Helena Solà i Tàrraga (Barcelona, 1976) tenia pensat de donar-se de baixa com a militant d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) l’11 de setembre d’enguany. Hi havia uns quants factors que la motivaven a prendre aquesta decisió. D’entrada, els mals resultats electorals que el partit arrossegava. Veia que l’electorat, i també la militància, havien enviat un missatge clar, però que la direcció, a parer seu, no n’havia fet cabal. Més tard es va destapar l’escàndol dels cartells dels germans Maragall i l’estructura paral·lela que es dedicava a fer joc brut, i això la va acabar de carregar de ràbia i vergonya. S’havia travessat una línia vermella, una manera de fer política amb què Solà no se sentia identificada, i en aquest punt no va tenir cap dubte que havia d’estripar el carnet.

Però el 2 de setembre fou citada a una reunió amb militants que van oposar-se, com Solà, a cedir la presidència de la Generalitat de Catalunya a Salvador Illa. I quan va obrir la porta de la sala s’hi trobà tot de gent que pensava com ella. Militants molt indignats i molt crítics amb la direcció actual, però també amb ganes de canviar el rumb del partit. Ella volia deixar ERC, ho va transmetre de bon començament. Però els “no ho facis” i “anima’t a col·laborar amb Foc Nou” van començar a ressonar. I és així com Helena Solà ha passat de voler desempallegar-se del seu partit a voler presidir-lo. La primera dona a presentar-se per al màxim càrrec orgànic del partit en tota la història d’ERC.

La candidatura Foc Nou es va presentar oficialment dissabte. La mà dreta de Solà és Alfred Bosch, ex-conseller i ex-cap de files d’ERC a Barcelona, que aspira a ser secretari general. I el número 3, Gabriel Fernàndez, portaveu d’ERC a Sabadell, que es presenta per encapçalar una vice-presidència denominada de Cohesió i Emancipació Nacional. Foc Nou pretén d’aplegar el vot dels 2.847 militants que es van oposar a investir Illa i la resta d’indignats amb la direcció actual.

Els impulsors del projecte creuen que ERC no ha de pactar amb el PSC a cap institució. No obstant això, defensen el pacte d’investidura, malgrat que ells no l’hagin avalat. Segons Solà, faran mans i mànigues perquè s’apliqui. “El fiscalitzarem i el farem complir”, digué dissabte. Foc Nou és una candidatura concebuda com la tercera via. Una etiqueta que no convenç Solà. “Som una opció diferent de les dues candidatures, que jo diria que són oficialistes. Són una mica la mateixa cosa, però s’han dividit perquè s’han barallat. Foc Nou representem coses absolutament diferents”, va dir ahir en una entrevista a Els matins de TV3. Solà deixa clar que cap dels membres de la candidatura que encapçala no ha tingut responsabilitats amb l’escàndol dels germans Maragall i l’estructura B. “Això ens ha causat una crisi d’identitat. L’orgull de pertinença l’hem perdut”, afegeix.

Cerdanyola del Vallès, l’epicentre polític de Solà

Solà és llicenciada en educació primària a la Universitat Autònoma de Barcelona. Treballa de mestra d’educació primària i llengua anglesa en una escola pública i estudia el tercer curs de psicologia a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). És militant d’ERC d’ençà del 23 d’abril del 2015 i actualment és consellera nacional del partit. Ha estat responsable de l’oficina del delegat del govern a Barcelona, assessora tècnica d’educació a la Diputació de Barcelona i consellera de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Ara, la vida política de Solà s’ha forjat a Cerdanyola del Vallès (Vallès Occidental), on resideix.

Solà va ser portaveu d’ERC a l’Ajuntament de Cerdanyola entre l’any 2011 i el 2023. El 2015 també es va presentar com a cap de llista, en un any de canvis polítics a tot el país, amb Ada Colau a la batllia de Barcelona amb BComú i Joan Ribó a València amb Compromís. A Cerdanyola, Solà també aspirava a capgirar el tauler polític i prendre la batllia al PSC, però Carles Escolà, cap de llista de Compromís per Cerdanyola, vinculada a la CUP, li va prendre el protagonisme.

Aquell 2015, les eleccions les va tornar a guanyar el PSC, però no va tenir prou suport per a tornar a governar. La llista d’Escolà va aconseguir cinc regidors i va aconseguir la batllia gràcies als vots dels quatre regidors d’ERC, els tres de CiU i els 2 d’ICV – EUiA – Moviment d’Esquerres – Entesa. Quan ERC vivia un moment dolç, de creixement institucional i electoral, Solà es trobà sorpresa per un sorpasso de la CUP. I això tenint en compte que totes dues formacions havien aconseguit dos regidors en les eleccions del 2011, amb uns quatre-cents vots a favor de Compromís.

