“Hem de partir, partir i partir!”

La independència, l’espoli fiscal i cultural i obviar els laments sobre el moviment independentista perquè l’alternativa és inviable. Aquestes van ser les idees principals de l’acte de reconeixement als presidents Josep Lluís Albinyana, president del Consell pre-autonòmic del País Valencià; Cristòfol Soler, president del govern de les Illes entre el 1995 i el 1996, i Quim Torra, president de la Generalitat de Catalunya del 2018 al 2020 i que es va organitzar ahir a Mallorca.

L’Assemblea Sobiranista de Mallorca (ASM) va unir tots tres presidents dels Països Catalans en un sopar col·loqui. Torra ja havia anunciat que aniria a l’acte amb uns versos de Biel Majoral: “Tant és ara com abans, perquè això ve d’enrere…”, que Soler va seguir a la publicació de la plataforma X: “Només hi ha una senyera dels Països Catalans!” No és la primera vegada que es fa un acte de reconeixement als tres presidents. Just fa un any, l’Assemblea del País Valencià per la República Catalana va organitzar la trobada al Centre de Cultura Contemporània Octubre de València.

El primer a intervenir va ser el president de l’ASM, Joan Planes, que va presentar els tres ex-presidents amb un mateix tret: la seva destitució forçada per part de partits espanyolistes o el règim espanyolista. “Tant el PSOE com el PP representen el mateix, el règim del 78 o la continuïtat de l’anterior règim sota la monarquia parlamentària borbònica. Cada un dels nostres presidents han estat destituïts per un d’aquests presidents o règim esmentat”, va sentenciar Planes, davant més de cinquanta persones que van assistir a l’acte.

Una situació colonial

Dels tres convidats, va començar a parlar Cristòfol Soler. I va sonar ben clar: “Hem de partir, partir i partir. I com més aviat, millor!” L’ex-president, que va ocupar el càrrec quan era membre del PP, va dir que tots aquests anys havien volgut fer creure que la història dels Països Catalans era la seva. “No, és una situació colonial, no han respectat la nostra història, ni la nostra llengua, ni la nostra identitat!”, va argumentar. En aquesta línia, va criticar amb força les constitucions de l’any 1931 i de l’any 1978, i va dir que havien menystingut el català i la possibilitat de federar-se.

“Som en un estat on la injustícia i el menyspreu dels pobles que els integren només pot subsistir de tres maneres: abans, per les armes; ara, amb la constitució i la interpretació dels jutges”, va seguir Soler, i va advertir que s’havien menystingut els principis més elementals del dret internacional, els democràtics. “S’escuden en la integritat territorial, però en el dret internacional això no és superior al dret a decidir. Només tenen la constitució. El poble al servei de la norma, no la norma al servei del poble.”

Una de les altres idees que més va centrar el discurs de Soler va ser la de l’espoliació. És per això que va insistir en la necessitat de posar fi a un règim que s’hi basa, tant en la lingüística, cultural i identitària com en l’econòmica. “Ens costa 5.000 milions d’euros anuals l’espoliació de l’estat. Imaginau que aquests recursos poguessin anar a les necessitats que fan falta, com ara l’educació o la sanitat?”, va demanar retòricament.

I respecte de la situació de la llengua, i més en el context de perill que viuen les Illes amb el govern del PP, que va arribar al poder gràcies a Vox, Soler també va ser molt clar: “Coneixent el personal, alerta, perquè podem tenir un quadrienni negre com amb Bauzá. Tenen les idees molt clares. Vox els ha marcat un ritme més fort que no volien, però la idea ja la tenien al principi.”

Torra reclama de no tirar la tovallola

El discurs de Quim Torra va anar molt enfocat a no caure en la temptació dels laments. Amb aquestes paraules va voler definir la perillositat de la situació actual que viu l’independentisme, segons ell. “Cometríem un error monumental si optéssim pel lament i no per l’acció. A pesar de tot el que el procés ens ha ensenyat –moltes lliçons i moltes, de molt doloroses–, no és una opció de quedar-se a casa”, va advertir. “L’alternativa és la inviabilitat dels nostres països.”

Torra va dir que els Països Catalans vivien en la intempèrie absoluta per no poder tenir la protecció d’un estat. Així i tot, va insistir que era pitjor de pensar en la desmobilització i la desolació: “Les xifres són destructives si no fem res. Els nostres països no són viables si no són independents”, va etzibar. En relació amb aquesta idea, no va voler deixar d’enviar un missatge al president de la Generalitat catalana actual, Salvador Illa, que deia que volia centrar la legislatura en els serveis públics. Segons Torra, això és impossible sense la independència dels Països Catalans. “L’espoli que patim és de 42.000 milions d’euros l’any, tot el que la Generalitat necessita per a funcionar”, va indicar.

L’ex-president va admetre que ell també havia passat una fase de “dol patri”, però va afegir que creia que la responsabilitat continuava essent la de la seva generació: “La independència és la llibertat del país, la fita més alta que un poble es pugui desitjar a ell mateix.” També hi va haver un toc d’atenció a la resta de partits independentistes –també per als que no ho són– per la quantitat de “punyalades entre nosaltres” d’aquests darrers anys.

“Espanya no és més que un estat fallit”

Josep Lluís Albinyana, el darrer a intervenir, també es va mostrar molt crític amb el model que representava l’estat espanyol: “Espanya no és més que un estat fallit, un centralisme inventat pels Borbons, que és ranci, caspós, corrupte i que convé a una oligarquia financera, política i econòmica que se’n beneficia.” En aquesta línia, va recordar que s’havia creat una societat amb un model que, a banda de ser corrupte i injust, era profundament jeràrquic, vertical, masclista, egoista i insuportable. “És l’Espanya que no es jugarà mai la seva existència en un referèndum”, va continuar Albinyana.

La segona part del discurs la va centrar en el poder de les minories. Si bé, va argumentar, alguns criticaven que els defensors dels Països Catalans eren marginals i que era un projecte no realitzable, Albinyana també va voler mostrar optimisme: “Sempre pense que les úniques entitats que tenen potencial per a ser una alternativa global són les minories. Per una raó, no estar instal·lades al poder. Som la força del canvi per posar fi a tot això.”

Sobre el context del País Valencià, les crítiques van anar dirigides a una situació que també viuen les Illes: la forta aposta cap al turisme. “Deien que havíem de ser la Florida d’Espanya. I ara Vox i el PP volen carregar-se la llei de costes i guanyar terreny al mar”, va entonar. I va reblar: “[Si no hi ha un canvi] estem destinats a netejar vòmits i canviar bolquers. A ser els qui aguantem el turisme de gatera i els geriàtrics dels nord-europeus.”