20.10.2024 - 21:40
Diu que la recollida dels avals va bé i que esperen de recollir-ne més dels necessaris per anar sobre segur. La candidata de Foc Nou a la presidència d’ERC, Helena Solà, aquests dies va amunt i avall, a seccions locals i casals, per explicar la proposta amb què aspiren de dirigir ERC. Solà va ser la cap de files d’ERC a Cerdanyola del Vallès (Vallès Occidental) durant dotze anys, del 2011 al 2023, i del 2016 al 2019 va ser primera tinenta de batllia. És mestra de primària i llengua anglesa en una escola pública. Ha passat de ser a punt de donar-se de baixa del partit a batallar per presidir-lo. En aquesta entrevista, feta divendres a la tarda a Cerdanyola, defensa que són l’única candidatura que podrà recosir el partit després del congrés i alerta del risc d’escissió si guanya una de les llistes que anomena oficialistes.
—Vau provar d’arribar a un acord amb el Col·lectiu 1 d’Octubre. En la presentació de les pre-candidatures, els culpàveu de no haver-ho aconseguit i ells, a vosaltres. Què ha passat?
—Hi ha hagut trobades que no han estat fàcils. Perquè fins a l’última hora no ens ho han confirmat, quan ja feia dos dies que havíem quedat. També perquè ells no volien renunciar al presidenciable. Hi ha hagut intents, acostaments, amb més o menys voluntat, però finalment l’acord no ha estat possible.
—Proposeu de fer una consulta als militants abans de l’agost de l’any vinent per revisar la relació amb el PSC després del pacte per a la investidura.
—Vull fer una diferenciació, perquè de vegades es confon. Una cosa és l’acord que vam votar el 2 d’agost, que era l’acord de la Generalitat. Ara ens sembla absurd renunciar-hi, perquè nosaltres ja hem complert i hem donat la clau de la Generalitat al senyor Illa, i ara només falta que els socialistes compleixin la seva part –malgrat que vam votar-hi en contra, no el volem, ens sembla que són molles. No trencarem un acord en què només ha de complir l’altra part. És que ens sembla absurd. Sobre els pactes que hi ha actualment amb el Partit Socialista, sigui a unes altres administracions de Catalunya o a Madrid, entenem que els acords que tenim s’han de revisar i que ha de ser la militància qui ho ha de decidir.
—Per què fixeu el termini d’un any?
—Perquè el 7 d’agost d’enguany es va signar l’acord de la Generalitat i considerem que en el termini d’aquest any, a tot tardar, hauríem de fer la consulta a la militància per si realment volen continuar pactant amb el Partit Socialista o no. Nosaltres entenem que no. No hem de pactar-hi sistemàticament. El que hem de fer és pactar amb tots aquells partits que ens acostin a la independència. La independència és un objectiu, però és un mitjà per a poder viure millor, per viure en una Catalunya lliure, avançada, una Catalunya on els nostres conciutadans i conciutadanes tinguin una millor qualitat de vida i els nostres fills i filles el millor futur possible. I mentrestant hem de gestionar també, perquè hi ha problemes reals que no poden esperar la independència. Pactarem amb tots aquells partits que ens facilitin arribar a la independència i amb què, a la vegada, també puguem gestionar el dia a dia.
—Per tant, la consulta no seria solament sobre l’acord d’investidura sinó també sobre els pactes amb el PSOE a Madrid o les diputacions?
—Correcte. Tots els pactes que siguin amb el Partit Socialista a totes les administracions.
—Dieu que ara el PSC ha de complir l’acord. Però Salvador Illa també vol aprovar un pressupost. Enteneu que l’haureu d’avalar perquè es compleixi el pacte?
—No ho entenem així. ERC ja ha complert, hem avançat la clau de la Generalitat. Si volen que hi hagi pressupost, haurem de veure què han fet d’aquest acord, com han avançat els diferents punts pactats i, d’acord amb això, decidirem què passarà. No signarem cap més xec en blanc amb el PSC. Això s’ha acabat.
—És a dir, voleu que facin algun gest amb el sistema de finançament abans de pactar el pressupost?
—No volem gestos, volem fets.
—I si us diuen, per exemple, que no es pot ampliar el personal de l’Agència Tributària de Catalunya, perquè es pugui recaptar l’IRPF, sense un nou pressupost?
—Ja ho he dit. És un pacte amb què nosaltres no vam estar d’acord. No ens agrada. Nosaltres ja hem complert, són ells els que han de complir. Volem fets i no volem paraules, i amb base als fets, actuarem en conseqüència.
—Pedro Sánchez va dir que s’esperava al congrés d’ERC per negociar el seu pressupost. Què sou partidaris de fer-ne?
