumental de l’euríbor, que ha encarit el cost de les hipoteques de tipus variables, i que signifiquen guanys per als bancs, sense haver d’escarrassar-s’hi gaire.
Per això pot sobtar que els imposts excepcionals que el govern espanyol ha posat a energètiques i banca, per a dos anys, hagin estat objecte de protestes duríssimes. Recordem que les estimacions prèvies apuntaven a una recaptació de 2.000 milions per exercici de les energètiques i 1.500 més de la banca, encara que, a la pràctica, la segona amb prou feines arribarà a 1.200, i les primeres es quedaran entorn de 1.700, tal com apunten els ingressos del primer termini, el període de liquidació del qual s’acabava dilluns passat.
Sortosament, l’ocupació ha tingut un bon any, malgrat la guerra. El mercat laboral va acomiadar el 2022 amb un rècord històric d’afiliació a la Seguretat Social i la desocupació en mínims que no es veien des del 2007. L’ocupació sembla que és un dels pocs indicadors que han resistit amb força, malgrat la crisi. Ara, al quart trimestre del 2022 l’alentiment en la creació d’ocupació ja es va notar i té a veure bàsicament amb la “situació derivada de la inflació, la tensió als mercats, i el contrast amb un primer trimestre del 2022 molt bo”, tal com diu The Adecco Group Institute. Segons els seus càlculs, a l’arrencada del 2023 “hi haurà un debilitament addicional en la creació d’ocupació”. Veurem si l’encerten!
I el govern espanyol què ha fet? L’ajut, amb el primer paquet de mesures, que va aprovar el consell de ministres el 29 de març de 2022 va incloure la bonificació amb un mínim de 20 cèntims per litre de combustible per a tots els ciutadans, la prohibició dels acomiadaments o l’establiment d’un límit del 2% a les revisions dels lloguers. La primera d’aquestes mesures va ser, del meu punt de vista, un gran error, perquè va implicar regalar milions d’euros als estrangers –transportistes sobretot– sense cap mena de contrapartida. Una rebaixa només als professionals hauria estat millor.
Passats els primers mesos de la guerra, amb la dada d’inflació disparada i enmig d’una crisi econòmica evident, el govern va decidir d’ampliar a l’estiu el paquet de mesures de resposta als efectes de la guerra. Aquest segon paquet va incloure la bonificació del 100% dels viatges de rodalia i mitjana distància i l’esmentat impost especial temporal a la banca i a les companyies energètiques, entre més mesures.
Ja al final d’any, al desembre, el govern de Sánchez va aprovar un tercer conjunt de mesures també per a fer front a les conseqüències de la guerra i pal·liar els efectes de la inflació en la compra. Les decisions més destacades van ser l’eliminació de l’IVA als aliments de primera necessitat, el xec de 200 euros i la pròrroga al preu dels lloguers. Aquesta pròrroga s’aplica quan el mercat de lloguer és sota mínims en relació amb l’oferta i en uns preus en màxims. Una situació que es fa recurrent en aquests casos, mentre no surti més producte al mercat, cosa difícil amb els lloguers limitats.
Bé, el cas és que el 2020, tot just quan l’economia s’aixecava del cop de la crisi de la covid-19, any en què el PIB va baixar d’un 11,3%, va esclatar la guerra. De llavors ençà, l’economia no ha tornat a ser la mateixa. És cert que Catalunya i l’estat espanyol han recuperat i superat els nivells d’ocupació pre-pandèmica, però la diferència del PIB amb el de referència de l’any 2019 continua oberta a causa d’un creixement més lent que no s’esperava.
Malgrat que el 2022 va tancar amb un ritme prou fort, del 5,5% –però en franca davallada–, l’economia encara no ha recuperat la riquesa perduda per la crisi. Un any després de la invasió d’Ucraïna, en definitiva, les grans preocupacions se centren en els preus i en l’empenta que puguin tenir, conjuntament amb la seva rèplica del BCE, els tipus d’interès. Mentrestant, romanen incerteses en l’àmbit de l’energia, i, tot plegat, sota el paraigua d’una guerra que no sembla que tingui possibilitats d’acabar en un termini curt.
