14.04.2022 - 21:30
|
Actualització: 22.04.2022 - 20:07
El Centre Europeu de Prevenció i Control de Malalties (ECDC) ha informat de l’existència d’una hepatitis d’origen desconegut que afecta menors de setze anys. Per la seva banda, el Departament de Salut ha demanat als hospitals que estiguin amatents a la possible aparició de casos d’hepatitis en menors de deu anys.
Fa unes setmanes que se’n parla, des que l’OMS va donar l’alerta sanitària, i hi ha força preocupació i alarma. Què se’n sap, de moment? Malgrat que els estudis per a descobrir-ne l’origen no són concloents, els experts fan una crida a la calma perquè són casos molt aïllats que evolucionen favorablement, i perquè tampoc no és la primera vegada que es detecten casos d’hepatitis d’origen desconegut.
Quants casos hi ha i com evolucionen?
A hores d’ara s’han detectat més d’una setantena de casos, la majoria al Regne Unit, en infants entre dos i cinc anys, tot i que a l’estat espanyol també se n’han registrat tres casos, els quals afecten menors de set anys. Alguns han hagut de ser atesos per especialistes en les unitats de tractament del fetge infantil. D’aquests, un petit percentatge ha hagut de ser sotmès a un trasplantament de fetge, amb evolució favorable.
Als Països Catalans s’ha detectat el 22 d’abril els dos primers casos. Atesos els pocs casos i la seva evolució favorable, la presidenta de la Societat Catalana de Pediatria, Anna Gatell, fa una crida a la calma, sense deixar d’estar amatents: “De moment hi ha aquests casos, que hem de veure com evolucionen. També hem d’esperar la feina dels estudis de vigilància i que els estudis acabin de concretar què passa.”
En la mateixa línia, la doctora Cristina Molera, hepatòloga pediàtrica de l’Hospital Sant Joan de Déu, diu a l’ACN que cal estar alerta des del punt de vista sanitari, però que ara com ara l’alarma no ha de ser social.
Se’n sap res, de l’origen?
De moment, no s’ha pogut concloure quin és l’origen de la malaltia en aquests casos concrets, que han aparegut de manera sobtada. L’hepatitis és una malaltia inflamatòria poc habitual en infants que afecta el fetge i que pot tenir una causa infecciosa, immunitària o tòxica.
Segons que ha detallat l’ECDC, en aquests nous casos no s’ha detectat cap dels virus comuns que causen hepatitis (els virus A, B, C, D i E). En pediatria, pràcticament no es veu el virus de l’hepatitis A, perquè, tot i ser un dels més comuns en la causa d’aquesta malaltia, es controla amb la vaccinació. Els virus de l’hepatitis B i C tampoc no són gaire freqüents en l’àmbit pediàtric perquè es transmeten per la sang, els fluids corporals o per via transplacentària.
“S’ha mirat si hi pot haver una relació amb altres virus coneguts que també poden causar hepatitis agudes poc freqüents, com els adenovirus i els norovirus… Això ara és en fase d’estudi”, explica Anna Gatell. Aquests casos tampoc no s’han relacionat amb altres virus, com el citomegalovirus o l’Epstein-Barr, també vinculats a vegades a la malaltia.
Quant a una possible relació amb la covid-19, tot i que alguns dels infants hospitalitzats havien estat infectats per coronavirus, l’autoritat europea no hi veu una correlació directa. De la mateixa manera, les autoritats sanitàries britàniques descarten que la infecció estigui vinculada al vaccí de la covid-19 o a antecedents de viatges.
“A vegades, l’hepatitis pot tenir una causa tòxica, si hi ha tòxics ambientals o en l’aigua que s’ha begut”, afegeix Gatell, que posa alguns exemples: “Una sobreingesta de paracetamol també pot produir una hepatitis, que necessita intervenció molt urgent. També passa amb tòxics naturals, com algunes herbes medicinals la composició de la qual desconeixem, o amb la ingesta de bolets com les Amanita phalloides, que poden produir hepatitis fulminant. També la poden causar tòxics com el fòsfor o alguns dissolvents”. Si aquests casos poden tenir una explicació d’origen tòxic és una hipòtesi que també s’estudia.
Una altra possibilitat és la d’una hepatitis autoimmune, però és molt poc freqüent en pediatria i tampoc no té a veure amb els casos detectats.
Quins són els símptomes detectats?
Com a símptomes més habituals d’aquests casos, s’ha detectat la icterícia –acolorament groc de la pell– i els dolors gastrointestinals amb vòmits. Però és complicat parlar d’una simptomatologia que sempre és comuna i molt reconeixible en l’hepatitis, perquè a vegades són símptomes molt genèrics i comuns en altres malalties.
Quan la causa de l’hepatitis són els adenovirus, els norovirus, el virus de la varicel·la o el de la mononucleosi, entre més, sovint la malaltia es passa de manera asimptomàtica o amb molt poca simptomatologia.
Sí que es pot estar atent a alguns símptomes: pot aparèixer febre, malestar general, fatiga, poca gana, dolor abdominal… En inflamacions més importants, pot aparèixer aquest color groc a la pell, una orina més fosca i deposicions fecals més blanquinoses.
Si es detecta algun d’aquests símptomes, especialment si s’agreugen, es recomana de consultar-ho amb el pediatre.
Es pot prevenir d’alguna manera?
No és possible de fer una prevenció total i infal·lible contra l’hepatitis, perquè depèn molt del seu origen, però sí que hi ha pràctiques que poden ser útils, també per a prevenir altres malalties. Per exemple, per a evitar la malaltia per origen víric, és important rentar-se les mans sovint, posar la part interior del colze davant de la boca a l’hora d’esternudar o tossir i mantenir unes bones mesures higièniques i sanitàries.
La doctora Anna Gatell també recomana d’evitar beure aigua de l’aixeta o aigua que no sigui clar que és potable quan s’està a l’estranger, i també diu que és millor evitar que els infants prenguin gaires medicaments com el paracetamol. En definitiva, demana de no ingerir fàrmacs o substàncies sense la prescripció adient d’un metge.