—Anem per la mateixa via. És una eina que ens dóna un cert poder. La farem servir per aconseguir el que volem: tot allò que ens acosti a la independència i amb què puguem gestionar aquest dia a dia. Però tenim molt clar que, en totes les negociacions, no negociarem a canvi de molles. Volem anar a màxims i veure fets. Farem servir tot el poder que tinguem, tant al parlament com al congrés, i collarem el Partit Socialista com Esquerra no ha fet mai.
—No us sentiu vinculats al pacte d’investidura de Sánchez per donar-li estabilitat durant la legislatura?
—Personalment, no. A Esquerra Republicana hi ha hagut acords que no han estat consultats als militants, com ara l’acord de la diputació. De fet, jo, com a consellera nacional, m’ho vaig trobar per sorpresa. Hem de canviar les maneres de fer política i tenir en compte la militància. Si som un partit assembleari ho hem de posar en pràctica i la militància ha de poder decidir en matèria política de pactes.
—Per tant, sobre l’entrada d’ERC a l’Ajuntament de Barcelona, també voleu ho decideixi que l’assemblea que es va suspendre?
—Totalment. Jo no sóc de Barcelona, no hi podré votar, però si votés a Barcelona, hi votaria en contra. No és que sigui un acord insuficient, és que és una qüestió de concepte. Tots aquests pactes que fem amb el PSC ens allunyen de l’objectiu. El nostre votant no entén res. A ERC hem de ser coherents amb allò que diem i fem, i fa dos mesos que hem perdut la coherència amb aquest acord. No et pots passar a la campanya dient que el senyor Illa és un delegat de la Moncloa i unes setmanes més tard donar-li la clau de la institució catalana més alta. No. I amb el pacte a Barcelona passa igual. Hem de trencar certes dinàmiques i polítiques.
—Dieu que sou una candidatura clarament independentista. Què voleu canviar d’ERC, més enllà dels pactes, perquè ho sigui tal com dieu?
—Està molt bé que eixamplem la base, però mira on som ara mateix: hem perdut bous i esquelles en poc temps, en dos o tres anys. Per què? Perquè ens hem limitat a fer polítiques d’esquerres, que són molt necessàries, amb què estem molt d’acord, però no és només això. Ens hem limitat a gestionar el mentrestant i hem perdut de vista la independència. Què cal fer? Hem d’aconseguir de ser més de la meitat, més del 50% de catalans i catalanes que donin suport a la independència. L’única fórmula és posar-nos d’acord amb tots els partits independentistes, amb la societat civil, que és fonamental, perquè l’U d’Octubre, si va ser possible, no va ser únicament pels partits polítics, va ser per la gent. No només per les entitats, sinó per persones anònimes. El gran èxit de l’U d’Octubre són les persones que no eren independentistes i que a la tarda, malgrat les imatges terribles que van veure, amb aquella brutalitat policial, van decidir acostar-se als col·legis electorals. Va passar a Cerdanyola, com a moltes altres ciutats. Et deien: no sóc independentista però penso votar, avui voto que sí. Aquesta mobilització ciutadana va ser l’èxit més gran. Això és el que hem de tornar a aconseguir.
—Heu proposat de fer una auditoria externa pel cas dels cartells dels germans Maragall. Voldríeu fer-la just després del 30 de novembre?
—M’hauria agradat que aquesta investigació a fons s’hagués fet fa mesos. Com a militant d’ERC, primer, no em podia creure la notícia dels cartells. Va ser una sorpresa absoluta, inesperada, fins i tot em costava de creure. Davant d’aquests fets que ens han avergonyit, que han tacat les sigles i que ens han fet sentir tan malament a la militància –perquè ERC és un partit format per persones absolutament honorables que treballen el dia a dia als seus municipis–, l’única manera de revertir-ho és posar-ho negre sobre blanc. Si cal, amb una auditoria externa. Hem de ser capaços de saber què ha passat en tot aquest procés, des de les persones ideòlogues a les que ho han executat, a les que han fet els pagaments, als responsables polítics… S’ha de fer una investigació a fons. Cal donar-ne compte a la militància. No pot ser que ens hàgim d’assabentar de segons quins temes per la premsa. Vam convidar les candidatures a unir-se a aquesta declaració fa un mes perquè, guanyi qui guanyi, es compleixi.
—Això vol dir que no confieu en els òrgans de control d’ERC? En el responsable de compliment, en la comissió de garanties?
—No confiem en l’estructura actual. Si una organització funciona bé, si és una organització sana, no li passa això. Aquests fets demostren que aquesta estructura té un problema greu i és el que hem de sanejar. Sempre dic que en aquest partit necessitem psicòlegs especialistes en organització, en treball. Hem de canviar l’estructura interna, trobar unes altres maneres de funcionar, més participatives, més assembleàries, amb una participació real, directa.