Malgrat aquest xoc amb la realitat, poc d’un any després, l’abril del 2016, ERC i CiU van arribar a un acord amb Escolà i van entrar al govern municipal. Solà va esdevenir la primera tinenta de batllia i regidora de Cultura, Qualitat Urbana, Comerç, Promoció Econòmica i Turisme. Segons el batlle, l’objectiu era “consolidar el canvi” manifestat en les darreres eleccions amb un pacte que havia d’aportar estabilitat en l’executiu. La calma va durar ben poc. Durant vuit mesos, la tensió es va fer evident en uns quants episodis d’estira-i-arronsa en el si de l’equip de govern.

El gener del 2017, ERC va sortir del govern municipal i va deixar Compromís per Cerdanyola en la mateixa situació que al començament de la legislatura, amb tan sols cinc regidors. En un comunicat, el grup de Solà deia que plegava del govern perquè havien perdut la confiança amb el batlle. “Cal ser francs i reconèixer que no existeix confiança amb l’alcalde per continuar endavant i veiem impossible complir els objectius que ens van motivar a entrar al govern de la ciutat”, van dir.

Segons ells, el govern d’Escolà va ser incapaç de “generar consensos”. En l’escrit també van anunciar que havien posat en coneixement dels jutjats de Cerdanyola i la fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) el contingut d’un informe de la secretaria general en què s’alertava de possibles il·lícits penals en la gestió de les societats amb participació de l’ajuntament. Compromís per Cerdanyola es quedava completament sol perquè Escolà ja havia destituït els tres regidors de CiU el setembre del 2016 per “manca de lleialtat” i per haver “trencat el compromís dels acords del programa”. En vista d’aquest panorama, el PSC va presentar una moció de censura per apartar Escolà de la batllia. ERC la va refusar i va impossibilitar un canvi en l’executiu local.

En les eleccions del 2019, Solà va desfer-se d’aquella espina que duia clavada d’ençà del 2015: ERC va aconseguir cinc regidors i va superar finalment Compromís per Cerdanyola –que es va presentar amb el nom Guanyem Cerdanyola–, que en va aconseguir tres. No obstant això, el PSC va fer seva la batllia.

De Cerdanyola a la presidència d’ERC amb Foc Nou

Solà va comunicar el 13 de gener de 2022 que no es tornaria a presentar en les eleccions de Cerdanyola: “La vida política no ha de ser llarga –deia– i la regeneració dels òrgans polítics és imprescindible i positiva, i aquesta s’ha de produir tant en el si dels partits com a les administracions que gestionem.” Solà deixà el càrrec perquè creia que hi havia d’haver una renovació política. Ara es presenta a la presidència d’ERC amb la mateixa idea: que calen nous lideratges per a capitanejar el partit, que passa un moment delicat.

Solà és contundent amb tot l’escàndol dels cartells Maragall i l’estructura B. “Com a militant d’ERC aquests fets no em representen, m’avergonyeixen. Calia haver actuat quan se’n va tenir coneixement. Cal suspensió de militància preventiva, investigació fins al final i amb totes les conseqüències i restitució total. No amb les meves aportacions al partit”, va piular a començament de juliol. Foc Nou s’ha desmarcat de totes dues accions i les ha criticades repetidament. Demanen que es constitueixi una comissió d’investigació que arribi al fons dels fets i, si cal, que s’encarregui una auditoria externa per aclarir-los. “La militància té el dret de saber què ha passat”, va dir Solà el dissabte en la presentació.

Al juliol, Solà va signar, juntament amb Oriol Junqueras –ara mateix el seu màxim rival–, un article conjunt a La Vanguardia. En l’escrit, l’ex-president d’ERC donà per fet que la secretària general, Marta Rovira, i la majoria de l’executiva no tenien constància de l’estructura paral·lela i les seves activitats. Junqueras es mostrà convençut que tota la trama i les derivacions s’esclaririen en la investigació interna d’ERC: “Per salut democràtica, per la confiança que ens mereixem totes les dones i homes que estimem ERC, per Catalunya i els Països Catalans, amb la certesa que la democràcia sempre guanya i que fent pinya ens en sortirem”, deia, en un article que, a part de Solà i Junqueras, també van signar Bernat Solé, Bàrbara Lligadas, Norma Pujol i Marc Puigtió.

Deixant de banda el vessant polític, Solà també ha treballat com a gestora de productes de l’empresa PharmaNord i com a assessora d’alumnes a l’escola d’idiomes Brighton de Sabadell. És mare de dos nois i una noia. En el camp cívic, ha estat secretaria i portaveu de la Plataforma en Defensa del 0-3 –pensada per a denunciar la falta d’una política educativa en l’etapa de 0 a 3 anys a Cerdanyola i la falta de places de qualitat– i directora de Creu Roja Joventut a la Creu Roja de Sabadell, on va ser voluntària durant nou anys.