—Proposareu una reforma dels estatuts en la segona part del congrés?
—Primer, volem fer una anàlisi dels diferents òrgans i normatives, i fer-ho de manera compartida i participativa i fer una proposta. Deixar allò que funciona bé i revisar allò que no. I ha de ser viu. No concebem una estructura de partit que un cop revisada ja es cregui. Has d’anar avaluant si funciona o no, i el que no funciona tornar-ho a modificar. És una de les coses prioritàries a què ens haurem d’enfrontar si guanyem aquest congrés.
—Els responsables dels cartells, els executors materials i els responsables polítics, no sé fins a quin nivell, haurien de ser expulsats del partit?
—Això és avançar-nos molt a què passarà. Però si hi ha una investigació, amb què tinguem clar exactament quines persones hi han participat, i les que no hi han participat però en tenen una responsabilitat política, crec que no solament se les ha d’expulsar al partit, és que hauran de respondre davant uns fets d’aquesta gravetat. Hem de saber de quins imports parlem exactament, qui els ha autoritzat. Aquí hi ha una responsabilitat molt gran. Hi ha seccions locals que tenen molt poca aportació a l’hora de fer campanya i ens transmeten aquest malestar: no pot ser que nosaltres no tinguem diners, no puguem fer una campanya, quatre cartells o una publicitat, i en canvi mira què ha passat amb els cartells. Això ha provocat molta indignació perquè s’ha pagat amb diners de les aportacions de la militància. No ens podem limitar només a una expulsió de persones, hem d’anar més enllà.
—Voleu que assumeixin les responsabilitats econòmiques?
—I legals, és clar.
—Encara que ho pagués una tercera empresa, que era Relevance?
—Per això és imprescindible fer una investigació a fons i veure quina responsabilitat hi ha.
—Marta Rovira va dir que s’havien aturat les campanyes anomenades de contrast i que la nova direcció decidiria què fer-ne. Què en penseu?
—Els valors republicans es practiquen, no es prediquen. Tots els partits tenen unes idees, un projecte i un equip humà, però el valor afegit que tenia ERC, i dic “tenia” amb dol, perquè considero que l’ha perdut, era la manera de fer política. Era una de les coses que em feia sentir més identificada amb ERC i que m’omplia d’orgull. Milito a Esquerra Republicana perquè és un partit amb persones honorables, que ens creiem el que fem, som d’esquerra, som republicans, i aquests valors els portem a terme quan fem política. Hem d’intentar de tornar aquesta dignitat perduda. No som partidaris de fer aquesta mena de campanyes. En cap cas, en absolut.
—En aquesta pre-campanya, abans del lliurament dels avals, voldríeu fer debats amb la resta de candidatures?
—En som partidaris i, de fet, hem dit que sí als debats que ens han proposat, tant a la Televisió de Catalunya com dins el partit.
—Però tenim entès que s’havia promogut una mena d’acord entre candidatures que no s’ha tancat.
—Sembla que no totes estaven d’acord a fer un debat. Tothom pot canviar d’opinió, però no tinc cap data ni confirmació. No es farà, que sàpiga.
—Oriol Junqueras havia acusat la direcció d’aïllar-lo en la presa de decisions importants i Marta Rovira va dir que no s’havia comptat amb ella en decisions tan importants com ara el pacte a Barcelona i de les diputacions. Què penseu d’aquests retrets creuats?
—Ens fan mal. A la militància, al partit. Resten i, al final, creen un clima de desconfiança, creix la desafecció, no solament entre els votants sinó també entre la militància. No entrem en aquest foc creuat, nosaltres som Foc Nou i som l’única opció viable i real per a poder recosir el partit. Perquè es parla molt de recosir, però què passarà l’endemà en cas que guanyi Militància Decidim? I Nova Esquerra Nacional?
—Què passarà?
—No portem ningú de l’executiva actual. En canvi, aquestes dues opcions en porten disset: vuit una i nou l’altra. Això és molt significatiu. I amb aquesta guerra que tenen serà molt difícil que puguin arribar a acords. En canvi, si guanyem nosaltres, sí que podem integrar persones vàlides tant d’una candidatura com de l’altra. No podem perdre capital humà, talent. L’única opció possible per a poder recosir realment el partit som nosaltres, perquè si hi ha cap risc d’escissió és precisament si guanya una d’aquestes dues candidatures. Difícilment acceptaran persones de l’altra candidatura. És un error brutal. Hi ha molt talent i moltes persones molt vàlides a totes les candidatures que no podem perdre.
—Si hi hagués segona volta en la votació, voldríeu arribar a un pacte? I seria contra Militància Decidim?
—No tenim cap preferència, ni amb els uns ni amb els altres. Si arribem a un acord serà amb aquella candidatura que respecti els nostres objectius.
—Defenseu de separar la presidència del partit del candidat a les eleccions? És a dir, us veuríeu de candidata a les eleccions?
—No, no em veig com a candidata a les eleccions. Ho portem al programa que encara acabem de tancar, perquè també el fem de manera participativa entre membres de Foc Nou, i són dos càrrecs que pensem que tenen una importància cabdal i que no els pot desenvolupar la mateixa persona. És una decisió que ja està presa i que mantindrem així.
—Vau signar un article a La Vanguardia amb Oriol Junqueras. En algun moment vau sospesar de donar-li suport?
—Vaig signar aquell article després d’una intervenció que vaig fer al consell nacional i anava justament en la línia de la meva intervenció. No és casual que em truquessin per si volia signar l’article juntament amb l’Oriol Junqueras. Vaig dubtar-ho molt, per això en l’edició en paper no surt el meu nom, perquè vaig trigar molt a prendre la decisió. Estava totalment d’acord amb què deia, però si signes un article amb algú sembla que donis suport a aquesta persona, quan en aquells moments tampoc no ho veia gaire clar. No hi ha d’haver cap més lectura més enllà. Després, va venir la campanya, per part de les dues candidatures oficialistes, a favor de la investidura del senyor Illa.
—Us va influir el fet que Junqueras no acabés d’aclarir què votava?
—Em vaig manifestar públicament contra la investidura del senyor Illa i no m’agraden les formes de fer política que no són clares, que semblen una cosa però no ho saps ben bé. Jo parlo de manera molt directa i també vaig sentir aquests missatges, que eren molt ambigus, que no deia ni que sí ni que no, però en canvi a través dels soldats sí que es feia campanya pel sí. I persones del seu entorn van ser a les negociacions. És fer-se trampes al solitari. Això és el que em va acabar de desencantar i vaig prendre la determinació de donar-me de baixa del partit.
—Hi ha un salt gran entre decidir de donar-se de baixa i optar a la presidència del partit.
—El dia 2 de setembre em van convocar a una reunió a casa de l’Alfred Bosch. Érem vint persones i escaig de diferents llocs del territori que públicament ens havíem manifestat contra la investidura. Ens vam adonar que també compartíem aquesta indignació pel tema dels cartells i l’estructura B, unes expectatives perquè es restaurés el mal i que va resultar que no, que hi havien passat molt de puntetes. Han passat mesos i tot continua igual. Això em va fer veure que érem més gent que pensàvem i ens sentíem igual i que potser valia la pena de fer alguna cosa més per un partit en què he militat durant dinou anys i mig, a què he donat molt, que també m’ha donat molt, i que forma part de la meva identitat. Els darrers mesos no m’hi sentia identificada. No reconeixia ERC. Després va venir la proposta. Eren molt insistents perquè fes el pas i tenia l’ajuda de moltes persones, som un equip. Tot plegat em va animar. He de reconèixer que el fet de ser la primera dona en 93 anys d’història a intentar-ho era una responsabilitat i a la vegada una manera de trencar un sostre de vidre. A Catalunya, el 2024, les dones cobrem un 20% menys que els homes per la mateixa feina. És un escàndol. Només ocupem un 33% de càrrecs de gestió i directius. Les dones som capaces de fer el mateix que els homes i, moltes vegades, de fer-ho fins i tot millor. Tinc una filla. Pensava que aquest gest era també un missatge: nosaltres podem, ens hi hem d’atrevir, ser valentes i fer passos endavant. El feminisme també es practica.
—Si guanyessin les candidatures que anomeneu oficialistes, us donaríeu de baixa del partit?
—Seré absolutament sincera. Aquesta pregunta també me l’han feta els militants. Al primer casal on vaig anar, vaig dir que m’ho hauria de pensar. Llavors et diuen que si no sortim serem imprescindibles, que no podem plegar, que hem de continuar, perquè és com una esperança que tenim per a aquest partit, potser ara no, però potser en el pròxim congrés… Hem de fer oposició a l’executiva que surti si no som nosaltres.
—Us articularíeu com un sector crític?
—Si passés, sí. Quan entres a fer una xerrada en una secció local o en un casal de Barcelona, de vegades veus les cares de la gent de dir, aquests qui són, què ens vénen a explicar. I quan acabes, veus cares d’il·lusió, que retornes il·lusió i confiança. Ha estat la gent d’Esquerra Republicana i les seves experiències que m’han fet decidir que no, que no em donaré de baixa un cop passi el congrés en cas que Foc Nou no sortim guanyadors.
